Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

miércoles, 22 de septiembre de 2010

BLOGS DE MÚSICA





Passejant per la blogosfera podem trobar moltes coses i molt variades. Per fer patent eixa variació parlar-vos de quatre pàgines que igual poden interesar-vos.
COMPARTIM.CAT
El nou ho diu tot: compartir música en català. Ells diuen de la pagìna :"Compartim.cat és una web d'enllaços a pàgines que contenen discos en descàrrega directa (Megaupload, Mediefire, Rapidshare...). Nosaltres agafem l'enllaç, el maquetem amb la portada del di
sc i la seva tracklist, i el posem a disposició de tots i totes per d
escarregar-lo sense limitacions econòmiques."
CANÇONS EN CATALÀ I MOLT MÉS
Una pàgina molt interessant. Es dedica a buscar i posar a disposició de tots música en català dels més variats estils, algunes amb una porronada d'anys. Allí he trobat un disc menut que porte molts anys buscant, de Fèlix Stop. Segurament no el coneixereu però fa.... bé deixemo en molts anys el baix sentir a Polinyà i la canço "Amor d'amo" se'm va quedar. Proveu. En les seues intencions remarca que si algú sap que un dels discs està a la venda que l'avisen i el llevarà perquè sols vol posar tot allò que no es trobable.
MEMORIAS MUSICALES.
Una col·lecció de música de fa un fum d'anys. Cantants i grups que ni havia sentit mai però que igual algú pot interessar-li. Un impressionant arxiu musical a la vostra disposició.
DEL CUPLE A LA COPLA.
Variem altra vegada d'estil. Un arxiu de cuplé i copla d'allò més complet. Sols per sentir o també per baixar. De vegades la informació resulta escasa pero no deu ser fàcil trobar-ne.
Espere que alguna de les pàgines siga del vostre gust. Si conegueu algun blog que trobeu interessant envieu-lo i anirem difonent-los
LINKS

lunes, 6 de septiembre de 2010

ANTONIO SALAS. PERIODISME DES DE DINS.



L'AUTOR.


Baix aquest seudònim hi ha un conegut periodiste d'investigació que manté amagada la seua identitat per motius ben clars: li va la vida. Des de fa uns deu anys es dedica a destapar secrets d'allò més varitats. Com a exemple els seus llibres, a més de treball en prensa i radio.
Des de "Diario de un skin" ha rebut tants elogis com amenaces de mort. Després vindria "El año que trafiqué con mujeres" sobre el tràfic de dones. Ara presenta un nou llibre "El Palestino".


La seua tècnica de treball es la infiltració. Com ningú ho havia fet abans viu des de dins l'ambient criminal allò que vol investigar. És un dels pioners de la utilització de la càmara oculta i li dona igual grups criminals organitzats, prostitució, estats corruptes, que terrorisme. Després dels seus llibres ha vingut sempre la investigaicó policial.


Hi ha qui pensa que és massa temerari per ser real. Altres pensen que és un heroi de la prensa d'investigació. Hi ha qui afirma que é sun magnífic escriptor que sap desfressar les seues històries de realitat. El millor que pots fer es llegir els seus llibre i tindre el teu criteri.
Sobre l'autor, els seu recorregut, les conseqüencies, etc.....video






DIARIO DE UN SKIN


Un any de topo en un moviment neonazi espanyoil com a skinkead és l'experiència que compta al seu primer llibre, llibre que el va dur a altes quotes de popularitat i a rebre unes quantes amenaces de mort. Sentiment d'orgull i odi, viollència, implicació en penyes futbolístiques, conexions internacionsl, .....




Un reportatge interessant sobre el llibre..... video




EL AÑO QUE TRAFIQUÉ CON MUJERES





El segon treball el porta a infiltrar-se a les xarxes internacionals de prostitució. Un mercat de sexe amb dones indefenses; com funciona; els diners que mou, que s'amaga darrere dels anuncis del diari, la implicació de personatges coneguts que apareixen al llibre,.... Després de la publiació més èxit i més amenaces de mort



Sobre el llibre he trobat el següent ..... video


EL PALESTINO



La última aventuira d'Antonio Salas ha sigut infirltrar-se en diverses organitzacions terroristes internacionals fent-se passar per palestí baix el nom de Muhammad Abdallah. Espanya, Palestina, Israel, Marroc, Egipte, i olts altres paissos són escenaris de la investigació. Mentre llegim el llibre podem consultar a la seua web documentació complementaria al que estem llegint. A la mateixa web hi ha un estracte del llibre en poc més de quaranta pàgines.





Sobre aquest últim treball de Salas hi ha una entrevista interessant a Antena 3....video

SI VOLS LLEGIR UN ESTRACTE DEL LLIBRE ACÍ

A la prensa cal destacar sobre la publicació del llibre...

Hi ha més videos, pagines, documents,...., a internet sols es posar-se a buscar.


A INTERNET DESTAQUEM:


Podreu trobar informació i materials molt varias, complementaris als seus llibres. Fes una ullada.



