Fa poc que li han donat a Eduardo
Mendoza el premi del Parlament Europeu al millor llibre europeu de
l'any“Riña de gatos”
Una bona excusa per traure de les prestatgeries una selecció de
les obres d'aquest magnífic autor. Variat en quant al temes però
sempre amb gran qualitat i un punt d'humor i sàtira.lunes, 9 de diciembre de 2013
AUTOR DEL MES: EDUARDO MENDOZA
Fa poc que li han donat a Eduardo
Mendoza el premi del Parlament Europeu al millor llibre europeu de
l'any“Riña de gatos”
Una bona excusa per traure de les prestatgeries una selecció de
les obres d'aquest magnífic autor. Variat en quant al temes però
sempre amb gran qualitat i un punt d'humor i sàtira.martes, 3 de septiembre de 2013
DOSSIER D'AUTOR: NOAH GORDON.
L'AUTOR:
Más tarde colaboraría con el “Boston Herald”. En esta etapa comenzó a interesarse vivamente por el mundo de la medicina y la ciencia, trabajando como editor del “Journal of Abdominal Surgery” y articulista en varias revistas médicas, como el “Psychiatric Opinion”, siendo impulsado en su trabajo por el eminente doctor Harry Salomon.
El rabino
Micahel Kind vivió su infancia en un barrio judio de Nueva York. El trágico recuerdo de un pueblo perseguido, herencia de su abuelo Isaac Rivking; la presencia d eun Dios inefable, legado del rabino y educador Max Gross, y el placer por la vida sin normas que ha heredado de su padre confluyen en la formación de la personalidad del protagonista de esta novela.
El
diamante de Jerusalén
Harry
Hopeman pertenece a una dinastía de diamantistas cuyos orígenes se
remontan a los tiempos de la Inquisición. Un día recibe el encargo
de recuperar un diamante que está en poder de un egipcio y que es
reclamado por la Iglesia católica. La novela describe la historia de
este diamante desde los tiempos bíblicos hasta la actualidad y su
relación con los antepasados de Hopeman, quienes participaron en su
tallado.
El médico :
Esta
arrebatadora novela describe la pasión de un hombre del siglo XI por
vencer la enfermedad y la muerte, aliviar el dolor ajeno e impartir
el don casi místico de sanar que le ha sido otorgado. Arrastrado por
esa pasión, recorrerá un largo camino que le conducirá, desde una
Inglaterra en que domina la brutalidad y la ignorancia, a la sensual
turbulencia y el esplendor de la remota Persia, donde conocerá al
legendario maestro Avicena, que está experimentado con las primeras
armas de la medicina moderna.
Diez siglos han
transcurrido desde aquel entonces, pero el talento narrativo de
Noah Gordon, autor de El último judío, El rabino y otras muchas
novelas inolvidables, hace de este viaje iniciático una experiencia
única que convierte la historia en vida real.
Chamán:
Escocés y vástago de una familia que ha practicado la medicina a lo largo de generaciones, Rob J. Cole debe emigrar por razones políticas a las nuevas tierras de América. Tras trabajar en Boston conel eminente cirujano Oliver Wendell Holmes, Cole partirà rumbo al Oeste, hacia un teerritorio que los colonos todavia no han podido arrebatar a los indios sauk, y donde le esperan más experiencias de su vida profesional y sentimental.
La doctora Cole de
Noah Gordon:
La
doctora Cole es una mujer de nuestro tiempo. Tiene cuarenta años, ha
sufrido un divorcio reciente y ejerce su profesión, la medicina, con
dedicación absoluta. Fiel a la tradición familiar, que ha hecho de
la medicina un sacerdocio, la doctora R.J. Cole decide dejar Boston
para volver al campo y trabajar como médico rural. Ahí, en las
colinas de Massachussets, podrá recobrar ese don de adivinación tan
peculiar que ya distinguió a sus antepasados y volverá a descubrir
aquellos placeres que la gran ciudad le había arrebatado.
