Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

lunes, 21 de febrero de 2011

COMENÇA EL CLUB DE LECTURA DE POLINYÀ




El divendres 18 de febrer es va reunir per primera vegada el Club de Lectura de Polinyà. Es va presentar el projecte, les propostes de lectura, ....

Comencem amb 15 persones apuntades, a dia de hui. Però la llista està oberta.

COM FUNCIONA.

Un Club de Lectura és un grup de persones que es reuneix voluntàriament per parlar de llibres. S’acorda llegir un llibre durant un mes i després es conversa sobre el que ens ha semblat, que ha agradat o que nó, etc....

No s’ha de fer cap treball, cap comentari de text, cap estudi. Es tracta de llegir per plaer. Però afegint al plaer de llegir el plaer de compartir les impressions, conèixer altres opinio

ns, altres gustos,... inclús pot ser que amb eixe intercanvi acabem vegent el llibre d’una forma diferent, o aclarint-nos en alguna cosa que no veiem clara.

De cada llibre s’aporten al grup uns quants exemplar. El que vol dir que ni tan sols t’has de comprar el llibre.

QUE ANEM A LLEGIR.

Carmen, la persona encarregada de conduir el grup, va presentar unes quantes propostes. Algunes centraren l’interés d’una majoria i després d’un canvi d’impressions decidirem els tres primers llibres a llegir:

· El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas.

· El diós de las cosas pequeñas/ El deu de les coses Menudes, de Arundahti Roy.

· El mut de les campanes, de Josep Lozano.

Per eixe ordre.

Cap la possibilitat d’activitats paral·leles: vore la versió cinematogràfica de la novel·la ,per exemple en el cas de “El lápiz del carpintero”; llegir-la en castella o valencià, a gust del lector, com seria el cas del llibre de Arundahti Roy, o vore de comptar amb la presència de l’autor, en aquest cas Josep Lozano.

PUC APUNTAR-ME?

Per suposat. De fet esperem que t’apuntes. La llista està oberta, i com em dit abans cada mes pots decidir si llegir o no llegir el llibre; però encara que no t’hages llegit el llibre pots vindre a les reunions i sentir el que es parla. Aleshores cap problema per a apuntar-te.

QUANT SERÀ LA PROPERA REUNIÓ?

Hem quedat per al 25 de març a les 20 h. a la Biblioteca. Les reunions seran aproximadament l’últim divendres de cada mes. Cada vegada concretarem la següent per temes organitzatius, de calendari etc,...

Però la millor forma d’estar enterat de tot és apuntant-se. Envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com amb nom i número de telèfon. t’afegiré a la llista de correu i rebras tota la informació sobre el que anem fent, els autors, els llibres, etc.

miércoles, 16 de febrero de 2011

POEMARI POLINYA - DESCUBRIM POETES

Una de les conseqüencies de la Campanya Adopta un poema (ja en comentaré més) és el descobriment d'alguna gent que escriu poesia, així com alguns poetes no massa coneguts. Tots ells de nivell més o menys local. En aquest cas Josep García Richart. Fa algún temps que resideix a Polinyà, on viu part de la seua família. Els seus poemes no havien vist la lluny. Ara un nebot seu n'ha portat un parell. Vaig a transcriure un d'ell, dedicat a sa mare (la de l'autor) poc després de la seua mort.

ARA VEIG
Ara veig el missatge dels teus ulls
amb la llum entelada de l'adéu.
Adéu no em deies, mare, ni me'n vaig.

Em quede amb tu. La vida l'has de viure
com l'he viscuda jo, però la teua.
D'ara endavant serà també la meua.
El teu pas serà el meu pas. I la carn
del teu cos, i la sang qua a les palpentes
et puja per les venes lentament
i l'ànima i l'alé que et donen vida,
vida meua seran. Si tu passeges
les vores desvetllades de la llum,
els meus ulls veuran. I el dia clar.
No et demane l'altar de la memòria
ni que plores, i sé que ploraràs
les llàgrimes de plom que tant et pesen.
No vullgues deixar caure, ja veçuda,
la copa de la mà, que encara és plena.
El temps, no tu, ho farà. Sols aleshores
ens donarme l'adéu. Sols aleshores,
sense dolor, absents, podrem plorar.
I no mires enrere, que fa mal.
Josep García Richart, 31/03/2008

