Escric l’olor del bosc amarat de pluja,
la calidesa del sol i de l’aire.
Alce els ulls i deixe que cada raig
m’escalfe els llavis,
i les paraules, profundes com el temps,
aletegen com papallones pels dits.
Subratlle les grafies
que es desfan per la boca,
les pàgines inacabables d’un llibre
o d’un poema teixit de somnis.
Sent el tacte de les lletres
petites i ben fetes
quan, dibuixada al regle,
els ulls bateguen amb el so de l’aire,
com si acaronant la veu
pogués veure-les més enllà de l’horitzó que,
infinites i embriagades de l’alba,
renoven el ritme, l’espai, el silenci...
Moltes gràcies a la Biblioteca d'Alfara del Patriarca per la seua participació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario