AUTOR DEL MES: EDUARDO MENDOZA

Fa poc que li han donat a Eduardo Mendoza el premi del Parlament Europeu al millor llibre europeu de l'any“Riña de gatos” Una bona excusa per traure de les prestatgeries una selecció de les obres d'aquest magnífic autor. Variat en quant al temes però sempre amb gran qualitat i un punt d'humor i sàtira.

per

Podeu consultar la seua biografia a diverses pàgines, com la wikipedia

Ahí va la tria de llibres:

- El misterio de la cripta embrujada (1979). Al temps que una història de crims i intrigues una potent sàtira arrelada en la tradició picaresca.

-Sin noticias de Gurb (1991). Dos extraterrestres han d'aterrat a Barcelona per una avaria; un d'ells sembla que es perd a Barcelona i l'altre ha d'eixir a buscar-lo. Una sàtira impressionant de la nostra societat.

-El año del diluvio (1992). A un poblet de Catalunya una monja que administra un hospital en prou mal estat es decideix a fer que el cacic del poble l'ajude; això la porta a una relació... perillosa. El que envolta als personatges es tan important o més que aquest fet.

- Una comedia ligera (1996). Ha acabat la segona guerra mundial, Barcelona viu encara a la postguerra. Vas llegint i sembla una comèdia de costum però... quan entra en escena el crim i la intriga.....

- La aventura del tocador de señoras (2001). El protagoniste de El misterio de la cripta embrujada es converteix en perruquer, victima d'un engany i obligat a investigar un assassinat. Sempre amb el toc de sàtira i humor.

-El último trayecto de Horacio Dos. (2002). Un viatge estrafalari, una història plena d'humor en un recorregut per l'espai. Una peculiar història de ciència ficció.

-Mauricio o las elecciones primarias (2006). El protagonista torna a Barcelona abans que Barcelona fora designada seu olímpica. Un retrat d'un moment important del nostre passat recent vist amb l'acidesa típica de l'autor.

-El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008). Un mescla explosiva de novel·la històrica, policíaca i parodia. Contar l'argument seria desvetlar detalls que millor descobrir-los cadascú; sols dir que passa al segle I de la nostra era a Nazaret.

-Riña de gatos (2010). L'obra que l'ha fet mereixedor del premi del Parlament Europeu. Un anglés aplega a Madrid en la primavera de 1936 per autentificar un quadre d'un amic de Primo de Rivera en un moment crucial de la història d'Espanya; amors, espionatge, polítics, policia,.... Sense deixar de costat el sentit de l'humor.

DOSSIER D'AUTOR: NOAH GORDON.

Dossier d'autor és el primer d'un conjunt de propostes de lectura que anirem fent-vos de tant en tant per a que aneu descobrirnt alguns tresors amagats a les nostres prestatgeries. Anem allà....

L'AUTOR:

Noah Gordon nació en el seno de una familia de origen judío el 11 de noviembre de 1926 en Worcester, Massachusetts (Estados Unidos), hijo de Robert y Rose Gordon.

Después de ingresar en el ejército estadounidense en plena Segunda Guerra Mundial, participando en servicios administrativos en la ciudad de San Francisco, Noah acudió a la Universidad de Boston para estudiar medicina, como así era el deseo de sus padres, pero finalmente terminó cursando periodismo.

A comienzos de los años 50 contrajo matrimonio con Lorraine y comenzó a trabajar como editor en Nueva York en la compañía Avon Publishing.

Posteriormente escribiría en la revista “Focus” y en diversas publicaciones como freelance.

A finales de la década de los 50 logró establecerse en su ciudad natal trabajando como reportero para el periódico “The Worcester Telegram”.
Más tarde colaboraría con el “Boston Herald”. En esta etapa comenzó a interesarse vivamente por el mundo de la medicina y la ciencia, trabajando como editor del “Journal of Abdominal Surgery” y articulista en varias revistas médicas, como el “Psychiatric Opinion”, siendo impulsado en su trabajo por el eminente doctor Harry Salomon.