viernes, 11 de febrero de 2011

POEMARI POLINYA: Enrique Perpiñá

Estava esperant-ho i per fí. Han portat un parell de poemes d'Enrique Perpiñá Artal. I no sols han portat un parell de poemes sinó que han regalat un exemplar de la seua antologia publicada a Valencia l'any 2004. Per a qui no sàpiga qui era (tot pot ser), Enrique Perpiñá Artal era metge de digestiu a Madrid, un gran metge; havia nascut a Polinyà, tornava sovint al seu i en ell descansa per a la eternitat. Li agradava escriure poesia i la veritat és que temàticament son molts els poemes que dedica al poble. Una cosa que està per reconeixer-li, encara que aquest no és lloc, és el seu suport al Club de Futbol de Polinyà en aquells gloriosos anys en que fins i tot els que no els agradava el futbol (com jo) disfrutavem amb els partits i esperavem l'estiu per vore com seria el trofeu que aquest metge, Enrique Perpiñá regalava al seu poble.
Obviament cal posar un poema. I per dur un poc la contraria i perquè m'han agradat els versos he triat AUSENCIA, un text que dedica als seus nets, anyorant la seua companyia.

AUSENCIA
Inquietante ausencia.
Cuando la soledad acalla el guiragay
de unos ángeles inquietos
que revolotean por mi casa.
El silencio se oye puro y cristalino,
pero atormenta,
escondiendo una felicidad que no existe,
sin mañana.
Noto en falta el orden de lo desordenado
cuando la inquietud del sentimiento
se resquebraja, inestable,
de fuera a dentro
hasta herirme en el desasosiego
de lo inaccesible.
Griterío ausente,
lueñe,
que, a veces, sonaba como el llanto
de una música pastoril
convertida en la estridencia de una felicidad.
Otras veces,
rumorosos cantares,
sin música, sin viento, sin brisa,
pero ahondando dulzura
al espíritu.

EL LLIBRE JA ESTÀ DISPONIBLE A LES PRESTATGERIES DE LA BIBLIOTECA.

martes, 8 de febrero de 2011

POEMES ARABS PER AL POEMARI DE POLINYA


A Polinyà tenim un Col·lectiu de Dones Arabs prou actives; es fàcil conseguir la seua col·laboració en qualsevol activitat, a més que assisteixen a classes de castellà i valencià a l'escola d'adults. Els vaig comentar del poemari i han tardat no res en participar amb quatre poemes. Son poemes de Mahmud Darwish, un poeta palestí del que m'he informat a la wikipedia i sembla molt ben considerat al mon àrab. Yo he seleccionat este: "A mi madre" . Si vos agrada la poesia feu una ullada a aquest autor. Conste que no soc massa aficionat a la poesia i passat prou estoma mirant algunes coses.
Gracies a aquest grup de dones i sobretot a Souad Baha.

MAHMUD DARWISH
Traducido del árabe por María Luisa Prieto


A MI MADRE

Añoro el pan de mi madre,

El café de mi madré,

Las caricias de mi madre...

Día a día,

La infancia crece en mí

Y deseo vivir porque

Si muero, sentiré

Vergüenza de las lágrimas de mi madre.

Si algún día regreso, tórname en

Adorno de tus pestañas,

Cubre mis huesos con hierba

Purificada con el agua bendita de tus tobillos

Y átame con un mechón de tu cabello

O con un hilo del borde de tu vestido...

Tal vez me convierta en un dios,

Sí, en un dios,

Si logro tocar el fondo de tu corazón.

Si regreso. Tórname en

Leña de tu fuego encendido

O en cuerda de tender en la azotea de tu casa

Porque no puedo sostenerme

Sin tu oración cotidiana.

He envejecido. Devuélveme las estrellas de la infancia

Para que pueda emprender

Con los pájaros pequeños

El camino de regreso

Al nido donde tú aguardas.