La página web de l'autor: web



El blog de l'autor: blog

REVISTA NOVETATS DE SETEMBRE

Està ja disponible la revista de novetats del mes de setembre de la Biblioteca de Polinyà. Alguns la haureu rebuda per correu electrònic per estar a la llista de correus; altres podeus baixar-la ací al blog; si preferiu podeu arreplegar-la a la Biblio en paper. Les coses més importants les pose directament al blog per a la vostra comoditat: la informació sobre Gemma Lienas i la seua obra i la informació sobre Antonio Salas
Per baixar la revista ací

viernes, 30 de julio de 2010

LA SOCIETAT OBRERA DE POLINYÀ


La Societat Obrera de Polinyà ha guanyat a l'Estat Espanyol un pleit al Tribunal Suprem i se li reconeix que li correspon la propietat de l'edifici conegut a Polinyà com la Societat Obrera. La noticia porta a traure de les prestatgeries un llibre que l'Ajuntament de Polinyà va publicar l'any 2001. "Polinyà al primer terç del segleXX: Associacionisme obrer. La Societat Obrera de Polinyà". Un treball de tres historiadors de Polinyà (Carlos Fuentes, Josep Andrés i Eduard Gay) sobre aquesta societat de treballadors fundada en 1919 i que es construí un local que tots coneguem a Polinya com a Societat Obrera; un local que en 1939 fou requisat per passar per diverses mans fins a acabar sent cedit, amb condicions, a l'Ajuntament per part de l'Estat Espanyol, que no reconeixia el dret de la Societat Obrera sobre l'edifici. A l'espera de llegir la sentència pense que es fa justicia a la gent que amb esforç propi i els seus propis recursos construí l'edifici cap a 1930. Ara el millor homenatge seria posar en ús el local, donar-li vida.
Tornant al llibre cal dir és un estudi no sols d'esta Societat sinó del moviment obrer en general, sobretot del que eren les Societat Obreres i també del poble on va sorgir.
Per a que es feu una idea del llibre podeu fer una ullada a l'index ACÍ.
Quant l'any 2001 l'Ajuntament publica el llibre la Societat Obrera, que ajudà molt en el treball previ a la publicació, regalà un exemplar a cada soci. A banda es varen vendre molts exemplar tant el dia de la presentació del llibre el 14 de desembre de 2001, com els dies posteriors.

jueves, 29 de julio de 2010

A INTERNET: EL PODER DE LA PALABRA








El nom de la pàgina hi ha qui li imposa un poc, o li resulta extrany, i realment no sé si defineix massa bé el contingut. És com una inmensa base de dades d'art, literatura, música, arquitectura, cine i un apartat d'altres.
Podem trobar a la web mils d'entrades per nom d'escriptor, de pintors, d'escultors,... Cadascun dels apartats (art, literatura, música, arquitectura, cine i altres) està per ordre alfabètic, per país, per època, per interpret en cas de música, ....etc. Però el que resulta més interessant és que ens ofereix una selecció dels treball de cadascú. Així podem escoltar música, mirar quadres, llegir fragments de llibres,.... Cada setmana seleccionen un quadre, un edifici, un àlbum de música, la música d'un autor, una banda sonora, un compositor, una pel·lícula, el fragment d'un llibre.
La selecció es extensa i variada, tant en èpoques com en paisos d'orige dels autors. Una web de qualitat per on resulta molt agradable passejar mirant obres d'art o llegint algun text mentres escoltes música.
Feu-li una ullada ..... i ja direu.

viernes, 23 de julio de 2010

GEMMA LIENAS I ELS SEUS DIARIS



Gemma Lienas és una autora compromesa amb allò que pensa; compromesa a l'hora d'escriure i també a l'hora de la seua vida pública. Podeu trobar una ampla informació a la seua web personal. Allí trobareu la seua extensa obra per a menuts, per a joves, per a adults.... És noticia perquè una conjunt important de les seues obres ha estat portat al cine i s'estrena hui 23 de juliol: Els diaris de Carlota.


A la Biblioteca de Polinyà pot trobar, entre d'altre obres els quatre diaris:

EL DIARI LILA DE CARLOTA: és una guia subversiva que ens convida a reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar “la cadena lila”. Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et calen les ulleres liles. Posa-te-les!
EL DIARI BLAU DE CARLOTA: no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill.
EL DIARI VERMELL DE CARLOTA: només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments.
EL DIARI GROC DE CARLOTA: tampoc no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que mira de respondre una sèrie d’interrogants: ¿Quins tipus de drogues hi ha? ¿Quins efectes provoca cadascuna? ¿Què és l’addicció? ¿I la síndrome d’abstinència?.

Segurament la peli serà, si aplega, un aperitiu, una ràpida ullada al que son els diaris.No le he vista i no opine però resumir els quatre llibres resulta difícil; presentar-los es altra cosa.
Obres pensades fonamentalment per a joves però que van molt bé per a qualsevol.

A INTERNET:

Web oficial:


lunes, 12 de julio de 2010

El arte de ser minimalista.


Una amiga hem parlà del llibre, que tenia interés en llegir-lo i que havia sentit que estava a internet. Després d'una búsqueda vaig comprovar que l'autor havia penjat a internet el llibre en pdf, traduit i tot. Complida la petició he pensat que igual hi ha gent interessada en llegir-lo.