EL 25 ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA

El passat 14 d'abril va fer 25 any que inaugurarem l'actual Bibliioteca i ho varem celebrar amb un acte un poc especial. En una primera part els xiquts i xiquetes de l'Associació de Teatre de Polinyà representaren un moment qualsevol a la Biblioteca i llegiren fragments d'algunes de obres, tant juvenil com d'adult. Després vingué la part dels discursos i ocuparem l'escenari el Regidor d'Educació i Cultura, Joan Nogueroles, el primer bibliotecari, Jordi Rodríquez, i l'actual bibliotecari, Eduard J. Gay. L'ultima part fou la presentació d'un power point sobre el projecte de la nova biblioteca.
Pel que fa a l'apartat de discursos, donat l'interés del que es va contar i que alguns no puguereu assistir hem pensat en reproduir-los. Si no interesen..... cap problema ... passa-los per alt.
També dir-vos que si algú el que vol es rebre el powerpoint sobre el projecte de la nova biblioteca sols ha de demanar-lo per correu a bibliopolinya@hotmail.com. Està també en arxiu pdf.
Podeu vore les fotos a l'album de fotos de la Biblioteca: www.picasaweb.google.es/bibliopolinya



DISCURS DE JORDI RODRÍGUEZ, primer bibliotecari.

Bona nit a totes i a tots.

Quí anava a dir-ho: ja fa vint-i-cinc anys que es va obrir la “biblio”!!

L’any 1982, quan encara aquest edifici no era més que quatre parets i un sostre, ens aplegà de la nit al matí la pantanada. Molts dels que estem ací ho recordem. Un d’aquells dies aquest edifici ens va servir, per primera i única vegada, d’aerodrom. I ho dic perque damunt del seu sostre aterrà un helicopter per preguntar què passava em aquest poble amb tanta aigua pels seus carrers i per deixar, mira que bé, sols una caixa de pomes i de llet per a repartir com puguerem als més necesitats. Aquell aparell volador no podía imaginar que baix ell estaba la que havia de ser una de les cèlules culturals de Polinyà.

Quan es finalitzà la seua construcció, l’any 1983, i es distribuirem els espais de tot l’edifici, aplegaren caixes i caixes de llibres des de la Generalitat amb la finalitat d’obrir una biblioteca a Polinyà. Era l’època en la que la Conselleria estaba per obrir llocs culturals per tot arreu, donar facilitats i portar a tots el pobles la cultura que es creïa que necessitavem.

Durant setmanes estiguerem registrant a mà tots els llibres de les caixes que anavem obrint com si fossin els regals dels Reis d’Orient. Miravem il·lusionats tots aquells volums, aquells titols amb els seus noms d’autors. Molts eren coneguts, altres no els haviem llegit mai de la vida. Omplirem pàgines i pàgines del llibre de registre fins aplegar a tenir aproximadament quatre mil títols. Eixe llibre és fidel guardià de totes les nostres caligrafíes, de les rialles que feiem somiant, llegint noms imaginant històries.

Pensavem que eren moltíssims: quatre mil. Huí són molts més, de segur que sí.

Així registravem i anavem omplint poc a poc els estants nus al principi de la biblioteca, utilitzant un ordre establert universalment pels bibliotecaris, les novel·les, els contes, els llibres de poemes i els de teatre, els llibres d’història, de llengua, de filosofía, de biología, …de totes les característiques que mai haviem pensat que havien. Llibres que guardaven històries misterioses, conegudes i desconegudes, contes per a totes les edats, llibres que ens servien d’esbarjo, que ens servien per aprendre, que ens feien riure o pensar, llibres, llibres molts llibres…I ho deixarem tot preparat, ordenat i llest per a ser tocat, utilitzat per tots. Els llibres guardaren impacients que la gent entrara i els agarraren amb il·lusió, casi amb necessitat. I un dia com aquest de fa vint-i-cinc anys obriem les portes per primera vegada a tot el poble. Un 14 d’Abril de 1984.

