Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

lunes, 28 de noviembre de 2011

CLUB DE LECTURA - SESSIÓ NOVEMBRE



El divendres dia 25 tinguerem la sessió de novembre del Club de Lectura de Polinyà. Fou al voltat del llibre "Expiación" de Ian Mcewan.
Practicament tots coincidiren en que és un llibre que val la pena llegir; hi ha un parell de fragment un poc més costosos per densos (hi ha qui just eixos trossos li encantaren.
Entre els temes més controvertits, despres de definir expiació, opinar sobre si realment la protagonista va conseguir expiar la seua... culpa. Ahí ho deixem.
Destacarem la quantitat dels personatges i la seua descripció.  Els diversos temes que anaren sorint al llarg de la sessió portaren a parlar d'altres llibres que alguns dels presents coneixien. Per si resulta del vostre interés ahí va la llista (els que vaig poder apuntar, clar, en comentarem alguns més.) :
Suite francesa de Irene Nemirowky
El Lector, de Bernard Schlink, llibre passat al cinema
- Vida de Pi, de Yann Martel, de la que sembla es prepara versió cinematrogràfica.
El antropólog inocente, de Nigel Barley 
- La visita de la bella dama, teatre ( no he trobat pàgina amb un mínim interés)
- La ladrona de libros, de Markus Zusak. Destacada per la forma d'introduir-nos en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.(el tenim a la Biblio)
- No se si casarme o comprarme un perro, de Paula Pérez Alonso. En parlar de titols curiosos de llibres, a més de que el llibre tinguera interés.(el tenim a la Biblio)
- Hijas de Eva, de Manuel Talens. Part de la novel·la passa a Polinyà. (el tenim a la Biblio)



La pròxima sessió del Club serà el 16 de desembre, el llibre "El curioso incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon. Sobre l'autor cal dir que va treballar durant un temps amb xiquets amb deficiències físiques i mentals; aixó explica la forma amb que tracta i descriu al personatge principal de la novel·la, Christopher.
No hi ha molt però sobre l'autor:
Sobre la síndorme d'asperger podeu consultar la wikipedia o la web de la Federació Asperger d'Espanyasi teniu curiositat per saber un poc més 
Hi ha una altra novel·la també molt bona amb un protagonista amb síndrome d'asperger que està a la Biblioteca de Polinyà : Marcelo en el mundo real de Francisco X. Stork. No sempre està disponible però el tenim.



La següent sessió seria a gener del 2012 però ja tenim llibre:
La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.
Més endavant vos conte coses i vos passe informació del llibre.



lunes, 7 de noviembre de 2011

Dioses, farsantes y excluidos, Francesc Ferrandis Escrivà

Fa uns dies en una búsqueda per internet de les que faig de tant en tant per vore si apareixen coses de Polinya vaig trobar que l'editorial Ediciones Libertarias (Madri) havia publicat un llibre a Francesc Ferrandis Escrivà, natural de Polinyà de Xúquer. Sabedor de qui era l'autor hem vaig alegrar, i molt i ho vaig comunicar al facebook i pel correu de la Biblioteca (que menys).
L'autor ha donat dos exemplars a la Biblioteca, un d'ell (obviament) dedicat.
DIOSES, FARSANTES Y EXCLUIDOS.
A la contraportada podem llegir un tros de la introducció:

"Ya nada sera igual. La tiranía de los mercados jamás se habia manifestado con tanta crudeza como hasta ahora; nunca la política había ofrecido su pescuezo a los sacerdotes de las finanzas con tanta sumisión. La voracidad de los dioses y la ineptitud de los farsantes están a punto de consumar la liquidación del estado del bienestar. Día tras día, el número de excluidos se multiplica de manera insoportable y su herida se expande en consonancia con la profundidad de la tragedia.
No es una crisis lo que ha generado la catástrofe; es una guerra, un asalto programado por sus mercenarios en el lodazal de la política y jaleado por los voceros de la comunicación del vacío y de la bisutería. La guerra, sin embargo, aún no ha concluido. Y, lo que es más importante, todavía se puede ganar."


Com heu comprovat de màxima actualitat.
Els protagonistes del llibre son "los dioses" (poders econòmics), "farsantes" (embaucadors de la política i els mitjans de comunicació) i "els excluidos" (les víctimes). El llibre està dividit en aquestos tres capítols, subdividits en apartats on es recullen un conjunt de pensaments en textos curts però profunds, plens de pensament, de idees, però també de ràbia.

No hem resistics a copiar-vos el preàmbul:
"Deberia existir Dios para expulsar a latigazos de los templos del poder a los mercaderes del miedo y a los gestores de la farsa; los excluidos le adorarían. Aunque existen las personas para reemplazarlo con la convicción de sus gestos, con el puñal de la palabra.".

Ja el teniu a la Biblioteca.

Ah, enhorabona una vegada a l'autor. De tot cor i ja amb el llibre a la ma.

Eduard J. Gay

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Club de Lectura: La elegancia del erizo

El passat divendres 28 d'octubre tingué lloc una nova sessió del Club de Lectura. La elegancia del erizo fou llegida està vegada en tres idiomes: uns ho feren en castellà, altres en valencià i va hi haure qui en francés. A la fí el comentari general era positiu; a uns els semblava que hi havia massa filosofia, altres els ha agradat precisament això. Les complicacions que alguns han trobat han sigut aclarides a la sessió amb l'intercanvi d'opinions, comentaris.... Cadascú ha destacat una part, uns escena, un personatge,..... Això és el més interessant, la riquea de compartir una lectura.
Al llarg de la sessió, com sempre, han sorgit recomanacions:
- Camí de Sirga, de Jesús Moncada,
 - Firming, de Sam Savage
- 85 Chaning Cross Road, de Helen Hanff
- La sociedad literaria el pastel de piel de patata, de Guernsey
- Los alegres muchachos de Atzavara, de Vazquez Montalban

PROXIMES SESSIONS:
- 25 de novembre: Expiación de Ian McEwan
- 16 desembre, El curioso incidente del perro a medianoche, de Mark Haddon.

