lunes, 28 de noviembre de 2011
CLUB DE LECTURA - SESSIÓ NOVEMBRE
El divendres dia 25 tinguerem la sessió de novembre del Club de Lectura de Polinyà. Fou al voltat del llibre "Expiación" de Ian Mcewan.
Practicament tots coincidiren en que és un llibre que val la pena llegir; hi ha un parell de fragment un poc més costosos per densos (hi ha qui just eixos trossos li encantaren.
Entre els temes més controvertits, despres de definir expiació, opinar sobre si realment la protagonista va conseguir expiar la seua... culpa. Ahí ho deixem.
Destacarem la quantitat dels personatges i la seua descripció. Els diversos temes que anaren sorint al llarg de la sessió portaren a parlar d'altres llibres que alguns dels presents coneixien. Per si resulta del vostre interés ahí va la llista (els que vaig poder apuntar, clar, en comentarem alguns més.) :
- Suite francesa de Irene Nemirowky
- El Lector, de Bernard Schlink, llibre passat al cinema
- Vida de Pi, de Yann Martel, de la que sembla es prepara versió cinematrogràfica.
- El antropólog inocente, de Nigel Barley
- La visita de la bella dama, teatre ( no he trobat pàgina amb un mínim interés)
- La ladrona de libros, de Markus Zusak. Destacada per la forma d'introduir-nos en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.(el tenim a la Biblio)
- No se si casarme o comprarme un perro, de Paula Pérez Alonso. En parlar de titols curiosos de llibres, a més de que el llibre tinguera interés.(el tenim a la Biblio)
- Hijas de Eva, de Manuel Talens. Part de la novel·la passa a Polinyà. (el tenim a la Biblio)
La pròxima sessió del Club serà el 16 de desembre, el llibre "El curioso incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon. Sobre l'autor cal dir que va treballar durant un temps amb xiquets amb deficiències físiques i mentals; aixó explica la forma amb que tracta i descriu al personatge principal de la novel·la, Christopher.
No hi ha molt però sobre l'autor:
Sobre la síndorme d'asperger podeu consultar la wikipedia o la web de la Federació Asperger d'Espanya, si teniu curiositat per saber un poc més
Hi ha una altra novel·la també molt bona amb un protagonista amb síndrome d'asperger que està a la Biblioteca de Polinyà : Marcelo en el mundo real de Francisco X. Stork. No sempre està disponible però el tenim.
La següent sessió seria a gener del 2012 però ja tenim llibre:
La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.
Més endavant vos conte coses i vos passe informació del llibre.
lunes, 7 de noviembre de 2011
Dioses, farsantes y excluidos, Francesc Ferrandis Escrivà
L'autor ha donat dos exemplars a la Biblioteca, un d'ell (obviament) dedicat.
DIOSES, FARSANTES Y EXCLUIDOS.
A la contraportada podem llegir un tros de la introducció:
"Ya nada sera igual. La tiranía de los mercados jamás se habia manifestado con tanta crudeza como hasta ahora; nunca la política había ofrecido su pescuezo a los sacerdotes de las finanzas con tanta sumisión. La voracidad de los dioses y la ineptitud de los farsantes están a punto de consumar la liquidación del estado del bienestar. Día tras día, el número de excluidos se multiplica de manera insoportable y su herida se expande en consonancia con la profundidad de la tragedia.
No es una crisis lo que ha generado la catástrofe; es una guerra, un asalto programado por sus mercenarios en el lodazal de la política y jaleado por los voceros de la comunicación del vacío y de la bisutería. La guerra, sin embargo, aún no ha concluido. Y, lo que es más importante, todavía se puede ganar."
Com heu comprovat de màxima actualitat.
Els protagonistes del llibre son "los dioses" (poders econòmics), "farsantes" (embaucadors de la política i els mitjans de comunicació) i "els excluidos" (les víctimes). El llibre està dividit en aquestos tres capítols, subdividits en apartats on es recullen un conjunt de pensaments en textos curts però profunds, plens de pensament, de idees, però també de ràbia.
No hem resistics a copiar-vos el preàmbul:
"Deberia existir Dios para expulsar a latigazos de los templos del poder a los mercaderes del miedo y a los gestores de la farsa; los excluidos le adorarían. Aunque existen las personas para reemplazarlo con la convicción de sus gestos, con el puñal de la palabra.".
Ja el teniu a la Biblioteca.
Ah, enhorabona una vegada a l'autor. De tot cor i ja amb el llibre a la ma.
