HOMENATGE AL PROFESSOR MANUEL SANCHIS GUARNER

Hui al facebook hi ha diverses entrades parlant del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner. La Fundació Sambori ha penjat un enllaç a un documental de la RTVV i jo he comentat que el millor homenatge que a persones com ell li podem fer es difondre i llegir/rellegir alguna obra seua; proposava per "Els pobles valencians parlen els uns del altres". Per donar exemple he tirat ma del llibre i l'he fullejat. D'ahí m'ha vingut la idea de fer aquesta entrada com humil homenatge a tan important persona.

Biografia i obra podreu trobar-la per internet sense massa dificultat i no vaig a dedicarme a copiar. Hem permetreu si de cas contar-vos una anècdota. Quan jo estudiava a la Facultat de Geografia i Història de València no era dificil trobar-te'l per allí de tant en tant o vorer-lo participar en xerrades, conferències...., tot i que ja estava major. L'any 1981 va tindre lloc a Algemesí la Segona Assemblea d'Historia de la Ribera i la conferència inaugural la donava el professor Sanchis Guarner. El saló de plens de l'Ajuntament estava de gom a gom, entre els assistent prou company de Facultat. La conferència va anar sobre el llibre que els recomava abans i la part que tots esperavem era la selecció de versos sobre els pobles de la comarca; la esperaven tots menys jo, que no sols la coneixia (tot i que una altra cosa era sentir-la en la veu del professor) sinó que m'imaginava que triaria uns versos que jo coneixia del llibre i els efectes. Aixi va ser; parlant de dones el professor comentà el següent poemeta:

"Un tort, geperut i coixo,

en Polinyà s'ha casat;

què tal seria la nóvia

que ha encara a eixit enganyat.

 Va ser dir l'estrofa i sonar una risa prou més forta que les anteriors perquè molts companys meus em sabien present i els feu més gràcia el tema. El professor ho va imaginar i pregunta si hi havia algu de Polinyà; vaig contestar i ell explica que no coneixia el fonament de la cancó i no coneixia el poble però que no m'ho prenguera a mal. Ni molt menys. Com posa al llibre la cançò fou arreplegada a Albaida i també la va trobar aplicada a Callosa d'En Sarrià.

Per si no coneixeu l'obra us dirè que es una feina impressionat perquè no sols fa un recull d'informació de les terres valencianes, els pobles i la gent al anys seixanta sinó que arreplega el que parlen els pobles valencians uns dels altres.

Per no clavar-me amb cap poble apuntar algun del versos que parlen de la Comarca:

"En la mar se cria el peix,

en les séquies, les anguiles,

en la Ribera l'arròs,

i en los rosers, roses fines".

Parlant d'arròs un altre text arreplega el desig del qui d'altres comarques venien a la Ribera a la temporada de la sega de l'arròs:

"Si l'arròs anara car,

els jornals també aniriren,

i els que van a la Ribera

bona temporà farien.

Entre els que venien a la Ribera a treballar estava la gent de la Marina (bavets els deien a la comarca) i burlant-se de la sòbria alimentació que estes persones tenien es diu....

"A la Ribera me'n vaig

 a menjar-me quatre qüernes (tipus de pa)

en una ceba, dos alls

i un grapat de faves tendres.

Tot i això a Benialí opinen que menjaven millor venint a la Ribera:

"A la Ribera ha vingut

a minjar-me quatre qüernes,

és tanta la fam que tinc

que hasta els ulls me fan lluernes (llumenetes).

Quan l'arròs estava segat la comarca semblava acabada d'afaitar i així arreplega el professor:

"Miren vostes quina cara

fa hui la Ribera Baixa:

sense qüen (monedes), sense fer res,

i el tòs pelat a navaixa.

I prou; com deia un personatge que no recorde.... si volen més als llibres està tot escrit.

Si amb aquestes línies els he despertat la curiositat per "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" i la resta de l'obra del professor Manuel Sanchis Guarner hem sentirè content i pagat.

PROJECTE GUTEMBERG

Allà per l'any 1971 l'americar Richard Hart, quan internet era poc més que un somni, va pensar que deurien digitalitzar-se els llibres per facilitar l'accés a la cultura. Així que es posà a la feia i començà a passar a ordinador llibres i llibres. Durant molt de temps escrint el text perquè no hi havia la tecnologia actual que permet el reconeixement de caracter per a la digitalització de textos. Amb els temps va conseguir col·laboradors i recursos. El resultat són més de 36.000 llibres digitalitzats i d'accés gratuit en una extensa llista d'idiomes. Són llibres que per un motiu o altre no tenen dret d'autor o l'autor/autors han donat permís. Per saber més del tema podeu entrar a wikipedia, a la pàgina en angles per a el material més general o a la pàgina en castellà per a vorer que hi ha.
Feu un passeig; igual trobeu alguna cosa que us por interesar. Per cert, a la web trobareu la possibilitat de col·laborar passant textos.

LA FLOR DEL NORTE. Espido Freire.

Que feia una princesa vikinga casada amb un princep castellà (germà d'Alfons X el Sabi) en Sevilla al segle XIII? Més que resulte extrany es un fet reial, un matrimoni que forma part de la història.
Espido Freire va construint davant els nostres ulls, entre les lletres d'aquest llibre dos mons molt diferents que es mesclen en un moment i en un matrimoni: el mon viking de la princesa Cristina de Noruega i el mon castellà del príncep Felip, germà d'Alfons X el Sabi.
L'autora ens fa passejar per Noruega i Islandia, coneixer la seua vida al segle XIII; després vindrà el viatge cap a Espanya i enfrontar-se al canvi que suposa caure de cop i volta a la ciutat de Sevilla entre una gent tan diferent.
La habilitat en la tria de la informació que ens va a donar, la forma de fer-la aplegar consegueix que ens anem amerant de l'ambient sense que pese
Un  plaer de lectura per als qui ens agrada una bona novel·la històrica.

INES Y LA ALEGRIA. Almudena Grandes

Hi ha fets dels nostres passat recent que no es mereixen quedar a l'oblit, guanyant pols als arxius, a les hemeroteques; hi ha gent que mereix tornar a la llum. A l'any 1944 un grup de gent continuava somniant amb una Espanya diferent a la que estava sorgint després d'una brutal Guerra Civil. Almudena Grandes reconstrueix eixe moment on l'esperança continuava viva esperant que, guanyant la guerra mundial el aliats no permeteren una dictadura a Europa. Una novel·la on el que importen son els personatges, tal volta millor dir les persones que reviuen darrere dels personatges.
Tot amb el gust que dona llegir a Almudena Grandes.

CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.

El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes....

Però millor no conte més, millor es quedeu amb la mel en la boca. Els que l’hem llegida ens ha agradat. Pot ser ha sigut la novel·la que em llegit amb més consens, la que tots hem pensat en recomanar, i recomanem

Després hem vist la pel·lícula. Una esplèndida adaptació a la pantalla on sembla que Marcello Mastroianni ha nascut per a eixe paper (o el personatge ha estat escrit per a ell).

Antonio Tabucchi, l'autor de Sostiene Pereira, va naixer a Italia en 1943. Especialiste en Fernando Pessoa, periodiste i escriptor compromés ha escrit obres destacables com Réquiem o La Cabeza perdida de Damasceno Monteiro.

A l’estiu el Club de Lectura fem un descans i tornarem a enganxar-nos a setembre amb noves propostes. Si t’interessa formar part és molt fàcil: envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com i t’avisem. No hi ha cap compromís; pots llegir el llibre si t’apeteix; si no tingut temps pot vindre igual i tal volta els comentaris et desperten la curiositat. Es tracta de compartir una lectura; en realitat moltes lectures perquè sempre sorgeix el comentari del que estem llegint, hem llegit, ens agradaria llegir.....

Un moment de tertúlia al voltant d’un llibre

DEL CLUB DE LECTURA: EL MUT DE LA CAMPANA.

A la sessió del passat divendres 3 de juny comentarem "El mut de la campana", de Josep Lozano. Com sempre va hi haure opinions diverses, el que va enriquir la reunió i animà la cosa. Sobre la temàtica del llibre dir-vos que hi ha un personatge central que es fa religiós com a forma de millorar dins la societat de l'època. Per cert, està ambientada al segle XVII, a Valencia ciutat.

Alguns dels membres del club no els va agradar la forma previsible del final; algúns opinaven que previsible a mitges. Us aclarirè que no s'acaba en que el prìncep s'escapa amb la princesa amb un cavall volador; això crec que es d'un altre llibre.

Coincidirem en la maestria de l'autor en mostrar-nos la societat valenciana del segle XVII en tota la seua versió mes cruda; coincidirem en la gran quantitat de experessions, frases fetes, llegendes, .... de la nostra tradició com a valencians; algunes expressions encara perduren.

També quedarem d'acord en que la historia del protagonista es un fil ben gros d'on pengen tot un seguit d'històries entre interessant i molt interessant.

Un altre detall interessant és que al temps que vas llegint, i a poc que el lector o lectora conega València, us serà fàcil imaginar-se visualment on estan passant cadascuna de les coses.

Per si algú de vosaltres vol vindre al Club de Lectura de Polinyà el proper llibre es "Sostienes Pereira" de Antonio Tabucchi, i hem quedat el divendres dia 1 de juny a les 19 hores. Animeu-vos!!

LITERATURA ROMÀNTICA PER A XIQUETS GRANS.

Aquestos dos llibres de Mathias Malzieu en van atraure des de les prestatgeries per les seues portades i les contraposades opinions sobre elles que havia vist a les revistes i a internet. Així que... a llegir i a opinar. 

Vista la situació preferisc no plasmar les opinions trobades per no marcar a ningú. Si us agrada la novel·la romàntica, o els contes, o les dues coses.... heu de provar a llegir-los.

El primer fou "La mecánica del corazión" A un xiquet li han de posar un rellotge de fusta en compte de cor per culpa d'una malaltia. Per a no tindre problemes li posen tres normes: no tocar les agulles, no enfadar-se, no enamorar-se. Penseu que farà molt de cas? i... aleshores que?

L'altre és "La alargada sombre del amor". Mathias, un jove de 30 anys, perd a sa mare. En mig del dolor se li apareix un gegant doctor en sombrologia que li explica que dominant les sombres podrà combrate el dolor i la mort.

Són ràdid de llegir. Així que ... mans a la feina. Ah! i deixeu algún comentari (no passa res extrany si n'escriviu algun) i aixì vorem com van les opinions.