Su primera novela fue “El Rabino” (1965), un texto autobiográfico protagonizado por Michael Kind que cosechó un éxito de ventas considerable.

Más tarde aparecerían títulos como “El comité de la muerte” (1969), en donde el tema médico era parte esencial de la trama, “El diamante de Jerusalén” (1979), y su consagración como escritor de best-sellers, “El médico” (1986), primera parte de la conocida trilogía sobre la familia de origen británica Cole que continuaría con “Chamán” (1992) y “La doctora Cole” (1996).

Sus últimos trabajos han sido “El último judío” (2000), con acción transcurrida en la España del siglo XV y el protagonismo de un personaje llamado Yonah Toledano, “Sam y otros cuentos de animales” (2002), un libro de cuentos dedicado al público infantil, y "La bodega" (2007), novela ambientada en el mundo de la enología.

LA SEUA OBRA:

El rabino

Micahel Kind vivió su infancia en un barrio judio de Nueva York. El trágico recuerdo de un pueblo perseguido, herencia de su abuelo Isaac Rivking; la presencia d eun Dios inefable, legado del rabino y educador Max Gross, y el placer por la vida sin normas que ha heredado de su padre confluyen en la formación de la personalidad del protagonista de esta novela.

El diamante de Jerusalén

 Harry Hopeman pertenece a una dinastía de diamantistas cuyos orígenes se remontan a los tiempos de la Inquisición. Un día recibe el encargo de recuperar un diamante que está en poder de un egipcio y que es reclamado por la Iglesia católica. La novela describe la historia de este diamante desde los tiempos bíblicos hasta la actualidad y su relación con los antepasados de Hopeman, quienes participaron en su tallado.

El médico :

Esta arrebatadora novela describe la pasión de un hombre del siglo XI por vencer la enfermedad y la muerte, aliviar el dolor ajeno e impartir el don casi místico de sanar que le ha sido otorgado. Arrastrado por esa pasión, recorrerá un largo camino que le conducirá, desde una Inglaterra en que domina la brutalidad y la ignorancia, a la sensual turbulencia y el esplendor de la remota Persia, donde conocerá al legendario maestro Avicena, que está experimentado con las primeras armas de la medicina moderna.  
  Diez siglos han transcurrido desde aquel entonces, pero el talento narrativo de Noah Gordon, autor de El último judío, El rabino y otras muchas novelas inolvidables, hace de este viaje iniciático una experiencia única que convierte la historia en vida real.

Chamán:

Escocés y vástago de una familia que ha practicado la medicina a lo largo de generaciones, Rob J. Cole debe emigrar por razones políticas a las nuevas tierras de América. Tras trabajar en Boston conel eminente cirujano Oliver Wendell Holmes, Cole partirà rumbo al Oeste, hacia un teerritorio que los colonos todavia no han podido arrebatar a los indios sauk, y donde le esperan más experiencias de su vida profesional y sentimental.

La doctora Cole de Noah Gordon:

La doctora Cole es una mujer de nuestro tiempo. Tiene cuarenta años, ha sufrido un divorcio reciente y ejerce su profesión, la medicina, con dedicación absoluta. Fiel a la tradición familiar, que ha hecho de la medicina un sacerdocio, la doctora R.J. Cole decide dejar Boston para volver al campo y trabajar como médico rural. Ahí, en las colinas de Massachussets, podrá recobrar ese don de adivinación tan peculiar que ya distinguió a sus antepasados y volverá a descubrir aquellos placeres que la gran ciudad le había arrebatado.