Eduard J. Gay
miércoles, 2 de noviembre de 2011
Club de Lectura: La elegancia del erizo
Al llarg de la sessió, com sempre, han sorgit recomanacions:
- Camí de Sirga, de Jesús Moncada,
- Firming, de Sam Savage
- 85 Chaning Cross Road, de Helen Hanff
- La sociedad literaria el pastel de piel de patata, de Guernsey
- Los alegres muchachos de Atzavara, de Vazquez Montalban
PROXIMES SESSIONS:
jueves, 29 de septiembre de 2011
UNA TROBALLA DE VAZQUEZ MONTALBAN
Parla d'uns fets a un poble de Tarragona, Atzavara, en un moment concret, estiu de 1974, mentre Franco i el franquisme es moren. Parla d'una classe social, la burgesia catalana d'aquell moment i tota la seua tipologia i forma de ser, pensar, actuar. El que m'agradat del llibre no és sols la història, que està be, sinó la forma com ens conta la història. Quatre personatges que visqueren els fets ens ho conten; són quatre cróniques de quatre persones molt diferent amb punts de vista entre diferents i complementaris.
Vazquez Montalban, tan meravellós com sempre, ens fa creure que quatre persones diferents han escrit els textos.
De tant en tant està bé això de deixar de banda les novetats i rebuscar a les prestatgeries algún tresor oblidat que, entre tanta cosa ens ha passat per alt. Es allò que a la Biblioteca de Polinyà etiquetem amb: "No soc nou però igual t'agrade"
NOVETATS: EL LEGADO DEL VALLE
viernes, 9 de septiembre de 2011
HOMENATGE AL PROFESSOR MANUEL SANCHIS GUARNER
jueves, 8 de septiembre de 2011
PROJECTE GUTEMBERG
Feu un passeig; igual trobeu alguna cosa que us por interesar. Per cert, a la web trobareu la possibilitat de col·laborar passant textos.
miércoles, 6 de julio de 2011
LA FLOR DEL NORTE. Espido Freire.
Espido Freire va construint davant els nostres ulls, entre les lletres d'aquest llibre dos mons molt diferents que es mesclen en un moment i en un matrimoni: el mon viking de la princesa Cristina de Noruega i el mon castellà del príncep Felip, germà d'Alfons X el Sabi.
L'autora ens fa passejar per Noruega i Islandia, coneixer la seua vida al segle XIII; després vindrà el viatge cap a Espanya i enfrontar-se al canvi que suposa caure de cop i volta a la ciutat de Sevilla entre una gent tan diferent.
La habilitat en la tria de la informació que ens va a donar, la forma de fer-la aplegar consegueix que ens anem amerant de l'ambient sense que pese
Un plaer de lectura per als qui ens agrada una bona novel·la històrica.
INES Y LA ALEGRIA. Almudena Grandes
Tot amb el gust que dona llegir a Almudena Grandes.
lunes, 4 de julio de 2011
CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.
lunes, 6 de junio de 2011
DEL CLUB DE LECTURA: EL MUT DE LA CAMPANA.
LITERATURA ROMÀNTICA PER A XIQUETS GRANS.
miércoles, 1 de junio de 2011
CAMINARAS CON EL SOL - Alfonso Mateo Sagasta
martes, 17 de mayo de 2011
NO SOLS DE NOVEL·LA ES POT VIURE.
lunes, 9 de mayo de 2011
VISITA VIRTUAL: SANTIAGO DE COMPOSTELA.
martes, 3 de mayo de 2011
MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!
El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el
germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi
va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.
Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel
leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.
I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen
nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.
Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi
tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.
Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.
Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.
Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.
Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.
Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.
martes, 26 de abril de 2011
23 D'ABRIL DIA DE LLIBRE
La UNESCO declarà el Dia Internacional del Llibre el 15 de novembre de 1995 a París, a proposta de la Unió Internacional d’Editors.
Elegir el dia 23 d’abril com Dia del Llibre te a vore amb la coincidència de la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega el mateix dia en 1616. en realitat no fou així: Cervantes va morir el dia 22 i l’enterraren el 23; Shakespeare va morir el 23 d’abril del calendari anglès de l’època (julià) que no era el de la resta d’Europa (gregorià): Shakespeare va morir el 3 de maig. Per tant l’únic a celebrar realment seria Inca Garcilaso, qui a més ningú coneix, o quasi. Casualment i amb posterioritat altres autors famosos han mort el Dia del Llibre; entre ells Josep Pla (1981), també Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, o Manuel Mejía Vallejo.
A Espanya la tradició d’un Dia del Llibre és anterior: Alfonso XIII firmà un decret el 6 de febrer de 1926 pel que es creava oficialment la Festa del Llibre Espanyol amb data 7 d’octubre, dia que pensaven havia nascut Miguel de Cervantes, cosa hui en dia un poc discutida. Pero les coses oficials no sempre es converteixen en realitat i duren, i menys en aquells moments.
