El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes.... lunes, 4 de julio de 2011
CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.
El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes.... lunes, 6 de junio de 2011
DEL CLUB DE LECTURA: EL MUT DE LA CAMPANA.
A la sessió del passat divendres 3 de juny comentarem "El mut de la campana", de Josep Lozano. Com sempre va hi haure opinions diverses, el que va enriquir la reunió i animà la cosa. Sobre la temàtica del llibre dir-vos que hi ha un personatge central que es fa religiós com a forma de millorar dins la societat de l'època. Per cert, està ambientada al segle XVII, a Valencia ciutat.LITERATURA ROMÀNTICA PER A XIQUETS GRANS.


miércoles, 1 de junio de 2011
CAMINARAS CON EL SOL - Alfonso Mateo Sagasta
Uns conqueridos convertits en naufrags son capturats pel indígenes. Uns seran sacrificats, altres es convertiran en esclaus. El nostre protagoniste comença un camí complex pero que fa viure al lector un canvi personal de foma impressionat.martes, 17 de mayo de 2011
NO SOLS DE NOVEL·LA ES POT VIURE.
“Con el tiempo me he dado cuenta de que, en cierto modo, gran parte de mi vida la he dedicado a desaprender lo que aprendí en el colegio. Ello denota dos cosas. La primera: que en el colegio aprendí muchas cosas inútiles y/o erróneas. La segunda: que adquirir cultura, en este contexto, requiere de esfuerzo personal y una humildad que permita aceptar que uno, por saber muchas cosas, no es automáticamente culto, y mucho menos si esas cosas proceden de una única fuente.lunes, 9 de mayo de 2011
VISITA VIRTUAL: SANTIAGO DE COMPOSTELA.
Cada vegada resulta més habitual trobar possibilitats de visita virtual a monuments, llocs, poblacions, museus. Esta vegada he trobat una possibilitat interessant i molt completa. Visitar Santiago de Compostela.martes, 3 de mayo de 2011
MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!

El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el
germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi
va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.
Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel
leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.
I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen
nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.

Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi
tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.
Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.
Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.
Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.
Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.
Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.


