aPARAULA'm: CADUFAR

CADUFAR.

Aquesta paraula està vinculada a la terra i a una feina que segurament ja no es fa però que ha segut fonamental en llocs com la Ribera. A principis de segle XX a la comarca començaren a plantar-se taronger; moltes d’eixes terres eren marjal i per tant havien de ser preparades per a que el taronger no tingués problemes: s’havia de cadufar el terreny.

Caduf es una paraula d’orige llatí que fa referència a una peça de fang cuit de forma cilíndrica però amb una part un poc xafada(per conseguir l’estabilitat de la peça). Unint-ne uns quants es formava una tuberia que era permeable a l’aigua.

Sabent açò queda explicar que cadufar suposa construir en la parcel·la una xarxa d’aquestos cadufos; a la xarxa se li donava la inclinació deguda dirigida a una sèquia, sequiol o escorrentia propera. Al final de la xarxa es posava un sistema per tancar la cadufà quan fera falta. Després es tirava la terra damunt.

La funció de la cadufà era que filtrara la humitat de la terra i l’escorreguera fins a la zona de desaigüe. Segons interessava es mantenia oberta la cadufà i l’aigua acabava a la sèquia, sequiol o escorrentia o, en moments de sequedat, podíem mantindre tancada la cadufà i així mantindre la terra humida.

Mig terme de Polinyà va haver de ser cadufat per poder dur a terme aquella conversió de la marjal al tarongerar. Una feina que m’han contat era molt pesada i com podeu imaginar, per l’època i les condicions de treball, mal pagada.

Desconec si en algun lloc es fa aquesta feina hui en dia; supose que s’ha fet en altres llocs però al meu poble, Polinyà, i a la resta de la Ribera estic segur que s’ha fet eixe treball. Traure a la llum aquesta paraula, reviure-la es una forma de fer homenatge a tots aquells llauradors que cadufaren el terme, permeten convertir un terreny de marjal que s’enfangava en un terreny d’horta perfectament cultivable.