El último judío

La trama de esta novela toma como punto de partida la expulsión de los judíos en la España del siglo XV y como protagonista al joven Yonah Toledano. Cuando Yonah es separado de los únicos miembros de su familia que quedan con vida, se ve forzado a abandonar su hogar natal en búsqueda de un nuevo lugar en el que poder establecerse sin tener que renunciar a sus creencias. Así, inicia un largo periodo durante el cual deberá recurrir a su ingenio para poder salvaguardar su secreto. Los cambios continuos de identidad y oficio irán forjando su personalidad, y las dificultades no harán sino reafirmar sus orígenes. Desde sus días de pobreza y soledad hasta sus últimos años como reputado médico, seguimos la vida de un personaje extraordinario y de un no menos interesante periodo histórico, en el que las traiciones e intrigas estaban a la orden del día.

La bodega :

Languedoc, Francia, finales del siglo XIX. Josep Álvarez descubre de la mano de un viticultor francés el arte de la elaboración del vino. Desde ese momento, su vida estará determinada por esta pasión. A pesar de su juventud, Josep ha conocido el amor, las intrigas políticas y el trabajo duro, experiencia que, junto a su temprana vocación, caracterizará su destino. Tras participar contra su voluntad en un complot que convulsionará la ya turbulenta escena política del momento, huye a Francia, donde trabajará para un viticultor. Pese a su temor de caer en manos de la justicia, decide un día volver a su hogar. Luchando contra los elementos, Josep emprende una aventura tan ardua como fascinante: la elaboración de un buen vino. En torno a él, los habitantes de Santa Eulàlia: la joven viuda Marimar y su hijo Francesc; Nivaldo, el tendero de origen cubano; Donat, el hermano obrero, todos ellos personajes que pueblan esta rica novela. La bodega contiene la esencia anterior de Noah Gordon: historias personales de fuerza, personajes vitales, retratos fidedignos de una época, plasmados con una sensibilidad y acierto que ha admirado a miles de lectores a lo largo de los años.

 http://www.noahgordonbooks.com/

http://www.lecturalia.com/autor/367/noah-gordon

http://es.wikipedia.org/wiki/Noah_Gordon

                                                            http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/article1014.html

aPARAULA'm: CADUFAR

CADUFAR.

Aquesta paraula està vinculada a la terra i a una feina que segurament ja no es fa però que ha segut fonamental en llocs com la Ribera. A principis de segle XX a la comarca començaren a plantar-se taronger; moltes d’eixes terres eren marjal i per tant havien de ser preparades per a que el taronger no tingués problemes: s’havia de cadufar el terreny.

Caduf es una paraula d’orige llatí que fa referència a una peça de fang cuit de forma cilíndrica però amb una part un poc xafada(per conseguir l’estabilitat de la peça). Unint-ne uns quants es formava una tuberia que era permeable a l’aigua.

Sabent açò queda explicar que cadufar suposa construir en la parcel·la una xarxa d’aquestos cadufos; a la xarxa se li donava la inclinació deguda dirigida a una sèquia, sequiol o escorrentia propera. Al final de la xarxa es posava un sistema per tancar la cadufà quan fera falta. Després es tirava la terra damunt.

La funció de la cadufà era que filtrara la humitat de la terra i l’escorreguera fins a la zona de desaigüe. Segons interessava es mantenia oberta la cadufà i l’aigua acabava a la sèquia, sequiol o escorrentia o, en moments de sequedat, podíem mantindre tancada la cadufà i així mantindre la terra humida.

Mig terme de Polinyà va haver de ser cadufat per poder dur a terme aquella conversió de la marjal al tarongerar. Una feina que m’han contat era molt pesada i com podeu imaginar, per l’època i les condicions de treball, mal pagada.

Desconec si en algun lloc es fa aquesta feina hui en dia; supose que s’ha fet en altres llocs però al meu poble, Polinyà, i a la resta de la Ribera estic segur que s’ha fet eixe treball. Traure a la llum aquesta paraula, reviure-la es una forma de fer homenatge a tots aquells llauradors que cadufaren el terme, permeten convertir un terreny de marjal que s’enfangava en un terreny d’horta perfectament cultivable.