Millor va anar la iniciativa del Valencià Vicente Clavel Andrés, que proposà a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona l’any 1930 instaurar el dia 23 d’abril Dia del Llibre, aprofitant la coincidència amb Sant Jordi, patró de Catalanya i Aragò, on és tradicional que les persones que s’estimen es regalen una rosa i un llibre.
El dia del Llibre fou proposat per la Unió Internacional d’Editors i presentat pel govern espanyol a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), qui ho va aprovar a París l’any 1995.
Des d’aquell any a tot el mon es celebra el Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autos (nom oficial)
INCA GARCILASO DE LA VEGA.
El seu nom real era Gómez Suarez de Figueroa, fill d’un Capità espanyol, Sebastiàn Garcilaso de la Vega, i una indígena, Chimpu Ocllo, va naixer el 12 d’abril de 1539. Està considerat un dels majors i millors cronistes de l’època de la conquesta d’Amèrica. La seua obra més important, Comentarios Reales de los Incas, fou prohibida durant molt de temps per Espanya.
Amb el temps canvià el seu nom pel de Inca Garcilaso de la Vega, amb el que és conegut.
Per saber més d’ella podeu vore:
la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
entre altres.
VICENTE CLAVEL
Va naixer a València l’any 1888 i es crià entre llibres,en una biblioteca plena de clàssics i novel·la romàntica.
Amb tan sols 14 l’any escrivia al diari El Pueblo. Admirador, amic i correligionari de Blasco Ibañez participà activamente amb ell tant en política com en agitació cultural, fundant en 1916 al carrer Hernan Cortés de València l’Editorial Cervantes. Dos anys després decideix traslladar-se a Barcelona, editorial i tot. Allí prompte es mou dins els més alts cercles del llibre i les editorials a Catalunya, de forma que en 1923 es elegit vicepresident de la Cambra Oficial de Llibre de Barcelona. Eixe mateix any parla de dedicar un dia de festa al llibre cada any. En 1925 reitera la seua proposta i un any després es acceptada pel Ministeri de Treball i firmat el decret pel rei Alfons XIII, creant el dia del llibre. Inicialment el dia 7 d’octubre però en 1930 es trasllada al 23 d’abril tan com es celebra hui en dia.
Un personatge oblidat entre les pàgines de la nostra historia, un més que haurem de reivindicar.
Per entrar en més detalls vore: Pàgina sobre el dia del llibre i Vicente Clavel
jueves, 31 de marzo de 2011
BEBETECA POLINYA
Taller d'animació a la lectura per a pares
Amb la Fundació Bromera per al foment de la lectura hem organitzat un taller que dirigirà Josep Antoni Fluixà per a orientar als pares sobre l'animació a la lectura, bàsicament xiquets fins 6 anys. L'objectiu es donar-los unes idees sobre el tema i cobrir la demanda que observem en alguns pares que venen a la biblioteca amb els seus menuts i de vegades s'agobien no sabent com actuar o respondre a certes activituts.
jueves, 24 de marzo de 2011
ANDREA CAMILLERI I LA CUINA SICILIANA
jueves, 17 de marzo de 2011
CITA AMB L'AUTOR: Enric Lluch
lunes, 14 de marzo de 2011
DE LES NOVETATS DE MARÇ.....(2)
EL ANGEL PERDIDO, Javier Sierra.
DE LES NOVETATS DE MARÇ.....
NUEVA YORK, d'Edward Rutherfurd.
REVISTA NOVETATS MARÇ
Ha sortit ja la revista de novetats del mes de març. Els qui esteu a la llista de correu de la Biblioteca ja l'haureu rebuda els qui no podeu baixarla ACÍ.
miércoles, 2 de marzo de 2011
UNA PUBLICACIÓ MOLT INTERESSANT GRATIS
EL POEMARI DE POLINYÀ.
lunes, 28 de febrero de 2011
PRESENTACIÓ DEL POEMARI DE POLINYÀ
lunes, 21 de febrero de 2011
COMENÇA EL CLUB DE LECTURA DE POLINYÀ
El divendres 18 de febrer es va reunir per primera vegada el Club de Lectura de Polinyà. Es va presentar el projecte, les propostes de lectura, ....
Comencem amb 15 persones apuntades, a dia de hui. Però la llista està oberta.
COM FUNCIONA.
Un Club de Lectura és un grup de persones que es reuneix voluntàriament per parlar de llibres. S’acorda llegir un llibre durant un mes i després es conversa sobre el que ens ha semblat, que ha agradat o que nó, etc....
No s’ha de fer cap treball, cap comentari de text, cap estudi. Es tracta de llegir per plaer. Però afegint al plaer de llegir el plaer de compartir les impressions, conèixer altres opinio
ns, altres gustos,... inclús pot ser que amb eixe intercanvi acabem vegent el llibre d’una forma diferent, o aclarint-nos en alguna cosa que no veiem clara.
