POEMARI POLINYA - DESCUBRIM POETES

Una de les conseqüencies de la Campanya Adopta un poema (ja en comentaré més) és el descobriment d'alguna gent que escriu poesia, així com alguns poetes no massa coneguts. Tots ells de nivell més o menys local. En aquest cas Josep García Richart. Fa algún temps que resideix a Polinyà, on viu part de la seua família. Els seus poemes no havien vist la lluny. Ara un nebot seu n'ha portat un parell. Vaig a transcriure un d'ell, dedicat a sa mare (la de l'autor) poc després de la seua mort.

ARA VEIG

Ara veig el missatge dels teus ulls

amb la llum entelada de l'adéu.

Adéu no em deies, mare, ni me'n vaig.

Em quede amb tu. La vida l'has de viure

com l'he viscuda jo, però la teua.

D'ara endavant serà també la meua.

El teu pas serà el meu pas. I la carn

del teu cos, i la sang qua a les palpentes

et puja per les venes lentament

i l'ànima i l'alé que et donen vida,

vida meua seran. Si tu passeges

les vores desvetllades de la llum,

els meus ulls veuran. I el dia clar.

No et demane l'altar de la memòria

ni que plores, i sé que ploraràs

les llàgrimes de plom que tant et pesen.

No vullgues deixar caure, ja veçuda,

la copa de la mà, que encara és plena.

El temps, no tu, ho farà. Sols aleshores

ens donarme l'adéu. Sols aleshores,

sense dolor, absents, podrem plorar.

I no mires enrere, que fa mal.

Josep García Richart, 31/03/2008