El último judío
La
trama de esta novela toma como punto de partida la expulsión de los
judíos en la España del siglo XV y como protagonista al joven Yonah
Toledano. Cuando Yonah es separado de los únicos miembros de su
familia que quedan con vida, se ve forzado a abandonar su hogar natal
en búsqueda de un nuevo lugar en el que poder establecerse sin tener
que renunciar a sus creencias. Así, inicia un largo periodo durante
el cual deberá recurrir a su ingenio para poder salvaguardar su
secreto. Los cambios continuos de identidad y oficio irán forjando
su personalidad, y las dificultades no harán sino reafirmar sus
orígenes. Desde sus días de pobreza y soledad hasta sus últimos
años como reputado médico, seguimos la vida de un personaje
extraordinario y de un no menos interesante periodo histórico, en el
que las traiciones e intrigas estaban a la orden del día.
La bodega :
Languedoc,
Francia, finales del siglo XIX. Josep Álvarez descubre de la mano de
un viticultor francés el arte de la elaboración del vino. Desde ese
momento, su vida estará determinada por esta pasión. A pesar de su
juventud, Josep ha conocido el amor, las intrigas políticas y el
trabajo duro, experiencia que, junto a su temprana vocación,
caracterizará su destino. Tras participar contra su voluntad en un
complot que convulsionará la ya turbulenta escena política del
momento, huye a Francia, donde trabajará para un viticultor. Pese a
su temor de caer en
manos de la justicia, decide un día volver a su hogar. Luchando
contra los elementos, Josep emprende una aventura tan ardua como
fascinante: la elaboración de un buen vino. En torno a él, los
habitantes de Santa Eulàlia: la joven viuda Marimar y su hijo
Francesc; Nivaldo, el tendero de origen cubano; Donat, el hermano
obrero, todos ellos personajes que pueblan esta rica novela. La
bodega contiene la esencia anterior de Noah Gordon: historias
personales de fuerza, personajes vitales, retratos fidedignos de una
época, plasmados con una sensibilidad y acierto que ha admirado a
miles de lectores a lo largo de los años.
Micahel Kind vivió su infancia en un barrio judio de Nueva York. El trágico recuerdo de un pueblo perseguido, herencia de su abuelo Isaac Rivking; la presencia d eun Dios inefable, legado del rabino y educador Max Gross, y el placer por la vida sin normas que ha heredado de su padre confluyen en la formación de la personalidad del protagonista de esta novela.
Harry
Hopeman pertenece a una dinastía de diamantistas cuyos orígenes se
remontan a los tiempos de la Inquisición. Un día recibe el encargo
de recuperar un diamante que está en poder de un egipcio y que es
reclamado por la Iglesia católica. La novela describe la historia de
este diamante desde los tiempos bíblicos hasta la actualidad y su
relación con los antepasados de Hopeman, quienes participaron en su
tallado.Diez siglos han transcurrido desde aquel entonces, pero el talento narrativo de Noah Gordon, autor de El último judío, El rabino y otras muchas novelas inolvidables, hace de este viaje iniciático una experiencia única que convierte la historia en vida real.
Escocés y vástago de una familia que ha practicado la medicina a lo largo de generaciones, Rob J. Cole debe emigrar por razones políticas a las nuevas tierras de América. Tras trabajar en Boston conel eminente cirujano Oliver Wendell Holmes, Cole partirà rumbo al Oeste, hacia un teerritorio que los colonos todavia no han podido arrebatar a los indios sauk, y donde le esperan más experiencias de su vida profesional y sentimental.miércoles, 9 de mayo de 2012
aPARAULA'm: CADUFAR
martes, 31 de enero de 2012
CLUB DE LECTURA: PASTEL DE PIEL DE PATATA
No sols el títol és original, també l'estructua; entre altres cosetes. Es presenta com un recull de correspondència entre diverses persones, el que li dona un dinamisme prou gran i t'enganxa; et passes el temps dient: l'ultima carta i tanque per a dir enseguida... vore que li contesta i tanque; pero.....
No vaig a contar-vos més coses per no descobrir res. Gran part de la historia passa a Guernsey, una illa inglesa al Canal. Hi ha un mapa a Google (en anglés els textos) que ajuda per vore l'illa; no sols on està. Pots punjar sobre els símbols i vore fotos dels llocs més importants de l'illa, alguns són escenaris de la novel·la. MAPA DE GUERNSEY.
De l'autora no val la pena comentar perquè podeu trobar-ho facilment a internet però si vos contaré algunes coses del principal protagonistes (que no personatge): el pastel de piel de patata, que en realitat al llibre... no ho conte va; s'ho llegeiu.