I jo vaig ser l’encarregat d‘obrir les portes de la nostra biblioteca municipal. Jo vaig ser el primer dels seus bibliotecaris municipals, i em senc molt orgullós de ser-ho. Per aixó estic ací, i done les gràcies a Eduard i a l’Ajuntament per donar-me aquesta oportunitat de parlar davant de tots vosaltres.

Aquells primers anys sols estaven els llibres omplint els estants i l’espai de tota la biblioteca. Cada any compravem més llibres i també em rebiem de la Conselleria i anavem donant forma i constitució a la que huí és la nostra biblioteca.

El nou espai de la localitat s’utilitzava més com un lloc per a fer els deures els xiquets i xiquetes, que com a un lloc per llegir o buscar informació, o vindre a fer-ser soci i poder llegir en casa. Era ben difícil que el silenci es mantiguera, o simplement que s’aconssiguira. Jo sempre ho havia vist com una cosa necesaria en un lloc com una biblioteca, a les grans biblioteques era imprescindible, així ho deien els cartells. Però a Polinyà era una cosa impensable i més que difícil. De quan en quan es respirava un cert silenci, era quan estaba jo sol verdaderament, i em deia enganyant-me: “Mira que si fos així sempre!”. Però per a un poble com el nostre ja es prou tenir una biblioteca, i el estar en silenci és una cosa ben difícil d’aconseguir en qualsevol lloc o moment.

Durant quatre anys, aproximadament, la biblioteca va permaneixer oberta donant l’oportunitat a tots de llegir llibres que es desconèixia i d’altres dels que havien sentit parlar d’una manera gratuita. La gent més gran ho veia com una atracció més, un lloc que sols era per a la gent jove, els que estaven estudiant o llegien molt depresa. “Xica quants llibres!”, deien quan s’assomaven a les portes o a les finestres. Però no s’atrevien a entrar, com si fos un lloc prohibit per a ells, sols ho feien casualment quan es celebrava un acte cultural. Però ja era un pas.

L’any 1988 vaig deixar de ser el bibliotecari municipal.

Ahí dins vaig deixar moltes hores de feina, molts records, moltes discusions i riallles. I quan vaig tancar les seues portes vaig sentir dins de mi com un pessiguet al cor, perque la biblioteca representava par a mi uns anys de la meua joventut i de la meua vida.

Durant un temps va estar tancada, la pols va ser la que governà eixe espai misterios i carregat d’històries, però afortunadament es va tornar a obrir per a tot el poble.

Cada vegada que he passat i he entrat la he vist envellir-se junt a mi. He vist com s’ha anat fent gran, omplint els seus estants de llibres i revistes cultural, I no sols els estants. Ara veig entrar i eixir a xiquets i xiquetes, a dones i a homes, a gent de totes les edats, i m’alegra pensar que per fi la gent de Polinyà es conscient, al menys un poc, que una biblioteca es imprescindible, casi necessaria i és motor cultural d’un poble.

DISCURS D'EDUARD J. GAY, actual bibliotecari.

Bona nit.

Hui, com a Bibliotecari, m’agradaria transmetre-los dos idees. La primera que dins la Biblioteca de Polinyà s’han integrat diverses biblioteques; la segona fer-los comprendre que una biblioteca ha de ser més que un almacent de llibres.

Per explicar-los això de biblioteques dins la Biblioteca els he de contar alguna història.

Cap a 1919 un grup de persones pensà que devien organitzar-se si volien millorar la seua situació com a treballadors i fundaren la Societat Obrera. Per a eixa millora tenien clar que l’educació i la cultura eren fonamentals i es posaren a ensenyar a llegir i escriure i formaren la primera biblioteca de Polinyà; alguns testimonis de jovens d’aquell temps ens han contat que allí descobriren autors com Blasco Ibañez o Victor Hugo. Aquella Biblioteca va desapareixer quasi per complet en 1939. Com a testimoni va quedar l’Enciclopedia Espasa Calpe, segellada per les Joventuts Anarquistes de Polinyà.

L’Ajuntament, al llarg dels anys, ha continuat comprant els nou volums. Així, quan en 1984 es formà la Biblioteca allí teniem i continuem tenint l’Espasa Calpe com la nostra joia. Una de les millors i més completes enciclopèdies del mon, testimoni d’aquella primera Biblioteca que tingué Polinyà a la Societat Obrera cap als anys 1930.