ANIMEU-VOS A ASSISTIR A LES PRÒXIMES SESSIONS !!!

jueves, 29 de septiembre de 2011

UNA TROBALLA DE VAZQUEZ MONTALBAN

La gent de tant en tant buida les prestatgeries i dona els llibres a la Biblioteca. Jo incorpore el que m'interessa o faig donacions d'allò que tinc repetit. De vegades apareixen algunes joies, llibres extranys, o simplement desconeguts. Fa poc a una caixa que em donaren vaig trobar "Los alegres muchachos de Atzavara", de Manuel Vazquez Montalban. No és que siga un especialista en l'autor però no hem sonava de res l'obra i l'argument hem va picar la curiositat. I m'ha agradat; ha segut vist i no vist; dels que no et deixes.
Parla d'uns fets a un poble de Tarragona, Atzavara, en un moment concret, estiu de 1974, mentre Franco i el franquisme es moren. Parla d'una classe social, la burgesia catalana d'aquell moment i tota la seua tipologia i forma de ser, pensar, actuar. El que m'agradat del llibre no és sols la història, que està be, sinó la forma com ens conta la història. Quatre personatges que visqueren els fets ens ho conten; són quatre cróniques de quatre persones molt diferent amb punts de vista entre diferents i complementaris.
Vazquez Montalban, tan meravellós com sempre, ens fa creure que quatre persones diferents han escrit els textos.
De tant en tant està bé això de deixar de banda les novetats i rebuscar a les prestatgeries algún tresor oblidat que, entre tanta cosa ens ha passat per alt. Es allò que a la Biblioteca de Polinyà etiquetem amb: "No soc nou però igual t'agrade"

NOVETATS: EL LEGADO DEL VALLE

Jordi Badia i Luisjo Gómez han escrit aquesta novel·la amb un objectiu: parlar de la Vall de Boí, la seua història, l'art que conserva, ....., i ho fant per mig d'una intriga i tots els elements de les que tan sovint apareixen a les llibreries. És entretingut, està ben escrit i presenta uns dubtes sobre les pintures romàniques de la Vall que resulten interessants; de fet si es fa una búsqueda a internet es troben algunes discusions en foros universitaris sobre la història de les pintures, la interpretació i....... i el que explica al llibre. També trobe de positiu, que segur era un dels objectius dels autors, que  desperta l'interés per la Vall de Boí i tot el que conté, que per cert és més que el romànic, tot i ser una meravella. Llegiu-la i ja em digueu.

viernes, 9 de septiembre de 2011

HOMENATGE AL PROFESSOR MANUEL SANCHIS GUARNER

Hui al facebook hi ha diverses entrades parlant del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner. La Fundació Sambori ha penjat un enllaç a un documental de la RTVV i jo he comentat que el millor homenatge que a persones com ell li podem fer es difondre i llegir/rellegir alguna obra seua; proposava per "Els pobles valencians parlen els uns del altres". Per donar exemple he tirat ma del llibre i l'he fullejat. D'ahí m'ha vingut la idea de fer aquesta entrada com humil homenatge a tan important persona.
Biografia i obra podreu trobar-la per internet sense massa dificultat i no vaig a dedicarme a copiar. Hem permetreu si de cas contar-vos una anècdota. Quan jo estudiava a la Facultat de Geografia i Història de València no era dificil trobar-te'l per allí de tant en tant o vorer-lo participar en xerrades, conferències...., tot i que ja estava major. L'any 1981 va tindre lloc a Algemesí la Segona Assemblea d'Historia de la Ribera i la conferència inaugural la donava el professor Sanchis Guarner. El saló de plens de l'Ajuntament estava de gom a gom, entre els assistent prou company de Facultat. La conferència va anar sobre el llibre que els recomava abans i la part que tots esperavem era la selecció de versos sobre els pobles de la comarca; la esperaven tots menys jo, que no sols la coneixia (tot i que una altra cosa era sentir-la en la veu del professor) sinó que m'imaginava que triaria uns versos que jo coneixia del llibre i els efectes. Aixi va ser; parlant de dones el professor comentà el següent poemeta:
"Un tort, geperut i coixo,
en Polinyà s'ha casat;
què tal seria la nóvia
que ha encara a eixit enganyat.
 Va ser dir l'estrofa i sonar una risa prou més forta que les anteriors perquè molts companys meus em sabien present i els feu més gràcia el tema. El professor ho va imaginar i pregunta si hi havia algu de Polinyà; vaig contestar i ell explica que no coneixia el fonament de la cancó i no coneixia el poble però que no m'ho prenguera a mal. Ni molt menys. Com posa al llibre la cançò fou arreplegada a Albaida i també la va trobar aplicada a Callosa d'En Sarrià.
Per si no coneixeu l'obra us dirè que es una feina impressionat perquè no sols fa un recull d'informació de les terres valencianes, els pobles i la gent al anys seixanta sinó que arreplega el que parlen els pobles valencians uns dels altres.
Per no clavar-me amb cap poble apuntar algun del versos que parlen de la Comarca:
"En la mar se cria el peix,
en les séquies, les anguiles,
en la Ribera l'arròs,
i en los rosers, roses fines".
Parlant d'arròs un altre text arreplega el desig del qui d'altres comarques venien a la Ribera a la temporada de la sega de l'arròs:
"Si l'arròs anara car,
els jornals també aniriren,
i els que van a la Ribera
bona temporà farien.
Entre els que venien a la Ribera a treballar estava la gent de la Marina (bavets els deien a la comarca) i burlant-se de la sòbria alimentació que estes persones tenien es diu....
"A la Ribera me'n vaig
 a menjar-me quatre qüernes (tipus de pa)
en una ceba, dos alls
i un grapat de faves tendres.
Tot i això a Benialí opinen que menjaven millor venint a la Ribera:
"A la Ribera ha vingut
a minjar-me quatre qüernes,
és tanta la fam que tinc
que hasta els ulls me fan lluernes (llumenetes).
Quan l'arròs estava segat la comarca semblava acabada d'afaitar i així arreplega el professor:
"Miren vostes quina cara
fa hui la Ribera Baixa:
sense qüen (monedes), sense fer res,
i el tòs pelat a navaixa.
I prou; com deia un personatge que no recorde.... si volen més als llibres està tot escrit.
Si amb aquestes línies els he despertat la curiositat per "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" i la resta de l'obra del professor Manuel Sanchis Guarner hem sentirè content i pagat.