Com alguns sabeu no vaig resistir la tentació de buscar la recepta. Així hem vaig assabentar que no era una recepta de l'illa, que es cosa de l'autora, el que va dificultar un poc la cosa. A la fi vaig trobar la recepta. Hi ha un restaurant a l'illa, el Pavilion, que ofereix el pastís a la seua carta.
El nom del pastís té un doble sentit: per una banda perque es gasta la pell de la querilla i per altra perque amb la querilla es fa com una pell per al pastís. Ara vos ho explique. Si el ferem com diu a la novel·la no te cap interés; tingau present la situació: durant la Segona Guerra Mundial, en territori ocupat i amb problems d'abastiment. Així que sobre eixa idea s'ha treballat. He fet algunes probatures i el resultat es la següent recepta:
PASTIS DE PELL DE QUERILLA DE GUERNSEY.
Ingredients: Les quantitats son orientatives perquè depenen del motle i ho treballat un poc a ull, així que...
Uns dos kg de querilla, un parell de cebes, un parell d'ous, un poc de farina, una remoltxa. Opcionalment: all, bacon, formatge i herbes al gust. Mantega ( jo he gastat sagí/manteca de cerdo per donar més sabor).
Primer pas: Ralleu la querilla amb pell per fora fora; es a dir, ben neta la querilla SENSE PELAR ralleu la pell amb un poc de carn. Mescleu amb una ceba molt picada ( millor encara ratllada), un parell d'ous i dos cullerades de farina, sal i pebre. Unteu amb mantega el fons i les parets del motlle; per desmotllar millor tinc per costum posar al cul del motlle paper de forn també untat. Després heu de distribuir la mescla pel fons i les parets del motlle, per a que faça com una pell del pastís. Poseu a cour al forn a uns 200ª de 15 a20 minuts ( que no es faça del tot que tornarà al forn després).
Segón pas: Prepareu un puré amb la querilla. Piqueu la ceba i el bacon i paseu-lo per la paella lleugerament, sense que agafe color. Mescleu amb la querilla tots els ingredients. Salpebreu.
Tercer pas: Ompliu el pastís que tindreu al forn amb la mescla preparada i torneu al forn a uns 200º fins que estiga fet ( quan pungeu amb un furgadent ha d'eixir sec).
Per gust personal després vaig desmotllar el pastís i el vaig posar a gratinar; sinó queda molt blanquinós i no queda bonic. No costa res fer-ho.
Anotacions:
- En el primer pas vaig afegir sal i pebre negre per donar un poc de força i per untar el motlle sagí/mantega de porc per a afegir un poc més de sabor però podeu utilitzar mantega vegetal o margarina.
- Al segón pas en la última versió que he fet vaig gastar un porro en compte d'una ceba i el vaig passar un moment per la paella amb el bacon.
- Al tercer pas podeu gastar el formatge que us agrade o mesclar-los, depenent del vostre gust; també variarà la quantitat. Però tingau present que la querilla té poc sabor. Les herbes afegir i la seua quantitat dependrà també dels gustos i el que tingam (julivert, romer, timó, orenga,....)
- La remotlxa li donarà un poc de dolçór però també color, un color que impacta quan el partim.
- Esta última vegada Al centre del pastís ( ho podeu vore a la foto) vaig posar una tirà central de formatge ratllat, sense mesclar.
- Resulta més atractiu al presentar si el gratineu; sinó quedarà blanquinós.
- Per menjar-lo els anglesos presenten els pastissos de querilla amb nata agra ( es pot fer afegint un poc de llima a la nata, sal i pebre blanc ); jo el vaig probar i li afegeix un altre gust però hem va agradar més amb chutney (una mermelada agredolça de verdures i fruita que fan els anglesos). Però cadascú pot acompanyar-ho amb el que vullga.
Si teniu algun dubte pel facebook o pel correu no dubteu en dir-ho.
Si feu alguna variació m'agradaria que la compartireu. L'envieu i la penjaré. D'acord?
Nota: Quan tinga un moment us comente els llibres dels que parlarem eixe dia que també resultà interssant.
lunes, 28 de noviembre de 2011
CLUB DE LECTURA - SESSIÓ NOVEMBRE

El divendres dia 25 tinguerem la sessió de novembre del Club de Lectura de Polinyà. Fou al voltat del llibre "Expiación" de Ian Mcewan.
