Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

miércoles, 9 de mayo de 2012

aPARAULA'm: CADUFAR


CADUFAR.
Aquesta paraula està vinculada a la terra i a una feina que segurament ja no es fa però que ha segut fonamental en llocs com la Ribera. A principis de segle XX a la comarca començaren a plantar-se taronger; moltes d’eixes terres eren marjal i per tant havien de ser preparades per a que el taronger no tingués problemes: s’havia de cadufar el terreny.
Caduf es una paraula d’orige llatí que fa referència a una peça de fang cuit de forma cilíndrica però amb una part un poc xafada(per conseguir l’estabilitat de la peça). Unint-ne uns quants es formava una tuberia que era permeable a l’aigua.
Sabent açò queda explicar que cadufar suposa construir en la parcel·la una xarxa d’aquestos cadufos; a la xarxa se li donava la inclinació deguda dirigida a una sèquia, sequiol o escorrentia propera. Al final de la xarxa es posava un sistema per tancar la cadufà quan fera falta. Després es tirava la terra damunt.
La funció de la cadufà era que filtrara la humitat de la terra i l’escorreguera fins a la zona de desaigüe. Segons interessava es mantenia oberta la cadufà i l’aigua acabava a la sèquia, sequiol o escorrentia o, en moments de sequedat, podíem mantindre tancada la cadufà i així mantindre la terra humida.
Mig terme de Polinyà va haver de ser cadufat per poder dur a terme aquella conversió de la marjal al tarongerar. Una feina que m’han contat era molt pesada i com podeu imaginar, per l’època i les condicions de treball, mal pagada.
Desconec si en algun lloc es fa aquesta feina hui en dia; supose que s’ha fet en altres llocs però al meu poble, Polinyà, i a la resta de la Ribera estic segur que s’ha fet eixe treball. Traure a la llum aquesta paraula, reviure-la es una forma de fer homenatge a tots aquells llauradors que cadufaren el terme, permeten convertir un terreny de marjal que s’enfangava en un terreny d’horta perfectament cultivable.

martes, 31 de enero de 2012

CLUB DE LECTURA: PASTEL DE PIEL DE PATATA

El llibre de gener al Club ha sigut : La Sociedad literaria y el pastel de piel de patat de Guernsey. És un d'eixos llibres que ja de sobte destaca pel titol; vaja titol. Entre nosaltres es quedava en "Piel de Patata", per allò d'economitzar. Realment ha segut un èxit de crítica i públic, com es diu als espectacles, i no sols entre els que regularment acudim al Club; hi ha gent a l'espera de llegir-lo després de sentir parlar als components del grup.
No sols el títol és original, també l'estructua; entre altres cosetes. Es presenta com un recull de correspondència entre diverses persones, el que li dona un dinamisme prou gran i t'enganxa; et passes el temps dient: l'ultima carta i tanque per a dir enseguida... vore que li contesta i tanque; pero.....
No vaig a contar-vos més coses per no descobrir res. Gran part de la historia passa a Guernsey, una illa inglesa al Canal. Hi ha un mapa a Google (en anglés els textos) que ajuda per vore l'illa; no sols on està. Pots punjar sobre els símbols i vore fotos dels llocs més importants de l'illa, alguns són escenaris de la novel·la. MAPA DE GUERNSEY.
De l'autora no val la pena comentar perquè podeu trobar-ho facilment a internet però si vos contaré algunes coses del principal protagonistes (que no personatge): el pastel de piel de patata, que en realitat al llibre... no ho conte va; s'ho llegeiu.
Com alguns sabeu no vaig resistir la tentació de buscar la recepta. Així hem vaig assabentar que no era una recepta de l'illa, que es cosa de l'autora, el que va dificultar un poc la cosa. A la fi vaig trobar la recepta. Hi ha un restaurant a l'illa, el Pavilion, que ofereix el pastís a la seua carta.
El nom del pastís té un doble sentit: per una banda perque es gasta la pell de la querilla i per altra perque amb la querilla es fa com una pell per al pastís. Ara vos ho explique. Si el ferem com diu a la novel·la no te cap interés; tingau present la situació: durant la Segona Guerra Mundial, en territori ocupat i amb problems d'abastiment. Així que sobre eixa idea s'ha treballat. He fet algunes probatures i el resultat es la següent recepta:

PASTIS DE PELL DE QUERILLA DE GUERNSEY.
Ingredients: Les quantitats son orientatives perquè depenen del motle i ho treballat un poc a ull, així que...
Uns dos kg de querilla, un parell de cebes, un parell d'ous, un poc de farina, una remoltxa. Opcionalment: all, bacon, formatge i herbes al gust. Mantega ( jo he gastat sagí/manteca de cerdo per donar més sabor).

Primer pas: Ralleu la querilla amb pell per fora fora; es a dir, ben neta la querilla SENSE PELAR ralleu la pell amb un poc de carn. Mescleu amb una ceba molt picada ( millor encara ratllada), un parell d'ous i dos cullerades de farina, sal i pebre. Unteu amb mantega el fons i les parets del motlle; per desmotllar millor tinc per costum posar al cul del motlle paper de forn també untat. Després heu de distribuir la mescla pel fons i les parets del motlle, per a que faça com una pell del pastís. Poseu a cour al forn a uns 200ª de 15 a20 minuts ( que no es faça del tot que tornarà al forn després).

Segón pas: Prepareu un puré amb la querilla. Piqueu la ceba i el bacon i paseu-lo per la paella lleugerament, sense que agafe color. Mescleu amb la querilla tots els ingredients. Salpebreu.

Tercer pas: Ompliu el pastís que tindreu al forn amb la mescla preparada i torneu al forn a uns 200º fins que estiga fet ( quan pungeu amb un furgadent ha d'eixir sec).

Per gust personal  després vaig desmotllar el pastís i el vaig posar a gratinar; sinó queda molt blanquinós i no queda bonic. No costa res fer-ho.

Anotacions:
- En el primer pas vaig afegir sal i pebre negre per donar un poc de força i per untar el motlle sagí/mantega de porc per a afegir un poc més de sabor però podeu utilitzar mantega vegetal o margarina.
- Al segón pas en la última versió que he fet vaig gastar un porro en compte d'una ceba i el vaig passar un moment per la paella amb el bacon.
- Al tercer pas podeu gastar el formatge que us agrade o mesclar-los, depenent del vostre gust; també variarà la quantitat. Però tingau present que la querilla té poc sabor. Les herbes afegir i la seua quantitat dependrà també dels gustos i el que tingam (julivert, romer, timó, orenga,....)
- La remotlxa li donarà un poc de dolçór però també color, un color que impacta quan el partim.
- Esta última vegada Al centre del pastís ( ho podeu vore a la foto) vaig posar una tirà central de formatge ratllat, sense mesclar.
- Resulta més atractiu al presentar si el gratineu; sinó quedarà blanquinós.
- Per menjar-lo els anglesos presenten els pastissos de querilla amb nata agra ( es pot fer afegint un poc de llima a la nata, sal i pebre blanc ); jo el vaig probar i li afegeix un altre gust però hem va agradar més amb chutney (una mermelada agredolça de verdures i fruita que fan els anglesos). Però cadascú pot acompanyar-ho amb el que vullga.

Si teniu algun dubte pel facebook o pel correu no dubteu en dir-ho.
Si feu alguna variació m'agradaria que la compartireu. L'envieu i la penjaré. D'acord?

Nota: Quan tinga un moment us comente els llibres dels que parlarem eixe dia que també resultà interssant.