De cada llibre s’aporten al grup uns quants exemplar. El que vol dir que ni tan sols t’has de comprar el llibre.
QUE ANEM A LLEGIR.
Carmen, la persona encarregada de conduir el grup, va presentar unes quantes propostes. Algunes centraren l’interés d’una majoria i després d’un canvi d’impressions decidirem els tres primers llibres a llegir:
· El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas.
· El diós de las cosas pequeñas/ El deu de les coses Menudes, de Arundahti Roy.
· El mut de les campanes, de Josep Lozano.
Per eixe ordre.
Cap la possibilitat d’activitats paral·leles: vore la versió cinematogràfica de la novel·la ,per exemple en el cas de “El lápiz del carpintero”; llegir-la en castella o valencià, a gust del lector, com seria el cas del llibre de Arundahti Roy, o vore de comptar amb la presència de l’autor, en aquest cas Josep Lozano.
PUC APUNTAR-ME?
Per suposat. De fet esperem que t’apuntes. La llista està oberta, i com em dit abans cada mes pots decidir si llegir o no llegir el llibre; però encara que no t’hages llegit el llibre pots vindre a les reunions i sentir el que es parla. Aleshores cap problema per a apuntar-te.
QUANT SERÀ LA PROPERA REUNIÓ?
Hem quedat per al 25 de març a les 20 h. a la Biblioteca. Les reunions seran aproximadament l’últim divendres de cada mes. Cada vegada concretarem la següent per temes organitzatius, de calendari etc,...
Però la millor forma d’estar enterat de tot és apuntant-se. Envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com amb nom i número de telèfon. t’afegiré a la llista de correu i rebras tota la informació sobre el que anem fent, els autors, els llibres, etc.
miércoles, 16 de febrero de 2011
POEMARI POLINYA - DESCUBRIM POETES
viernes, 11 de febrero de 2011
POEMARI POLINYA: Enrique Perpiñá
martes, 8 de febrero de 2011
POEMES ARABS PER AL POEMARI DE POLINYA
A Polinyà tenim un Col·lectiu de Dones Arabs prou actives; es fàcil conseguir la seua col·laboració en qualsevol activitat, a més que assisteixen a classes de castellà i valencià a l'escola d'adults. Els vaig comentar del poemari i han tardat no res en participar amb quatre poemes. Son poemes de Mahmud Darwish, un poeta palestí del que m'he informat a la wikipedia i sembla molt ben considerat al mon àrab. Yo he seleccionat este: "A mi madre" . Si vos agrada la poesia feu una ullada a aquest autor. Conste que no soc massa aficionat a la poesia i passat prou estoma mirant algunes coses.
MAHMUD DARWISH
Traducido del árabe por María Luisa Prieto
A MI MADRE
Añoro el pan de mi madre,
El café de mi madré,
Las caricias de mi madre...
Día a día,
La infancia crece en mí
Y deseo vivir porque
Si muero, sentiré
Vergüenza de las lágrimas de mi madre.
Si algún día regreso, tórname en
Adorno de tus pestañas,
Cubre mis huesos con hierba
Purificada con el agua bendita de tus tobillos
Y átame con un mechón de tu cabello
O con un hilo del borde de tu vestido...
Tal vez me convierta en un dios,
Sí, en un dios,
Si logro tocar el fondo de tu corazón.
Si regreso. Tórname en
Leña de tu fuego encendido
O en cuerda de tender en la azotea de tu casa
Porque no puedo sostenerme
Sin tu oración cotidiana.
He envejecido. Devuélveme las estrellas de la infancia
Para que pueda emprender
Con los pájaros pequeños
El camino de regreso
Al nido donde tú aguardas.
محمود درويش
إلى أمي
أحنُّ إلى خبز أُمي
وقهوة أُمي
ولمسة أُمي..
وتكبرُ فيَّ الطفولةُ
يومًا على صدر يومِ
وأعشَقُ عمرِي لأني
إذا مُتُّ،
أخجل من دمع أُمي!
خذيني، إذا عدتُ يومًا
وشاحًا لهُدْبِكْ
وغطّي عظامي بعشب
تعمَّد من طهر كعبك
وشُدّي وثاقي ..
بخصلة شَعر ..
بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..
عساني أصيرُ إلهًا
إلهًا أصير ..
إذا ما لمستُ قرارة قلبك !
ضعيني، إذا ما رجعتُ
وقودًا بتنور ناركْ ..
وحبل غسيل على سطح دارك
لأني فقدتُ الوقوفَ
بدون صلاة نهارك
هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة
حتى أُشارك
صغار العصافير
درب الرجوع ..