محمود درويش

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي

وقهوة أُمي

ولمسة أُمي..

وتكبرُ فيَّ الطفولةُ

يومًا على صدر يومِ

وأعشَقُ عمرِي لأني

إذا مُتُّ،

أخجل من دمع أُمي!

خذيني، إذا عدتُ يومًا

وشاحًا لهُدْبِكْ

وغطّي عظامي بعشب

تعمَّد من طهر كعبك

وشُدّي وثاقي ..

بخصلة شَعر ..

بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..

عساني أصيرُ إلهًا

إلهًا أصير ..

إذا ما لمستُ قرارة قلبك !

ضعيني، إذا ما رجعتُ

وقودًا بتنور ناركْ ..

وحبل غسيل على سطح دارك

لأني فقدتُ الوقوفَ

بدون صلاة نهارك

هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة

حتى أُشارك

صغار العصافير

درب الرجوع ..

لعُش انتظارِك !

viernes, 28 de enero de 2011

NOVETAT GENER 2001

NOVEL·LA HISTÒRICA

A Polinyà sempre ha tingut molta acceptació la novel·la històrica així que hi van tres noves propostes:

FRANCESC DE BORJA, EL DUC SANT
Josep Piera
Coincidint amb el 5é Centenari del naixement del Duc Sant, a través d'un relat subtil i apassionat, l'autor retrata humanament la figura i la vida de Sant Francesc de Borja. Tot a partir d'un intens treball de recerca, amb prosa elegant i fàcil, Josep Piera ens presenta la vida d'aques excepcional personatge.



LA CIUDAD DEL AZAHAR
Cesar Vidal
A Bagdad naix Qamar amb tres defectes: té els
cavells "rubios", els ulls clars i, el pitjor: es dona. Pero una virtud: una gran habilitat per a la música. El seu intent per sobreviure la durà a
Al-Andalus en el moment que un jove Abd-ar-Rajman es proclama califa. Amb Qamar vorem una Península Ibèrica plena de regnes enfrontats pero també de detalls, d'histories, d'aromes,... Un magistral relat d'un mestre de la novel·la històrica.


CESAR BORGIA VERDUGO DE TIRANOS
ELENA Y MICHELA MARTIGNONI
De forma misteriosa ha sigut assassinat el seu germà
Juan i així Cèsar, el segon fill del Papa Alexandre VI ocupa un lloc de poder amb els suport de so
n pare. Serà el perfecte gobernant del renaixement: el que importa es l'obtenció i manteniment del poder, no importa com ni per damunt de que o de qui.


A LA BIBLIOTECA DE POLINYÀ
TENEMOS EL LIBRO PROHIBIDO


jueves, 27 de enero de 2011

ADOPTA UN POEMA- POETA LOCAL

Hi ha gent a Polinyà que escriu poemes, més del que ens pensem, però la majoria ho amaguen o sols ho ensenyen als pròxim, amics i família. Hi ha algunes persones que ja han mort que escrivien i de segur els familiars conserven textos. Porte temps dient-ho per molts llocs i per fí m'ha aplegat una d'exies joies.
En aquest cas l'autor és Juan Bautista Hidalgo Gausach. Per a la gent de Polinyà no fa falta explicar més. Per a altres persones els diré que era una d'eixes persones que valia i molt. Des de jove participà activament en tot allò que sonara a cultura i se li presentà per davant. I això que no va anar a escola practicament; el que es diu un autodidacta. Destacà com a dissenyador i constructor de carrosses, fou element fonamental en el treball per conseguir un camp de futbol i va ser membre fundador de la Societat Músical de Polinyà i un dels responsables de la conservació de La Casota per aquesta Societat. Pel que fa a l'escritura de sempre l'he conegut fent versos i un net ha seleccionat el que els presente. Un poema que té molts anys i que dedica al seu poble, al nostre. Hi ha qui dirà.... com es nota que era son tio. I es veritat, ho era, i a molt d'orgull. Però amb el mateix orgull penjarè el de qualsevol poeta local, més encara autodidacta com ell i que quasi no va anar a escola.