jueves, 8 de septiembre de 2011

PROJECTE GUTEMBERG

Allà per l'any 1971 l'americar Richard Hart, quan internet era poc més que un somni, va pensar que deurien digitalitzar-se els llibres per facilitar l'accés a la cultura. Així que es posà a la feia i començà a passar a ordinador llibres i llibres. Durant molt de temps escrint el text perquè no hi havia la tecnologia actual que permet el reconeixement de caracter per a la digitalització de textos. Amb els temps va conseguir col·laboradors i recursos. El resultat són més de 36.000 llibres digitalitzats i d'accés gratuit en una extensa llista d'idiomes. Són llibres que per un motiu o altre no tenen dret d'autor o l'autor/autors han donat permís. Per saber més del tema podeu entrar a wikipedia, a la pàgina en angles per a el material més general o a la pàgina en castellà per a vorer que hi ha.
Feu un passeig; igual trobeu alguna cosa que us por interesar. Per cert, a la web trobareu la possibilitat de col·laborar passant textos.

miércoles, 6 de julio de 2011

LA FLOR DEL NORTE. Espido Freire.

Que feia una princesa vikinga casada amb un princep castellà (germà d'Alfons X el Sabi) en Sevilla al segle XIII? Més que resulte extrany es un fet reial, un matrimoni que forma part de la història.
Espido Freire va construint davant els nostres ulls, entre les lletres d'aquest llibre dos mons molt diferents que es mesclen en un moment i en un matrimoni: el mon viking de la princesa Cristina de Noruega i el mon castellà del príncep Felip, germà d'Alfons X el Sabi.
L'autora ens fa passejar per Noruega i Islandia, coneixer la seua vida al segle XIII; després vindrà el viatge cap a Espanya i enfrontar-se al canvi que suposa caure de cop i volta a la ciutat de Sevilla entre una gent tan diferent.
La habilitat en la tria de la informació que ens va a donar, la forma de fer-la aplegar consegueix que ens anem amerant de l'ambient sense que pese
Un  plaer de lectura per als qui ens agrada una bona novel·la històrica.

INES Y LA ALEGRIA. Almudena Grandes

Hi ha fets dels nostres passat recent que no es mereixen quedar a l'oblit, guanyant pols als arxius, a les hemeroteques; hi ha gent que mereix tornar a la llum. A l'any 1944 un grup de gent continuava somniant amb una Espanya diferent a la que estava sorgint després d'una brutal Guerra Civil. Almudena Grandes reconstrueix eixe moment on l'esperança continuava viva esperant que, guanyant la guerra mundial el aliats no permeteren una dictadura a Europa. Una novel·la on el que importen son els personatges, tal volta millor dir les persones que reviuen darrere dels personatges.
Tot amb el gust que dona llegir a Almudena Grandes.

lunes, 4 de julio de 2011

CLUB DE LECTURA: SOSTIENE PEREIRA.

El titol de llibre es un interrogant que no fa precisament que et cride l’atenció; no és d’aquells que dius...he de llegir-lo; no et diu res de res. Quan comences a llegir-lo descobreixes que Pereira és un periodista a Lisboa en temps de la Dictadura de Salazar, un personatge mediocre, amb un vida mediocre, al menys al començament de la novel·la. Una de les primeres intriges que et venen al davant és saber que t’està contant la historia amb eixe continu “Sostiene Pereira.....” que al principi et porta a pensar... altra vegada.... per a dir a meitat del llibre.... ací que tal un “Sostiene Pereira” (com si el trobares a faltar). I a tall que va endavant la historia va dibuixant-se la ciutat de Lisboa i vas vivint-la, en mig d’un ambient de dictadura, de la ma d’un periodista que pregunta al cambrer que passa a la ciutat perquè el que posa al diari.... Vas enganxant-te a les pàgines del llibre conforme van apareixent les històries i els personatges i quan menys t’ho esperes....
Però millor no conte més, millor es quedeu amb la mel en la boca. Els que l’hem llegida ens ha agradat. Pot ser ha sigut la novel·la que em llegit amb més consens, la que tots hem pensat en recomanar, i recomanem
Després hem vist la pel·lícula. Una esplèndida adaptació a la pantalla on sembla que Marcello Mastroianni ha nascut per a eixe paper (o el personatge ha estat escrit per a ell).
Antonio Tabucchi, l'autor de Sostiene Pereira, va naixer a Italia en 1943. Especialiste en Fernando Pessoa, periodiste i escriptor compromés ha escrit obres destacables com Réquiem o La Cabeza perdida de Damasceno Monteiro.
A l’estiu el Club de Lectura fem un descans i tornarem a enganxar-nos a setembre amb noves propostes. Si t’interessa formar part és molt fàcil: envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com i t’avisem. No hi ha cap compromís; pots llegir el llibre si t’apeteix; si no tingut temps pot vindre igual i tal volta els comentaris et desperten la curiositat. Es tracta de compartir una lectura; en realitat moltes lectures perquè sempre sorgeix el comentari del que estem llegint, hem llegit, ens agradaria llegir.....
Un moment de tertúlia al voltant d’un llibre

lunes, 6 de junio de 2011

DEL CLUB DE LECTURA: EL MUT DE LA CAMPANA.