Practicament tots coincidiren en que és un llibre que val la pena llegir; hi ha un parell de fragment un poc més costosos per densos (hi ha qui just eixos trossos li encantaren.
Entre els temes més controvertits, despres de definir expiació, opinar sobre si realment la protagonista va conseguir expiar la seua... culpa. Ahí ho deixem.
Destacarem la quantitat dels personatges i la seua descripció. Els diversos temes que anaren sorint al llarg de la sessió portaren a parlar d'altres llibres que alguns dels presents coneixien. Per si resulta del vostre interés ahí va la llista (els que vaig poder apuntar, clar, en comentarem alguns més.) :
- Suite francesa de Irene Nemirowky
- El Lector, de Bernard Schlink, llibre passat al cinema
- Vida de Pi, de Yann Martel, de la que sembla es prepara versió cinematrogràfica.
- El antropólog inocente, de Nigel Barley
- La visita de la bella dama, teatre ( no he trobat pàgina amb un mínim interés)
- La ladrona de libros, de Markus Zusak. Destacada per la forma d'introduir-nos en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.(el tenim a la Biblio)
- No se si casarme o comprarme un perro, de Paula Pérez Alonso. En parlar de titols curiosos de llibres, a més de que el llibre tinguera interés.(el tenim a la Biblio)
- Hijas de Eva, de Manuel Talens. Part de la novel·la passa a Polinyà. (el tenim a la Biblio)
La pròxima sessió del Club serà el 16 de desembre, el llibre "El curioso incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon. Sobre l'autor cal dir que va treballar durant un temps amb xiquets amb deficiències físiques i mentals; aixó explica la forma amb que tracta i descriu al personatge principal de la novel·la, Christopher.No hi ha molt però sobre l'autor:
Sobre la síndorme d'asperger podeu consultar la wikipedia o la web de la Federació Asperger d'Espanya, si teniu curiositat per saber un poc més
Hi ha una altra novel·la també molt bona amb un protagonista amb síndrome d'asperger que està a la Biblioteca de Polinyà : Marcelo en el mundo real de Francisco X. Stork. No sempre està disponible però el tenim.
La següent sessió seria a gener del 2012 però ja tenim llibre:
La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.
Més endavant vos conte coses i vos passe informació del llibre.
lunes, 7 de noviembre de 2011
Dioses, farsantes y excluidos, Francesc Ferrandis Escrivà
Fa uns dies en una búsqueda per internet de les que faig de tant en tant per vore si apareixen coses de Polinya vaig trobar que l'editorial Ediciones Libertarias (Madri) havia publicat un llibre a Francesc Ferrandis Escrivà, natural de Polinyà de Xúquer. Sabedor de qui era l'autor hem vaig alegrar, i molt i ho vaig comunicar al facebook i pel correu de la Biblioteca (que menys).L'autor ha donat dos exemplars a la Biblioteca, un d'ell (obviament) dedicat.
DIOSES, FARSANTES Y EXCLUIDOS.
A la contraportada podem llegir un tros de la introducció:
"Ya nada sera igual. La tiranía de los mercados jamás se habia manifestado con tanta crudeza como hasta ahora; nunca la política había ofrecido su pescuezo a los sacerdotes de las finanzas con tanta sumisión. La voracidad de los dioses y la ineptitud de los farsantes están a punto de consumar la liquidación del estado del bienestar. Día tras día, el número de excluidos se multiplica de manera insoportable y su herida se expande en consonancia con la profundidad de la tragedia.
No es una crisis lo que ha generado la catástrofe; es una guerra, un asalto programado por sus mercenarios en el lodazal de la política y jaleado por los voceros de la comunicación del vacío y de la bisutería. La guerra, sin embargo, aún no ha concluido. Y, lo que es más importante, todavía se puede ganar."
Com heu comprovat de màxima actualitat.
Els protagonistes del llibre son "los dioses" (poders econòmics), "farsantes" (embaucadors de la política i els mitjans de comunicació) i "els excluidos" (les víctimes). El llibre està dividit en aquestos tres capítols, subdividits en apartats on es recullen un conjunt de pensaments en textos curts però profunds, plens de pensament, de idees, però també de ràbia.