CLUB DE LECTURA: PASTEL DE PIEL DE PATATA

El llibre de gener al Club ha sigut : La Sociedad literaria y el pastel de piel de patat de Guernsey. És un d'eixos llibres que ja de sobte destaca pel titol; vaja titol. Entre nosaltres es quedava en "Piel de Patata", per allò d'economitzar. Realment ha segut un èxit de crítica i públic, com es diu als espectacles, i no sols entre els que regularment acudim al Club; hi ha gent a l'espera de llegir-lo després de sentir parlar als components del grup.
No sols el títol és original, també l'estructua; entre altres cosetes. Es presenta com un recull de correspondència entre diverses persones, el que li dona un dinamisme prou gran i t'enganxa; et passes el temps dient: l'ultima carta i tanque per a dir enseguida... vore que li contesta i tanque; pero.....
No vaig a contar-vos més coses per no descobrir res. Gran part de la historia passa a Guernsey, una illa inglesa al Canal. Hi ha un mapa a Google (en anglés els textos) que ajuda per vore l'illa; no sols on està. Pots punjar sobre els símbols i vore fotos dels llocs més importants de l'illa, alguns són escenaris de la novel·la. MAPA DE GUERNSEY.

De l'autora no val la pena comentar perquè podeu trobar-ho facilment a internet però si vos contaré algunes coses del principal protagonistes (que no personatge): el pastel de piel de patata, que en realitat al llibre... no ho conte va; s'ho llegeiu.
Com alguns sabeu no vaig resistir la tentació de buscar la recepta. Així hem vaig assabentar que no era una recepta de l'illa, que es cosa de l'autora, el que va dificultar un poc la cosa. A la fi vaig trobar la recepta. Hi ha un restaurant a l'illa, el Pavilion, que ofereix el pastís a la seua carta.
El nom del pastís té un doble sentit: per una banda perque es gasta la pell de la querilla i per altra perque amb la querilla es fa com una pell per al pastís. Ara vos ho explique. Si el ferem com diu a la novel·la no te cap interés; tingau present la situació: durant la Segona Guerra Mundial, en territori ocupat i amb problems d'abastiment. Així que sobre eixa idea s'ha treballat. He fet algunes probatures i el resultat es la següent recepta:

PASTIS DE PELL DE QUERILLA DE GUERNSEY.
Ingredients: Les quantitats son orientatives perquè depenen del motle i ho treballat un poc a ull, així que...
Uns dos kg de querilla, un parell de cebes, un parell d'ous, un poc de farina, una remoltxa. Opcionalment: all, bacon, formatge i herbes al gust. Mantega ( jo he gastat sagí/manteca de cerdo per donar més sabor).

Primer pas: Ralleu la querilla amb pell per fora fora; es a dir, ben neta la querilla SENSE PELAR ralleu la pell amb un poc de carn. Mescleu amb una ceba molt picada ( millor encara ratllada), un parell d'ous i dos cullerades de farina, sal i pebre. Unteu amb mantega el fons i les parets del motlle; per desmotllar millor tinc per costum posar al cul del motlle paper de forn també untat. Després heu de distribuir la mescla pel fons i les parets del motlle, per a que faça com una pell del pastís. Poseu a cour al forn a uns 200ª de 15 a20 minuts ( que no es faça del tot que tornarà al forn després).

Segón pas: Prepareu un puré amb la querilla. Piqueu la ceba i el bacon i paseu-lo per la paella lleugerament, sense que agafe color. Mescleu amb la querilla tots els ingredients. Salpebreu.

Tercer pas: Ompliu el pastís que tindreu al forn amb la mescla preparada i torneu al forn a uns 200º fins que estiga fet ( quan pungeu amb un furgadent ha d'eixir sec).

Per gust personal  després vaig desmotllar el pastís i el vaig posar a gratinar; sinó queda molt blanquinós i no queda bonic. No costa res fer-ho.

