Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

viernes, 11 de febrero de 2011

POEMARI POLINYA: Enrique Perpiñá

Estava esperant-ho i per fí. Han portat un parell de poemes d'Enrique Perpiñá Artal. I no sols han portat un parell de poemes sinó que han regalat un exemplar de la seua antologia publicada a Valencia l'any 2004. Per a qui no sàpiga qui era (tot pot ser), Enrique Perpiñá Artal era metge de digestiu a Madrid, un gran metge; havia nascut a Polinyà, tornava sovint al seu i en ell descansa per a la eternitat. Li agradava escriure poesia i la veritat és que temàticament son molts els poemes que dedica al poble. Una cosa que està per reconeixer-li, encara que aquest no és lloc, és el seu suport al Club de Futbol de Polinyà en aquells gloriosos anys en que fins i tot els que no els agradava el futbol (com jo) disfrutavem amb els partits i esperavem l'estiu per vore com seria el trofeu que aquest metge, Enrique Perpiñá regalava al seu poble.
Obviament cal posar un poema. I per dur un poc la contraria i perquè m'han agradat els versos he triat AUSENCIA, un text que dedica als seus nets, anyorant la seua companyia.

AUSENCIA
Inquietante ausencia.
Cuando la soledad acalla el guiragay
de unos ángeles inquietos
que revolotean por mi casa.
El silencio se oye puro y cristalino,
pero atormenta,
escondiendo una felicidad que no existe,
sin mañana.
Noto en falta el orden de lo desordenado
cuando la inquietud del sentimiento
se resquebraja, inestable,
de fuera a dentro
hasta herirme en el desasosiego
de lo inaccesible.
Griterío ausente,
lueñe,
que, a veces, sonaba como el llanto
de una música pastoril
convertida en la estridencia de una felicidad.
Otras veces,
rumorosos cantares,
sin música, sin viento, sin brisa,
pero ahondando dulzura
al espíritu.

EL LLIBRE JA ESTÀ DISPONIBLE A LES PRESTATGERIES DE LA BIBLIOTECA.

martes, 8 de febrero de 2011

POEMES ARABS PER AL POEMARI DE POLINYA


A Polinyà tenim un Col·lectiu de Dones Arabs prou actives; es fàcil conseguir la seua col·laboració en qualsevol activitat, a més que assisteixen a classes de castellà i valencià a l'escola d'adults. Els vaig comentar del poemari i han tardat no res en participar amb quatre poemes. Son poemes de Mahmud Darwish, un poeta palestí del que m'he informat a la wikipedia i sembla molt ben considerat al mon àrab. Yo he seleccionat este: "A mi madre" . Si vos agrada la poesia feu una ullada a aquest autor. Conste que no soc massa aficionat a la poesia i passat prou estoma mirant algunes coses.
Gracies a aquest grup de dones i sobretot a Souad Baha.

MAHMUD DARWISH
Traducido del árabe por María Luisa Prieto


A MI MADRE

Añoro el pan de mi madre,

El café de mi madré,

Las caricias de mi madre...

Día a día,

La infancia crece en mí

Y deseo vivir porque

Si muero, sentiré

Vergüenza de las lágrimas de mi madre.

Si algún día regreso, tórname en

Adorno de tus pestañas,

Cubre mis huesos con hierba

Purificada con el agua bendita de tus tobillos

Y átame con un mechón de tu cabello

O con un hilo del borde de tu vestido...

Tal vez me convierta en un dios,

Sí, en un dios,

Si logro tocar el fondo de tu corazón.

Si regreso. Tórname en

Leña de tu fuego encendido

O en cuerda de tender en la azotea de tu casa

Porque no puedo sostenerme

Sin tu oración cotidiana.

He envejecido. Devuélveme las estrellas de la infancia

Para que pueda emprender

Con los pájaros pequeños

El camino de regreso

Al nido donde tú aguardas.

محمود درويش

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي

وقهوة أُمي

ولمسة أُمي..

وتكبرُ فيَّ الطفولةُ

يومًا على صدر يومِ

وأعشَقُ عمرِي لأني

إذا مُتُّ،

أخجل من دمع أُمي!

خذيني، إذا عدتُ يومًا

وشاحًا لهُدْبِكْ

وغطّي عظامي بعشب

تعمَّد من طهر كعبك

وشُدّي وثاقي ..

بخصلة شَعر ..

بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..

عساني أصيرُ إلهًا

إلهًا أصير ..

إذا ما لمستُ قرارة قلبك !

ضعيني، إذا ما رجعتُ

وقودًا بتنور ناركْ ..

وحبل غسيل على سطح دارك

لأني فقدتُ الوقوفَ

بدون صلاة نهارك

هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة

حتى أُشارك

صغار العصافير

درب الرجوع ..

لعُش انتظارِك !