ARA VEIG
Ara veig el missatge dels teus ulls
amb la llum entelada de l'adéu.
Adéu no em deies, mare, ni me'n vaig.
Em quede amb tu. La vida l'has de viure
com l'he viscuda jo, però la teua.
D'ara endavant serà també la meua.
El teu pas serà el meu pas. I la carn
del teu cos, i la sang qua a les palpentes
et puja per les venes lentament
i l'ànima i l'alé que et donen vida,
vida meua seran. Si tu passeges
les vores desvetllades de la llum,
els meus ulls veuran. I el dia clar.
No et demane l'altar de la memòria
ni que plores, i sé que ploraràs
les llàgrimes de plom que tant et pesen.
No vullgues deixar caure, ja veçuda,
la copa de la mà, que encara és plena.
El temps, no tu, ho farà. Sols aleshores
ens donarme l'adéu. Sols aleshores,
sense dolor, absents, podrem plorar.
I no mires enrere, que fa mal.
Josep García Richart, 31/03/2008