Anotacions:
- En el primer pas vaig afegir sal i pebre negre per donar un poc de força i per untar el motlle sagí/mantega de porc per a afegir un poc més de sabor però podeu utilitzar mantega vegetal o margarina.
- Al segón pas en la última versió que he fet vaig gastar un porro en compte d'una ceba i el vaig passar un moment per la paella amb el bacon.
- Al tercer pas podeu gastar el formatge que us agrade o mesclar-los, depenent del vostre gust; també variarà la quantitat. Però tingau present que la querilla té poc sabor. Les herbes afegir i la seua quantitat dependrà també dels gustos i el que tingam (julivert, romer, timó, orenga,....)
- La remotlxa li donarà un poc de dolçór però també color, un color que impacta quan el partim.
- Esta última vegada Al centre del pastís ( ho podeu vore a la foto) vaig posar una tirà central de formatge ratllat, sense mesclar.
- Resulta més atractiu al presentar si el gratineu; sinó quedarà blanquinós.
- Per menjar-lo els anglesos presenten els pastissos de querilla amb nata agra ( es pot fer afegint un poc de llima a la nata, sal i pebre blanc ); jo el vaig probar i li afegeix un altre gust però hem va agradar més amb chutney (una mermelada agredolça de verdures i fruita que fan els anglesos). Però cadascú pot acompanyar-ho amb el que vullga.

Si teniu algun dubte pel facebook o pel correu no dubteu en dir-ho.
Si feu alguna variació m'agradaria que la compartireu. L'envieu i la penjaré. D'acord?

Nota: Quan tinga un moment us comente els llibres dels que parlarem eixe dia que també resultà interssant.

CLUB DE LECTURA - SESSIÓ NOVEMBRE

El divendres dia 25 tinguerem la sessió de novembre del Club de Lectura de Polinyà. Fou al voltat del llibre "Expiación" de Ian Mcewan.
Practicament tots coincidiren en que és un llibre que val la pena llegir; hi ha un parell de fragment un poc més costosos per densos (hi ha qui just eixos trossos li encantaren.
Entre els temes més controvertits, despres de definir expiació, opinar sobre si realment la protagonista va conseguir expiar la seua... culpa. Ahí ho deixem.
Destacarem la quantitat dels personatges i la seua descripció.  Els diversos temes que anaren sorint al llarg de la sessió portaren a parlar d'altres llibres que alguns dels presents coneixien. Per si resulta del vostre interés ahí va la llista (els que vaig poder apuntar, clar, en comentarem alguns més.) :
- Suite francesa de Irene Nemirowky
- El Lector, de Bernard Schlink, llibre passat al cinema
- Vida de Pi, de Yann Martel, de la que sembla es prepara versió cinematrogràfica.
- El antropólog inocente, de Nigel Barley 
- La visita de la bella dama, teatre ( no he trobat pàgina amb un mínim interés)
- La ladrona de libros, de Markus Zusak. Destacada per la forma d'introduir-nos en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.(el tenim a la Biblio)
- No se si casarme o comprarme un perro, de Paula Pérez Alonso. En parlar de titols curiosos de llibres, a més de que el llibre tinguera interés.(el tenim a la Biblio)
- Hijas de Eva, de Manuel Talens. Part de la novel·la passa a Polinyà. (el tenim a la Biblio)



La pròxima sessió del Club serà el 16 de desembre, el llibre "El curioso incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon. Sobre l'autor cal dir que va treballar durant un temps amb xiquets amb deficiències físiques i mentals; aixó explica la forma amb que tracta i descriu al personatge principal de la novel·la, Christopher.
No hi ha molt però sobre l'autor:
Sobre la síndorme d'asperger podeu consultar la wikipedia o la web de la Federació Asperger d'Espanya, si teniu curiositat per saber un poc més 
Hi ha una altra novel·la també molt bona amb un protagonista amb síndrome d'asperger que està a la Biblioteca de Polinyà : Marcelo en el mundo real de Francisco X. Stork. No sempre està disponible però el tenim.



