LA FLOR DEL NORTE. Espido Freire.

Que feia una princesa vikinga casada amb un princep castellà (germà d'Alfons X el Sabi) en Sevilla al segle XIII? Més que resulte extrany es un fet reial, un matrimoni que forma part de la història.
Espido Freire va construint davant els nostres ulls, entre les lletres d'aquest llibre dos mons molt diferents que es mesclen en un moment i en un matrimoni: el mon viking de la princesa Cristina de Noruega i el mon castellà del príncep Felip, germà d'Alfons X el Sabi.
L'autora ens fa passejar per Noruega i Islandia, coneixer la seua vida al segle XIII; després vindrà el viatge cap a Espanya i enfrontar-se al canvi que suposa caure de cop i volta a la ciutat de Sevilla entre una gent tan diferent.
La habilitat en la tria de la informació que ens va a donar, la forma de fer-la aplegar consegueix que ens anem amerant de l'ambient sense que pese
Un  plaer de lectura per als qui ens agrada una bona novel·la històrica.

INES Y LA ALEGRIA. Almudena Grandes

Hi ha fets dels nostres passat recent que no es mereixen quedar a l'oblit, guanyant pols als arxius, a les hemeroteques; hi ha gent que mereix tornar a la llum. A l'any 1944 un grup de gent continuava somniant amb una Espanya diferent a la que estava sorgint després d'una brutal Guerra Civil. Almudena Grandes reconstrueix eixe moment on l'esperança continuava viva esperant que, guanyant la guerra mundial el aliats no permeteren una dictadura a Europa. Una novel·la on el que importen son els personatges, tal volta millor dir les persones que reviuen darrere dels personatges.
Tot amb el gust que dona llegir a Almudena Grandes.

CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.

El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes....

Però millor no conte més, millor es quedeu amb la mel en la boca. Els que l’hem llegida ens ha agradat. Pot ser ha sigut la novel·la que em llegit amb més consens, la que tots hem pensat en recomanar, i recomanem

Després hem vist la pel·lícula. Una esplèndida adaptació a la pantalla on sembla que Marcello Mastroianni ha nascut per a eixe paper (o el personatge ha estat escrit per a ell).

Antonio Tabucchi, l'autor de Sostiene Pereira, va naixer a Italia en 1943. Especialiste en Fernando Pessoa, periodiste i escriptor compromés ha escrit obres destacables com Réquiem o La Cabeza perdida de Damasceno Monteiro.

A l’estiu el Club de Lectura fem un descans i tornarem a enganxar-nos a setembre amb noves propostes. Si t’interessa formar part és molt fàcil: envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com i t’avisem. No hi ha cap compromís; pots llegir el llibre si t’apeteix; si no tingut temps pot vindre igual i tal volta els comentaris et desperten la curiositat. Es tracta de compartir una lectura; en realitat moltes lectures perquè sempre sorgeix el comentari del que estem llegint, hem llegit, ens agradaria llegir.....

Un moment de tertúlia al voltant d’un llibre