No hem resistics a copiar-vos el preàmbul:
"Deberia existir Dios para expulsar a latigazos de los templos del poder a los mercaderes del miedo y a los gestores de la farsa; los excluidos le adorarían. Aunque existen las personas para reemplazarlo con la convicción de sus gestos, con el puñal de la palabra.".
Ja el teniu a la Biblioteca.
Ah, enhorabona una vegada a l'autor. De tot cor i ja amb el llibre a la ma.
Eduard J. Gay
miércoles, 2 de noviembre de 2011
Club de Lectura: La elegancia del erizo
El passat divendres 28 d'octubre tingué lloc una nova sessió del Club de Lectura. La elegancia del erizo fou llegida està vegada en tres idiomes: uns ho feren en castellà, altres en valencià i va hi haure qui en francés. A la fí el comentari general era positiu; a uns els semblava que hi havia massa filosofia, altres els ha agradat precisament això. Les complicacions que alguns han trobat han sigut aclarides a la sessió amb l'intercanvi d'opinions, comentaris.... Cadascú ha destacat una part, uns escena, un personatge,..... Això és el més interessant, la riquea de compartir una lectura.
Al llarg de la sessió, com sempre, han sorgit recomanacions:- Camí de Sirga, de Jesús Moncada,
- Firming, de Sam Savage
- 85 Chaning Cross Road, de Helen Hanff
- La sociedad literaria el pastel de piel de patata, de Guernsey
- Los alegres muchachos de Atzavara, de Vazquez Montalban
PROXIMES SESSIONS:
jueves, 29 de septiembre de 2011
UNA TROBALLA DE VAZQUEZ MONTALBAN
La gent de tant en tant buida les prestatgeries i dona els llibres a la Biblioteca. Jo incorpore el que m'interessa o faig donacions d'allò que tinc repetit. De vegades apareixen algunes joies, llibres extranys, o simplement desconeguts. Fa poc a una caixa que em donaren vaig trobar "Los alegres muchachos de Atzavara", de Manuel Vazquez Montalban. No és que siga un especialista en l'autor però no hem sonava de res l'obra i l'argument hem va picar la curiositat. I m'ha agradat; ha segut vist i no vist; dels que no et deixes.Vazquez Montalban, tan meravellós com sempre, ens fa creure que quatre persones diferents han escrit els textos.
De tant en tant està bé això de deixar de banda les novetats i rebuscar a les prestatgeries algún tresor oblidat que, entre tanta cosa ens ha passat per alt. Es allò que a la Biblioteca de Polinyà etiquetem amb: "No soc nou però igual t'agrade"
NOVETATS: EL LEGADO DEL VALLE
Jordi Badia i Luisjo Gómez han escrit aquesta novel·la amb un objectiu: parlar de la Vall de Boí, la seua història, l'art que conserva, ....., i ho fant per mig d'una intriga i tots els elements de les que tan sovint apareixen a les llibreries. És entretingut, està ben escrit i presenta uns dubtes sobre les pintures romàniques de la Vall que resulten interessants; de fet si es fa una búsqueda a internet es troben algunes discusions en foros universitaris sobre la història de les pintures, la interpretació i....... i el que explica al llibre. També trobe de positiu, que segur era un dels objectius dels autors, que desperta l'interés per la Vall de Boí i tot el que conté, que per cert és més que el romànic, tot i ser una meravella. Llegiu-la i ja em digueu.
viernes, 9 de septiembre de 2011
HOMENATGE AL PROFESSOR MANUEL SANCHIS GUARNER
Biografia i obra podreu trobar-la per internet sense massa dificultat i no vaig a dedicarme a copiar. Hem permetreu si de cas contar-vos una anècdota. Quan jo estudiava a la Facultat de Geografia i Història de València no era dificil trobar-te'l per allí de tant en tant o vorer-lo participar en xerrades, conferències...., tot i que ja estava major. L'any 1981 va tindre lloc a Algemesí la Segona Assemblea d'Historia de la Ribera i la conferència inaugural la donava el professor Sanchis Guarner. El saló de plens de l'Ajuntament estava de gom a gom, entre els assistent prou company de Facultat. La conferència va anar sobre el llibre que els recomava abans i la part que tots esperavem era la selecció de versos sobre els pobles de la comarca; la esperaven tots menys jo, que no sols la coneixia (tot i que una altra cosa era sentir-la en la veu del professor) sinó que m'imaginava que triaria uns versos que jo coneixia del llibre i els efectes. Aixi va ser; parlant de dones el professor comentà el següent poemeta:jueves, 8 de septiembre de 2011
PROJECTE GUTEMBERG
Feu un passeig; igual trobeu alguna cosa que us por interesar. Per cert, a la web trobareu la possibilitat de col·laborar passant textos.
miércoles, 6 de julio de 2011
LA FLOR DEL NORTE. Espido Freire.