La següent sessió seria a gener del 2012 però ja tenim llibre:
La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.
Més endavant vos conte coses i vos passe informació del llibre.

Dioses, farsantes y excluidos, Francesc Ferrandis Escrivà

Fa uns dies en una búsqueda per internet de les que faig de tant en tant per vore si apareixen coses de Polinya vaig trobar que l'editorial Ediciones Libertarias (Madri) havia publicat un llibre a Francesc Ferrandis Escrivà, natural de Polinyà de Xúquer. Sabedor de qui era l'autor hem vaig alegrar, i molt i ho vaig comunicar al facebook i pel correu de la Biblioteca (que menys).
L'autor ha donat dos exemplars a la Biblioteca, un d'ell (obviament) dedicat.
DIOSES, FARSANTES Y EXCLUIDOS.
A la contraportada podem llegir un tros de la introducció:

"Ya nada sera igual. La tiranía de los mercados jamás se habia manifestado con tanta crudeza como hasta ahora; nunca la política había ofrecido su pescuezo a los sacerdotes de las finanzas con tanta sumisión. La voracidad de los dioses y la ineptitud de los farsantes están a punto de consumar la liquidación del estado del bienestar. Día tras día, el número de excluidos se multiplica de manera insoportable y su herida se expande en consonancia con la profundidad de la tragedia.
No es una crisis lo que ha generado la catástrofe; es una guerra, un asalto programado por sus mercenarios en el lodazal de la política y jaleado por los voceros de la comunicación del vacío y de la bisutería. La guerra, sin embargo, aún no ha concluido. Y, lo que es más importante, todavía se puede ganar."


Com heu comprovat de màxima actualitat.
Els protagonistes del llibre son "los dioses" (poders econòmics), "farsantes" (embaucadors de la política i els mitjans de comunicació) i "els excluidos" (les víctimes). El llibre està dividit en aquestos tres capítols, subdividits en apartats on es recullen un conjunt de pensaments en textos curts però profunds, plens de pensament, de idees, però també de ràbia.

No hem resistics a copiar-vos el preàmbul:
"Deberia existir Dios para expulsar a latigazos de los templos del poder a los mercaderes del miedo y a los gestores de la farsa; los excluidos le adorarían. Aunque existen las personas para reemplazarlo con la convicción de sus gestos, con el puñal de la palabra.".

Ja el teniu a la Biblioteca.

Ah, enhorabona una vegada a l'autor. De tot cor i ja amb el llibre a la ma.

Eduard J. Gay

Club de Lectura: La elegancia del erizo

El passat divendres 28 d'octubre tingué lloc una nova sessió del Club de Lectura. La elegancia del erizo fou llegida està vegada en tres idiomes: uns ho feren en castellà, altres en valencià i va hi haure qui en francés. A la fí el comentari general era positiu; a uns els semblava que hi havia massa filosofia, altres els ha agradat precisament això. Les complicacions que alguns han trobat han sigut aclarides a la sessió amb l'intercanvi d'opinions, comentaris.... Cadascú ha destacat una part, uns escena, un personatge,..... Això és el més interessant, la riquea de compartir una lectura.
Al llarg de la sessió, com sempre, han sorgit recomanacions:
- Camí de Sirga, de Jesús Moncada,
 - Firming, de Sam Savage
- 85 Chaning Cross Road, de Helen Hanff
- La sociedad literaria el pastel de piel de patata, de Guernsey
- Los alegres muchachos de Atzavara, de Vazquez Montalban

PROXIMES SESSIONS:

- 25 de novembre: Expiación de Ian McEwan

- 16 desembre, El curioso incidente del perro a medianoche, de Mark Haddon.

ANIMEU-VOS A ASSISTIR A LES PRÒXIMES SESSIONS !!!