A la sessió del passat divendres 3 de juny comentarem "El mut de la campana", de Josep Lozano. Com sempre va hi haure opinions diverses, el que va enriquir la reunió i animà la cosa. Sobre la temàtica del llibre dir-vos que hi ha un personatge central que es fa religiós com a forma de millorar dins la societat de l'època. Per cert, està ambientada al segle XVII, a Valencia ciutat.
Alguns dels membres del club no els va agradar la forma previsible del final; algúns opinaven que previsible a mitges. Us aclarirè que no s'acaba en que el prìncep s'escapa amb la princesa amb un cavall volador; això crec que es d'un altre llibre.
Coincidirem en la maestria de l'autor en mostrar-nos la societat valenciana del segle XVII en tota la seua versió mes cruda; coincidirem en la gran quantitat de experessions, frases fetes, llegendes, .... de la nostra tradició com a valencians; algunes expressions encara perduren.
També quedarem d'acord en que la historia del protagonista es un fil ben gros d'on pengen tot un seguit d'històries entre interessant i molt interessant.
Un altre detall interessant és que al temps que vas llegint, i a poc que el lector o lectora conega València, us serà fàcil imaginar-se visualment on estan passant cadascuna de les coses.

Per si algú de vosaltres vol vindre al Club de Lectura de Polinyà el proper llibre es "Sostienes Pereira" de Antonio Tabucchi, i hem quedat el divendres dia 1 de juny a les 19 hores. Animeu-vos!!

LITERATURA ROMÀNTICA PER A XIQUETS GRANS.


Aquestos dos llibres de Mathias Malzieu en van atraure des de les prestatgeries per les seues portades i les contraposades opinions sobre elles que havia vist a les revistes i a internet. Així que... a llegir i a opinar. 


Vista la situació preferisc no plasmar les opinions trobades per no marcar a ningú. Si us agrada la novel·la romàntica, o els contes, o les dues coses.... heu de provar a llegir-los.

El primer fou "La mecánica del corazión" A un xiquet li han de posar un rellotge de fusta en compte de cor per culpa d'una malaltia. Per a no tindre problemes li posen tres normes: no tocar les agulles, no enfadar-se, no enamorar-se. Penseu que farà molt de cas? i... aleshores que?


L'altre és "La alargada sombre del amor". Mathias, un jove de 30 anys, perd a sa mare. En mig del dolor se li apareix un gegant doctor en sombrologia que li explica que dominant les sombres podrà combrate el dolor i la mort.

Són ràdid de llegir. Així que ... mans a la feina. Ah! i deixeu algún comentari (no passa res extrany si n'escriviu algun) i aixì vorem com van les opinions.

miércoles, 1 de junio de 2011

CAMINARAS CON EL SOL - Alfonso Mateo Sagasta

L'any 1536 el Governador de Guatemala informa estar molt content d'haverse enterat de la mort d'un espanyol, Gonzalo Guerrero. Perquè? Com pot explicar-se?
Amb eixa idea Alfonso Mateo-Sagasta ha escrit una novel·la històrica meravellosa. De fet no vaig poder deixar el llibre fins acabar-lo. No sols la història un mereix, el tema en sí, sinó també l'estil, la forma com està contada. En poques pàgines conta molt sobre el fet del descobriment i conquesta d'Amèrica i les conseqüencies posteriors.
Uns conqueridos convertits en naufrags son capturats pel indígenes. Uns seran sacrificats, altres es convertiran en esclaus. El nostre protagoniste comença un camí complex pero que fa viure al lector un canvi personal de foma impressionat.
Es nota que m'ha impactat el llibre i entenc que puc crear espectatives que després altres, al llegir-lo, consideren exagerades, però es l'efecte que m'ha causat.
El procés d'un espanyol convertit en esclau a un espanyol odiat pels espanyols per...... Haureu de llegir el llibre.
El llibres anteriors de l'autor (El olor de la especias, Ladrones de tinta, El gabinete de maravillas) em van agradar però aquest m'ha impactat, m'ha fet disfrutar d'una bona novel·la històrica, construida amb informació exacta i contrastada i una estructura àgil i que et captura.
Està clar que us el recomane, com els anteriors, que també estan a la Biblioteca.

martes, 17 de mayo de 2011

NO SOLS DE NOVEL·LA ES POT VIURE.


NO SOLS NOVEL·LA.....
Hi ha una part de la biblioteca que molt poca gent s'acosta i d' on quasi ningú agafa llibres: la secció de llibres temàtics. En part per la costum de llegir sols novel·la però pot ser també perquè entre tant de llibre, que no acabes de saber com estan organitzats i no saps de que va.... resulta més fàcil encertar en una tria entre muntanyes de novel·les que no a la secció temàtica.
Donat aquest fet he pensat en anar proposant/presentant alguns llibres que poden resultar interessants o despertar/cobrir la curiositat d’ algú. Tal volta amb el comentari despertem alguna curiositat amagada.
Per començar he pensat que estaria be fer-ho amb un gran llibre, per volum, per importància i pel contingut:

LA CULTURA. TODO LO QUE HAY QUE SABER, de Dietrich Schawanitz.