Que feia una princesa vikinga casada amb un princep castellà (germà d'Alfons X el Sabi) en Sevilla al segle XIII? Més que resulte extrany es un fet reial, un matrimoni que forma part de la història.Espido Freire va construint davant els nostres ulls, entre les lletres d'aquest llibre dos mons molt diferents que es mesclen en un moment i en un matrimoni: el mon viking de la princesa Cristina de Noruega i el mon castellà del príncep Felip, germà d'Alfons X el Sabi.
L'autora ens fa passejar per Noruega i Islandia, coneixer la seua vida al segle XIII; després vindrà el viatge cap a Espanya i enfrontar-se al canvi que suposa caure de cop i volta a la ciutat de Sevilla entre una gent tan diferent.
La habilitat en la tria de la informació que ens va a donar, la forma de fer-la aplegar consegueix que ens anem amerant de l'ambient sense que pese
Un plaer de lectura per als qui ens agrada una bona novel·la històrica.
INES Y LA ALEGRIA. Almudena Grandes
Hi ha fets dels nostres passat recent que no es mereixen quedar a l'oblit, guanyant pols als arxius, a les hemeroteques; hi ha gent que mereix tornar a la llum. A l'any 1944 un grup de gent continuava somniant amb una Espanya diferent a la que estava sorgint després d'una brutal Guerra Civil. Almudena Grandes reconstrueix eixe moment on l'esperança continuava viva esperant que, guanyant la guerra mundial el aliats no permeteren una dictadura a Europa. Una novel·la on el que importen son els personatges, tal volta millor dir les persones que reviuen darrere dels personatges.Tot amb el gust que dona llegir a Almudena Grandes.
lunes, 4 de julio de 2011
CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.
El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes.... lunes, 6 de junio de 2011
DEL CLUB DE LECTURA: EL MUT DE LA CAMPANA.
A la sessió del passat divendres 3 de juny comentarem "El mut de la campana", de Josep Lozano. Com sempre va hi haure opinions diverses, el que va enriquir la reunió i animà la cosa. Sobre la temàtica del llibre dir-vos que hi ha un personatge central que es fa religiós com a forma de millorar dins la societat de l'època. Per cert, està ambientada al segle XVII, a Valencia ciutat.LITERATURA ROMÀNTICA PER A XIQUETS GRANS.


miércoles, 1 de junio de 2011
CAMINARAS CON EL SOL - Alfonso Mateo Sagasta
Uns conqueridos convertits en naufrags son capturats pel indígenes. Uns seran sacrificats, altres es convertiran en esclaus. El nostre protagoniste comença un camí complex pero que fa viure al lector un canvi personal de foma impressionat.martes, 17 de mayo de 2011
NO SOLS DE NOVEL·LA ES POT VIURE.
“Con el tiempo me he dado cuenta de que, en cierto modo, gran parte de mi vida la he dedicado a desaprender lo que aprendí en el colegio. Ello denota dos cosas. La primera: que en el colegio aprendí muchas cosas inútiles y/o erróneas. La segunda: que adquirir cultura, en este contexto, requiere de esfuerzo personal y una humildad que permita aceptar que uno, por saber muchas cosas, no es automáticamente culto, y mucho menos si esas cosas proceden de una única fuente.lunes, 9 de mayo de 2011
VISITA VIRTUAL: SANTIAGO DE COMPOSTELA.
Cada vegada resulta més habitual trobar possibilitats de visita virtual a monuments, llocs, poblacions, museus. Esta vegada he trobat una possibilitat interessant i molt completa. Visitar Santiago de Compostela.martes, 3 de mayo de 2011
MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!

El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el
germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi
va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.
Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel
leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.
I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen
nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.

Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi
tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.
Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.
Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.
Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.
Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.
Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.