POLINYÀ.

Es mi pueblo, Polinyà

verde vergel ribereño,

si ud. Viene… volverá

considerándose dueño

Paseará por sus calles

tan llanas como un billar

gentes sencillas y amables

que así quiso Dios crear

El rio Xúquer lo baña

linda en sus mismas paredes

no tan fácil tendrá España

un pueblo con más laureles

Llanura de naranjales,

cítricos como bombones

flor de azahar son las verdades,

manjar de miel y pasiones

Magnífico ayuntamiento,

el paseo Colón,

palmeras que dobla el viento

ficus de aparte mención.

Su iglesia parroquial

es digna de admirar,

destellos de catedral

(…)

Ermita a san Sebastián,

fiesta y feria en su día

al mártir y capitán

nuestro patrón de por vida.

La casa de la cultura,

biblioteca bien cuidada,

una sociedad augura

banda musical laureada.

Polideportivo, piscinas,

amplia terraza y bar,

paellas o lo que pidas

estancia a no olvidar.

Es un placer en verano

visitar este recinto

tenis, básquet, balonmano

o degustar en la terraza

un aperitivo con Cinzano

cómodo como en tu casa.

Agua depurada,

decoro en la instalación,

rodeada de pinada

buen aspecto en atención.

Fiestas de Agosto de altura

retreta monumental,

mil disfraces con primura

superior a un carnaval.

No falta ofrenda de flores,

la belleza es elocuente

a sus santos son fervores

de juventud que siente.

Presentación de las reinas

belleza, luz y colores

Majestades de las fiestas,

guirnalda de paz y flores.

Truenos, “Cordaes” y tracas,

pasacalles musicales

espectáculos de masas

castillos artificiales.

Exhibición de carcasas

alegría a raudales

orquestras, bailes en las plazas,

dulzaineros y timbales.

Procesiones religiosas,

grandes cenas populares,

comisiones laboriosas,

paellas monumentales.

Invitación a diario,

en el casal al afecto

de los clavarios del barrio

con licores y refrescos.

Día 6 fiesta mayor:

cabalgata, castillo en tecnicolor…

Y en la procesión al Cristo

el silencio nunca visto.

Y llegó el 7 de agosto

entierro de la cazalla,

no tomarás vino o mosto,

la participación estalla.

Viste de negro, llora o calla,

únete al humero que raya

la movida más extraña.

Las fiestas así despiden

lamentando que terminen.

Lo dicho al empezar…

repito al terminar.

Es mi pueblo Polinyà,

verde vergel ribereño,

si ud. Viene volverá

considerándose dueño.

Juan Bautista Hidalgo Gausach

martes, 25 de enero de 2011

NOVETATS GENER 2011

NOVEL·LA
NEGRA


LA PLAYA DE LOS AHOGADOS
DOMINGO VILLAR
Una novel·la políciaca d'autor espanyol que no té res a envejar als autor nòrdics tant de modo. Un inspector prou particular, Leo Caldas, un ajudant que no s'adapta, Rafael Estevez, el ca
daver lligat d'un mariner en una platja que a caigut de cap baixell, una mala situació personal de l'inspector.... i tot que es complica. Com toca a una bona novel·la negra.





BULEVARD DELS FRANCESOS
FERRAN TORRENT
Un passat recent com els anys seixanta, en plena dictadura franquista, amb comunistes, una rica hereva, policies de la brigada politico-socials,
...Amb un pressent amb homens i dones que resisteixen com millor poden el temps que els ha tocat viure. Dos moment lligats com sols Ferran Torrent podia fer.




LA BIBLIOTECA DELS MORTS
GLENN COOPER
Hi ha secrets que seria millor deixat enterrats. En juny de 2009 sis cadavers en una setmana en una ciutat, amb la sola coincidència d'una postal. Una entrevista secreta entre Churchill i uns arqueòleg sobre una cripta secreta. un xiquet maleit per haver nascut el dia 7 del mes 7 de l'any 777. Tres històries políciaques que semblen tindre massa, o res, en comu fins que tot comença a lligar, en eixe moment......