L’autor era catedràtic de literatura a la Universitat d’Hamburg (Alemanya) i de la seua experiència docent (el seu desencant seria més correcte) sorgiren dos obres (entre altres):
Der Campus (El Campus), una novel·la sobre intrigues polítiques i utilització de les persones a la Universitat, on eren reconeixibles persones reals d’Hamburg.
En un altre àmbit va sorgir Bildung (publicat en Espanya com La Cultura). A les classes s’adonà que els seus alumnes tenien un fonament de cultura general molt pobre, molt escàs. Així va decidir presentar un compendi del que considerava que una persona deuria saber.
EL LLIBRE.
Hi ha una ressenya de l’any 2009 firmada per Sergio Parra a la web papelblanco  que es molt exacta i millor reproduir-la que afusellar-la fent un mal resum.
Con el tiempo me he dado cuenta de que, en cierto modo, gran parte de mi vida la he dedicado a desaprender lo que aprendí en el colegio. Ello denota dos cosas. La primera: que en el colegio aprendí muchas cosas inútiles y/o erróneas. La segunda: que adquirir cultura, en este contexto, requiere de esfuerzo personal y una humildad que permita aceptar que uno, por saber muchas cosas, no es automáticamente culto, y mucho menos si esas cosas proceden de una única fuente.
El trasfondo de todo ello es que el conocimiento académico está en crisis, tanto es su manera de impartirse como en sus contenidos. La cultura es aburrida para la mayoría de la gente, y eso no es culpa de la gente sino de los que se encargan de suministrar la cultura.
En ese sentido, el objetivo de Dietrich Schwanitz en La Cultura es, sin duda, ambicioso. Resumir todas esas aburridas clases de todos nuestros años escolares e incluso universitarios en un solo libro de poco menos de 1.000 páginas. Dicho de otro modo: la lectura de este único libro equivaldría a las docenas de manuales e interminables horas lectivas del colegio. Un único libro para aprobar cualquier examen medianamente general (más o menos).
Con rigurosidad con exenta de cierta ironía, como esos buenos profesores que hacen fácil lo difícil, el autor alcanza a escribir satisfactoriamente un libro que reúne todo lo necesario para ser culto. O mejor dicho: para saber lo que somos y de donde venimos, y sobre todo para demostrar a los demás que lo sabemos.
Pero La Cultura es mucho más. También trata de explicar cómo se forma la cultura, por qué hay cosas que se consideran cultura y otras no, qué normas invisibles rigen el mundo cultural y cómo todo ello ha influido de algún modo en el mundo.
¿Qué aporta la cultura al conocimiento de nosotros mismos? ¿Por qué la sociedad moderna, el Estado, la ciencia, la democracia o la administración surgieron en Europa y no en cualquier otra parte? ¿Por qué figuras como Don Quijote, Hamlet, Fausto, Robinson, Falstaff o el Dr. Jekyll y Mr. Hyde son tan conocidas? ¿Qué ha dicho Heidegger que no supiéramos ya? ¿Dónde estaba el inconsciente antes de Freud?
Así pues, la primera parte del libro está centrada en la historia de Europa, narrada como un gran relato interrelacionado, sin perder nunca de vista la totalidad, intersectando las influencias de la literatura, el arte, la música, la filosofía o la ciencia.
La segunda parte está dedicada al poder del lenguaje, al mundo del libro y de la escritura, a los fenómenos de machismo y el feminismo, la inteligencia, la creatividad y lo que de ningún modo debería saberse.
Finalmente, el autor incluye una tabla cronológica, una lista de libros que han cambiado el mundo, otra lista de libros recomendados y un índice onomástico para saltar de un asunto a otro según nuestros intereses.
La Cultura me recuerda a otro libro que leí hace años, La verdad sobre todo, de Matthew Stewart, que se centraba exclusivamente en todo lo que uno debería saber sobre la filosofía. Sin duda el de Stewart era aún más divertido, irreverente y lleno de tablas y de juegos para hacer más accesible todo el contenido. Algo que, quizás, se echa en falta en este La Cultura: pues es bien sabido lo deDímelo y quizás me olvide. Enséñame y lo recordaré. Involúcrame y lo entenderé.
¿Aspectos negativos? A veces, el autor no es tan divulgativo como promete ser, pareciéndose demasiado a un simple manual del colegio. En general, se habla de la cultura eminentemente humanista, haciendo hincapié en literatos y filósofos, pero se pasa bastante de largo a la ciencia, como si ésta fuese cultura de segundo orden. Por eso sigue considerándose imposible que alguien no sepa quién fue Rembrandt; en cambio, si no sabe qué dice el segundo principio de la termodinámica o qué relación guardan entre sí el electromagnetismo y la fuerza de gravedad, o qué es un quark (aunque este término procede de una novela de Joyce), nadie llegará a la conclusión de que está ante una persona inculta”.
Si a alguna persona se li ha despertat la curiositat ja sap que el llibre està a la Biblioteca. Ah! una cosa trobe de positiu al llibre: pots llegir l’apartat que t’ interesse. És una bona obra de síntesis.



lunes, 9 de mayo de 2011

VISITA VIRTUAL: SANTIAGO DE COMPOSTELA.

Cada vegada resulta més habitual trobar possibilitats de visita virtual a monuments, llocs, poblacions, museus. Esta vegada he trobat una possibilitat interessant i molt completa. Visitar Santiago de Compostela.
La oferta inclou la catedral, el museu catedralici i el centre històric de ciutat. Pots triar diversos punts de la catedral, incloent una part soterrània, ampliar, trobar informació en una xicoteta fitxa que pots obrir, moure’t en 360º,.... El mateix pots trobar a la visita pel centre de la ciutat, bàsicament els voltants de la catedral o en la visita al museu.
Està clar que cal un ordinador amb unes mínimes característiques de potència i una connexió a Internet un poc forta, per la qualitat de les imatges. La primera vegada costa un poc d’entrar a la web; després com ja tens algunes cookies entra més ràpid.
Bon viatge.

martes, 3 de mayo de 2011

MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!


El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el

germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi

va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.

Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel

leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.

I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen

nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.

Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi

tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.

Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.

Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.

Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.

Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.

Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.

martes, 26 de abril de 2011

23 D'ABRIL DIA DE LLIBRE


La UNESCO declarà el Dia Internacional del Llibre el 15 de novembre de 1995 a París, a proposta de la Unió Internacional d’Editors.

Elegir el dia 23 d’abril com Dia del Llibre te a vore amb la coincidència de la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega el mateix dia en 1616. en realitat no fou així: Cervantes va morir el dia 22 i l’enterraren el 23; Shakespeare va morir el 23 d’abril del calendari anglès de l’època (julià) que no era el de la resta d’Europa (gregorià): Shakespeare va morir el 3 de maig. Per tant l’únic a celebrar realment seria Inca Garcilaso, qui a més ningú coneix, o quasi. Casualment i amb posterioritat altres autors famosos han mort el Dia del Llibre; entre ells Josep Pla (1981), també Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, o Manuel Mejía Vallejo.

A Espanya la tradició d’un Dia del Llibre és anterior: Alfonso XIII firmà un decret el 6 de febrer de 1926 pel que es creava oficialment la Festa del Llibre Espanyol amb data 7 d’octubre, dia que pensaven havia nascut Miguel de Cervantes, cosa hui en dia un poc discutida. Pero les coses oficials no sempre es converteixen en realitat i duren, i menys en aquells moments.

Millor va anar la iniciativa del Valencià Vicente Clavel Andrés, que proposà a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona l’any 1930 instaurar el dia 23 d’abril Dia del Llibre, aprofitant la coincidència amb Sant Jordi, patró de Catalanya i Aragò, on és tradicional que les persones que s’estimen es regalen una rosa i un llibre.

El dia del Llibre fou proposat per la Unió Internacional d’Editors i presentat pel govern espanyol a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), qui ho va aprovar a París l’any 1995.

Des d’aquell any a tot el mon es celebra el Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autos (nom oficial)

INCA GARCILASO DE LA VEGA.

El seu nom real era Gómez Suarez de Figueroa, fill d’un Capità espanyol, Sebastiàn Garcilaso de la Vega, i una indígena, Chimpu Ocllo, va naixer el 12 d’abril de 1539. Està considerat un dels majors i millors cronistes de l’època de la conquesta d’Amèrica. La seua obra més important, Comentarios Reales de los Incas, fou prohibida durant molt de temps per Espanya.

Amb el temps canvià el seu nom pel de Inca Garcilaso de la Vega, amb el que és conegut.

Per saber més d’ella podeu vore:

la wikipedia:

la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

entre altres.

VICENTE CLAVEL

Va naixer a València l’any 1888 i es crià entre llibres,en una biblioteca plena de clàssics i novel·la romàntica.

Amb tan sols 14 l’any escrivia al diari El Pueblo. Admirador, amic i correligionari de Blasco Ibañez participà activamente amb ell tant en política com en agitació cultural, fundant en 1916 al carrer Hernan Cortés de València l’Editorial Cervantes. Dos anys després decideix traslladar-se a Barcelona, editorial i tot. Allí prompte es mou dins els més alts cercles del llibre i les editorials a Catalunya, de forma que en 1923 es elegit vicepresident de la Cambra Oficial de Llibre de Barcelona. Eixe mateix any parla de dedicar un dia de festa al llibre cada any. En 1925 reitera la seua proposta i un any després es acceptada pel Ministeri de Treball i firmat el decret pel rei Alfons XIII, creant el dia del llibre. Inicialment el dia 7 d’octubre però en 1930 es trasllada al 23 d’abril tan com es celebra hui en dia.

Un personatge oblidat entre les pàgines de la nostra historia, un més que haurem de reivindicar.

Per entrar en més detalls vore: Pàgina sobre el dia del llibre i Vicente Clavel


23 D'ABRIL DIA DE LLIBRE

jueves, 31 de marzo de 2011

BEBETECA POLINYA

La bebeteca és un servei especial d'atenció als infants entre 0 i 3 anys, en esta primera fase, per a satisfer les necessitats dels menuts i els seus pares pel que fa a la lectura. Assessorament, recomanacions, treballs amb els xiquets, prestec de materials,....

LLEGIR?
Un bebé no conexie encara les lletres però poden llegir tres o quatre llibres en una vesprada, a la seua forma clar. Hi ha llibres amb diferents formes, tamanys, colors, textures, continguts. Es pot comptar amb sons, música, veus, cançons.
Es presenta
la possibilitat de conèixer tot una sèrie de recursos per a que pares i fills compartisquen la lectura abans del moment de l'escolarització.
Promoure la lectura quan són bebés, parlar amb ells, cantar amb ells, els fa que estiguen més preparats quan
han d'apropar-se a l'escolarització.

ON?
La biblioteca de Polinyà compleix un anys als nous locals. La nova infraestructura permet oferir més serveis que abans. Això ha portat a elaborar un pla d'animació a la lectura, un projecte a llarg plaç per aconseguir del nostre poble un espai de
lectura.
Eixa atenció als lectors, eixa promoció dels llibres i de tot els que es mou al voltant del llibre ha de començar des de ben menuts. Per això posem en marxa la bebeteca. En principi un espai molt especial de relació de pares i menuts amb personal especialitzat en el tema que acompanyarà, ajudarà, assessorarà i oferirà tot un conjunt de recursos.

QUAN?
Les sessions de la Bebeteca de Polinyà serà a les 6 de la vesprada els dies 27 d'abril, 25 de maig i 22 de juny de 2011. Per a més informació i apuntar-se crida a la Biblioteca, 96 297 37 27. ANIMAT !!

