La gent de tant en tant buida les prestatgeries i dona els llibres a la Biblioteca. Jo incorpore el que m'interessa o faig donacions d'allò que tinc repetit. De vegades apareixen algunes joies, llibres extranys, o simplement desconeguts. Fa poc a una caixa que em donaren vaig trobar "Los alegres muchachos de Atzavara", de Manuel Vazquez Montalban. No és que siga un especialista en l'autor però no hem sonava de res l'obra i l'argument hem va picar la curiositat. I m'ha agradat; ha segut vist i no vist; dels que no et deixes.
Parla d'uns fets a un poble de Tarragona, Atzavara, en un moment concret, estiu de 1974, mentre Franco i el franquisme es moren. Parla d'una classe social, la burgesia catalana d'aquell moment i tota la seua tipologia i forma de ser, pensar, actuar. El que m'agradat del llibre no és sols la història, que està be, sinó la forma com ens conta la història. Quatre personatges que visqueren els fets ens ho conten; són quatre cróniques de quatre persones molt diferent amb punts de vista entre diferents i complementaris.Vazquez Montalban, tan meravellós com sempre, ens fa creure que quatre persones diferents han escrit els textos.
De tant en tant està bé això de deixar de banda les novetats i rebuscar a les prestatgeries algún tresor oblidat que, entre tanta cosa ens ha passat per alt. Es allò que a la Biblioteca de Polinyà etiquetem amb: "No soc nou però igual t'agrade"
No hay comentarios:
Publicar un comentario