Fem un bot en el temps i ens posem al últims anys del franquistme. A Polinyà, igual que a tot arreu el personal s’organitzà i fundà associacions, preludi de partits i sindicats. Una d’eixes associacions era el Club de Jovens. Un grup de jovens universitaris i estudiants de batxillerat amb inquietuts que començaren a organitzar activitats culturals. Gràcies als contactes d’uns i altres a la Societat Obrera es succeïren actuacions de grups de música i teatre. En un sol any de vida cantants com Lluís el Sifoner, Paco Muñoz, Lluís Miquel o Joan Monleón, entre altres, actuaren a Polinyà. Dels beneficis d’aquelles actuacions decidirem començar una Biblioteca. Curiosament i sense saber-ho al mateix lloc on havia sorgit la primera. A la Societat Obrera.

En desapareixer el Club de Jovens els llibres quedaren al local fins que en 1984 passaren a formar part de la Biblioteca Municipal de Polinyà.

Ara ja saben perquè alguns llibres estan marcat a les primeres pàgines amb el nom Club de Jovens i un número.

Però tenim més Bibliteques dins la Biblitoeca. Hi ha biblioteques personals, coleccions de llibres que en un moment determinat no cabien a casa, el propietari ha faltat o no es sabia que fer amb ells. Ací els hem seleccionat i incorporat a nostra colecció.

Ha segut la forma com llibres més o menys important s’han salvat del fem. Els puc asegurar que autèntiques joies han estat de desapareixer, llibres que podrem mostrar-los a la nova Biblitoca

Són diverses les coleccions entregades, totes elles de forma anònima, sense voluntat de protagonisme. A totes les persones o famílies que han aportat el seu granet d’arena moltes gràcies públicament.

Però no vullc que se’ls queda la idea que una Biblioteca és un almacent de llibres, siguen nous o vells.

Una Bibliteca ha de ser molt més. Un centre d’informació, de documentació, de cultura, d’esplai, un lloc per disfrutar. Un lloc de formació i informació. Un espai on viure el llibre i l’accés a la Cultura.

Eixa idea hem tingut sempre. Amb eixos principis actualitzats, hem dissenyat la nova Biblioteca. Un lloc de Polinyà on poder accedir a llibres, revistes, documents, fotos, informació, contactes. Un punt on per mig d’internet accedir i navegar pel mon. Un racó on des dels més menuts als més major puguen descobrir mons infinits.

Fa temps que la Biblitoca s’havia quedat menuda i necessitava un nou domicili.

I si s’ha quedat menuda es perquè ha crescut i molt en els últims 25 anys, i ho ha fet gràcies a totes les aportaccions però sobretot i per damunt de tot als ajuntaments que als llarg dels 25 anys de vida han cregut en la Biblioteca i en la Cultura i li han donat tot el suport possible. A tots eixos polítics que han format i formen l’Ajuntament, alcaldes i regidors d’abans i d’ara gràcies per mantindre viva la Biblioteca, per tot el suport a la lectura i a tota la cultura al nostre poble

Gràcies a ells i a tots els que estos 25 anys han fet us de la Biblioteca perque amb la seua presència li han donat vida. Perquè una Biblioteca sense gent, sense xiquets i xiquets, homens i dones, és un espai mort.

Esperem celebrar el 26 aniversari a la nova Biblitoeca que ara els presentarem. Mentres, al llarg de l’any, tenim preparats diversos actes que aniran sorgint. Volem coneixer el que esperen el usuaris, tenim pensat preparar un mural amb les fotos del socis i socies per al dia de la inauguració i moltes altres coses. Este va a ser un any intens, volem que siga un bon aniversari, un aniversari en el que esperem comptar amb la seua complicitat, amb la seua presència en tot el que anirem fent.

Moltes gràcies a tot i totes i disculpen si m’he fet llarg. Sols espere haver-los sabut transmetre les dos idees que al principi els plantejava.