Taller d'animació a la lectura per a pares


Amb la Fundació Bromera per al foment de la lectura hem organitzat un taller que dirigirà Josep Antoni Fluixà per a orientar als pares sobre l'animació a la lectura, bàsicament xiquets fins 6 anys. L'objectiu es donar-los unes idees sobre el tema i cobrir la demanda que observem en alguns pares que venen a la biblioteca amb els seus menuts i de vegades s'agobien no sabent com actuar o respondre a certes activituts.

Per a més informació o inscriures crideua a la Biblioteca, 962973727.

jueves, 24 de marzo de 2011

ANDREA CAMILLERI I LA CUINA SICILIANA

A l'Escola d'Adults de Polinyà hem estat treballant la novel·la d'Andrea Camilleri "El ladrón de meriendas". Sicilia com a paisatge de la novel·la ha centrat la nostra atenció, a més de la curiosa biografia de l'autor i el sorgiment del seu personatge fonamental, el comisari Montalbano. Com queda clar i no necessita massa explicacions està relacionat amb Vazquez Montalban i com aquest el personatge li agrada menjar, el bon menjar. Així que fruit de la lectura de la novel·la queda esta llibreta de cuina on podeu trobar les receptes que apareixen a l'obra de Camilleri i que responen a la cuina tradicional italiana. Esperem les disfruteu.

jueves, 17 de marzo de 2011

CITA AMB L'AUTOR: Enric Lluch


Et proposem llegir-te, si no ho has fet, TEMPS DE CONQUESTA. El dimecres 7 d'abril a les 19,30 ens trobarem amb Enric Lluch, l'autor, per parlar de la seua obra en general però sobre tot d'aquest llibre. Ho farem al Centre Cultural Ausiàs March, en mig de l'exposició Jaume I i el seu temps que ens ha cedit la Fundació Bromera i que pots vore a partir del dia 27, que la inagurarem.
A la biblioteca tenim alguns exemplars de la novel·la.
Animat. Sigues de Polinyà o de qualsevol altre lloc pots vindre igual.
¿Quantes ocasions tens per parlar d'un llibre amb el seu autor?


lunes, 14 de marzo de 2011

DE LES NOVETATS DE MARÇ.....(2)


EL ANGEL PERDIDO, Javier Sierra.
És comparable a La Cena Secreta. Enganxa com aquella, et lliga de tal forma a la intriga que no pots deixar el llibre un momentet. La trama és d el'estil i temàtica de Javier Sierra. Agafa una realitat, uns monuments, uns llocs, uns fets històrics i els dona una interpretació o els afegeix una acció inesperada, propia. Pots compartir o no les seues teories però té una gran habilitat per fer-les creibles. Com en algunes novel·les, ara que és fàcil fer-ho, resulta interessant anar consultant alguns llocs, personatges, fets, històrics, sectes, etc, en internet. T'enriqueix al temps que llegeixes i t'ajuda a crear-te la teua propia oponió. Que sempre interessa.

DE LES NOVETATS DE MARÇ.....


NUEVA YORK, d'Edward Rutherfurd.
He de confesar que no coneixia a l'autor però he disfrutat amb aquesta novel·la que vaig vore recomana en algunes revistes i webs. Em varen atraure els comentaris, tot i que desconfiava per si eren tan sols publicitats. Però realment m'ha agradat; ha sigut un plaer llegir-la. No tenia massa interés en anar a Nueva York, encara que a algú li semble extrany, i ara m'agradaria poder recorrer els llocs que apareixen ahí descrit i encara es conserven. Compta la història de la ciutat al llarg de vora 400 anys, des de mitjans del segle XVII fins al 11-S. Està composta de varies generacions d'unes quantes fàmilies molt diferents; totes en algún moment acaben creuant-se, relacionant-se o enfrontant-se i encara que en algún moment semble que este o aquell personatge queda com tallat, com si li faltara alguna cosa o no saps ben be que passa,... cap problema que més endavant eixirà tot.
Al llarg del llibre he tingut que cobrir la curiositat per ampliar la informació d'alguns fets, o per vorer la localització d'algún lloc però sobre tot de buscar fotos d'edificis, monuments, etc, més quant més en apropem a l'actualitat.
Sobre l'autor està interessant el que es comenta a Hislibris; també està interessant la web que han creat amb fotos de Nueva York (pero busqueu a internet que en surten eixes i moltes més).

REVISTA NOVETATS MARÇ


Ha sortit ja la revista de novetats del mes de març. Els qui esteu a la llista de correu de la Biblioteca ja l'haureu rebuda els qui no podeu baixarla ACÍ.
Destacar l'entrada d'alguns documentals sobre astronomia, dos pel·lícules de majors i dos per a xiquets. Resenyar l'increment dels llibres que formen la Biblioteca per a pares; recordeu que és un apartat a la secció d'infantil amb llibres dirigits a pares/mares. En aquest cas hem incorporat:
- La relación con otros niños y el acoso escolar
- Técnicas báscias para educar.
- Mejorar la autoestima.
- El trastorn del nen consentit.
La secció de cuina s'incrementa amb dos noves obres: La biblia de los alimentos (informació sobre la composició dels aliments) i 365 recetas de pasteles y galletas, per als amants de la reposteria; són receptes fàcils.
De les novel·les millor vos parle en una altra entrada.

miércoles, 2 de marzo de 2011

UNA PUBLICACIÓ MOLT INTERESSANT GRATIS

El Centre Unesco de Catalunya ha publicat un llibre molt interessant: 2010, L'estat del Mon. La transformació de les cultures. El pas de la societat del consumisme a la sostenibilitat. Una llarga llista d'articles molt interessat i sumament variats en 268 pàgines que es podeu baixar de la pàgina del Centre Unesco Catalunya. Feu una ullada. Tarda un poc en baixar pel seu volum pero val el temps d'espera.

EL POEMARI DE POLINYÀ.

