“Con el tiempo me he dado cuenta de que, en cierto modo, gran parte de mi vida la he dedicado a desaprender lo que aprendí en el colegio. Ello denota dos cosas. La primera: que en el colegio aprendí muchas cosas inútiles y/o erróneas. La segunda: que adquirir cultura, en este contexto, requiere de esfuerzo personal y una humildad que permita aceptar que uno, por saber muchas cosas, no es automáticamente culto, y mucho menos si esas cosas proceden de una única fuente.martes, 17 de mayo de 2011
NO SOLS DE NOVEL·LA ES POT VIURE.
“Con el tiempo me he dado cuenta de que, en cierto modo, gran parte de mi vida la he dedicado a desaprender lo que aprendí en el colegio. Ello denota dos cosas. La primera: que en el colegio aprendí muchas cosas inútiles y/o erróneas. La segunda: que adquirir cultura, en este contexto, requiere de esfuerzo personal y una humildad que permita aceptar que uno, por saber muchas cosas, no es automáticamente culto, y mucho menos si esas cosas proceden de una única fuente.lunes, 9 de mayo de 2011
VISITA VIRTUAL: SANTIAGO DE COMPOSTELA.
Cada vegada resulta més habitual trobar possibilitats de visita virtual a monuments, llocs, poblacions, museus. Esta vegada he trobat una possibilitat interessant i molt completa. Visitar Santiago de Compostela.martes, 3 de mayo de 2011
MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!

El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el
germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi
va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.
Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel
leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.
I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen
nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.

Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi
tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.
Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.
Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.
Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.
Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.
Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.
martes, 26 de abril de 2011
23 D'ABRIL DIA DE LLIBRE

La UNESCO declarà el Dia Internacional del Llibre el 15 de novembre de 1995 a París, a proposta de la Unió Internacional d’Editors.
Elegir el dia 23 d’abril com Dia del Llibre te a vore amb la coincidència de la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega el mateix dia en 1616. en realitat no fou així: Cervantes va morir el dia 22 i l’enterraren el 23; Shakespeare va morir el 23 d’abril del calendari anglès de l’època (julià) que no era el de la resta d’Europa (gregorià): Shakespeare va morir el 3 de maig. Per tant l’únic a celebrar realment seria Inca Garcilaso, qui a més ningú coneix, o quasi. Casualment i amb posterioritat altres autors famosos han mort el Dia del Llibre; entre ells Josep Pla (1981), també Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, o Manuel Mejía Vallejo.
A Espanya la tradició d’un Dia del Llibre és anterior: Alfonso XIII firmà un decret el 6 de febrer de 1926 pel que es creava oficialment la Festa del Llibre Espanyol amb data 7 d’octubre, dia que pensaven havia nascut Miguel de Cervantes, cosa hui en dia un poc discutida. Pero les coses oficials no sempre es converteixen en realitat i duren, i menys en aquells moments.
Millor va anar la iniciativa del Valencià Vicente Clavel Andrés, que proposà a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona l’any 1930 instaurar el dia 23 d’abril Dia del Llibre, aprofitant la coincidència amb Sant Jordi, patró de Catalanya i Aragò, on és tradicional que les persones que s’estimen es regalen una rosa i un llibre.
El dia del Llibre fou proposat per la Unió Internacional d’Editors i presentat pel govern espanyol a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), qui ho va aprovar a París l’any 1995.
Des d’aquell any a tot el mon es celebra el Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autos (nom oficial)
INCA GARCILASO DE LA VEGA.
El seu nom real era Gómez Suarez de Figueroa, fill d’un Capità espanyol, Sebastiàn Garcilaso de la Vega, i una indígena, Chimpu Ocllo, va naixer el 12 d’abril de 1539. Està considerat un dels majors i millors cronistes de l’època de la conquesta d’Amèrica. La seua obra més important, Comentarios Reales de los Incas, fou prohibida durant molt de temps per Espanya.
Amb el temps canvià el seu nom pel de Inca Garcilaso de la Vega, amb el que és conegut.
Per saber més d’ella podeu vore:
la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
entre altres.
VICENTE CLAVEL
Va naixer a València l’any 1888 i es crià entre llibres,en una biblioteca plena de clàssics i novel·la romàntica.

Amb tan sols 14 l’any escrivia al diari El Pueblo. Admirador, amic i correligionari de Blasco Ibañez participà activamente amb ell tant en política com en agitació cultural, fundant en 1916 al carrer Hernan Cortés de València l’Editorial Cervantes. Dos anys després decideix traslladar-se a Barcelona, editorial i tot. Allí prompte es mou dins els més alts cercles del llibre i les editorials a Catalunya, de forma que en 1923 es elegit vicepresident de la Cambra Oficial de Llibre de Barcelona. Eixe mateix any parla de dedicar un dia de festa al llibre cada any. En 1925 reitera la seua proposta i un any després es acceptada pel Ministeri de Treball i firmat el decret pel rei Alfons XIII, creant el dia del llibre. Inicialment el dia 7 d’octubre però en 1930 es trasllada al 23 d’abril tan com es celebra hui en dia.
Un personatge oblidat entre les pàgines de la nostra historia, un més que haurem de reivindicar.
Per entrar en més detalls vore: Pàgina sobre el dia del llibre i Vicente Clavel
jueves, 31 de marzo de 2011
BEBETECA POLINYA
La bebeteca és un servei especial d'atenció als infants entre 0 i 3 anys, en esta primera fase, per a satisfer les necessitats dels menuts i els seus pares pel que fa a la lectura. Assessorament, recomanacions, treballs amb els xiquets, prestec de materials,....

Taller d'animació a la lectura per a pares

Amb la Fundació Bromera per al foment de la lectura hem organitzat un taller que dirigirà Josep Antoni Fluixà per a orientar als pares sobre l'animació a la lectura, bàsicament xiquets fins 6 anys. L'objectiu es donar-los unes idees sobre el tema i cobrir la demanda que observem en alguns pares que venen a la biblioteca amb els seus menuts i de vegades s'agobien no sabent com actuar o respondre a certes activituts.