Per fi he pogut pujar el Poemari de Polinyà a internet. Com vos deia a l'altra entrada es una versió reduida on tan sols estan copiats els poemes original, aquells portat per l'autor o un familiar directe. Podeu trobar també dos indes on podeu vore el llistat de persones que ha portat algún poema i també els poemes ordenats per l'autor que s'han portat. De totes formes si algún poema teniu curiositat, no està al Poemari penjat a internet,.... etc... sols heu de dir-ho i vos l'envie sense problemes.
Una vegada més gracies a tots els qui heu participat. Als altres.... a vore si a la pròxima s'animeu.

lunes, 28 de febrero de 2011

PRESENTACIÓ DEL POEMARI DE POLINYÀ

El cap de setmana ha estat poètic a Polinyà. El divendres per la nit la presentció/recital de poemes de Lola Torres Bañuls. Els presents disfrutarem de valent. El diumenge sou la presentació del Poemari.L'acte va comptar amb prou assistència tenint en compte que era un acte poètic; un centenar de persones per a escoltar i llegir poesia. Com a introducció i mentre esperavem al personal es passaren alguns videos trets de youtube amb poemes/cançons que havien sigut adoptats/triats per alguna persona. Després, com a Bibliotecari, i donada la benvinguda a tots vaig explicar els resultats de l'activitat i vaig llegir els primers poemes. En concret vaig començar amb el poema de Maria Carmen Arnau Orts que va enviar la Biblioteca d'Alfara del Patriarca, donat que fou el primer en aplegar.
Després diversos xiquets i xiquetes i alguns adults anaren llegint els poemes seleccionats; alguns llegiren poemes seus o de familiars que escrivien poesia, donant un punt prou fort d'emotivitat a l'acte. Destacar, i que em disculpen la resta, el treball del grup de dones musulmanes de Polinyà, que aportaren diversos poemes de Mahmud Darwish (vore el blog 08/02/2011). Mentre un xiquet llegia en àrab el poema A mi madre una xica el llegia en castella. Tancarem l'acte amb un video del que pot ser siga el poema més recitat/cantat en castella, Cantares, en la versió, obviament de Joan Manuel Serrat.
La intenció inicial era penjar ací el poemari però hi ha un parell de problemes. Es molt voluminos, principal problema. Un altre que m'han comentat es el de la recopilació de poemes amb autor i drets d'autor; no coment. Per tant el poemari sencer estarà a disposició de qui vullga, en paper, a la Biblioteca o l'enviare per correu electronic. El que vaig a fer és seleccionar el poemes originals, portats per els propis autors(o familiars) i penjar-los junt a l'index del que han portat i composa el poemari. Com un resum vaja.
Des d'ací moltes gràcies per al que heu participat. Estic molt content amb els resultats. Breument dir-vos que, a banda de la recopilació d'autors locals i el fet que alguns poetes s'hagen decidit a compartir el que escriuen per a ells mateix, m'ha agradat el saber que algunes persones han obert un llibre de poemes per primera vegada; m'ha agradat saber que al Col·lege l'Alcocera de Polinyà s'ha treballat la poesia a les aules per a conseguir que participaren. Faria més agraïments pero de moment pare.
He tret algunes conclusions. Per exemple, m'he adonat que deixar uns quants llibres de poesia damunt d'una taula sempre atrau algun curios/curiosa; un poc de marketing a la secció de poesia. Que hi ha més gent que escriu poesia, cadascú a la seua forma i en part els agrada compartir-la. Igual una de les conseqüencies és que de tant en tant ens reunim alguns i llegim allò que normalment guardem al calaix.

lunes, 21 de febrero de 2011

COMENÇA EL CLUB DE LECTURA DE POLINYÀ




El divendres 18 de febrer es va reunir per primera vegada el Club de Lectura de Polinyà. Es va presentar el projecte, les propostes de lectura, ....

Comencem amb 15 persones apuntades, a dia de hui. Però la llista està oberta.

COM FUNCIONA.

Un Club de Lectura és un grup de persones que es reuneix voluntàriament per parlar de llibres. S’acorda llegir un llibre durant un mes i després es conversa sobre el que ens ha semblat, que ha agradat o que nó, etc....

No s’ha de fer cap treball, cap comentari de text, cap estudi. Es tracta de llegir per plaer. Però afegint al plaer de llegir el plaer de compartir les impressions, conèixer altres opinio

ns, altres gustos,... inclús pot ser que amb eixe intercanvi acabem vegent el llibre d’una forma diferent, o aclarint-nos en alguna cosa que no veiem clara.

De cada llibre s’aporten al grup uns quants exemplar. El que vol dir que ni tan sols t’has de comprar el llibre.

QUE ANEM A LLEGIR.

Carmen, la persona encarregada de conduir el grup, va presentar unes quantes propostes. Algunes centraren l’interés d’una majoria i després d’un canvi d’impressions decidirem els tres primers llibres a llegir:

· El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas.

· El diós de las cosas pequeñas/ El deu de les coses Menudes, de Arundahti Roy.

· El mut de les campanes, de Josep Lozano.

Per eixe ordre.

Cap la possibilitat d’activitats paral·leles: vore la versió cinematogràfica de la novel·la ,per exemple en el cas de “El lápiz del carpintero”; llegir-la en castella o valencià, a gust del lector, com seria el cas del llibre de Arundahti Roy, o vore de comptar amb la presència de l’autor, en aquest cas Josep Lozano.

PUC APUNTAR-ME?

Per suposat. De fet esperem que t’apuntes. La llista està oberta, i com em dit abans cada mes pots decidir si llegir o no llegir el llibre; però encara que no t’hages llegit el llibre pots vindre a les reunions i sentir el que es parla. Aleshores cap problema per a apuntar-te.

QUANT SERÀ LA PROPERA REUNIÓ?

Hem quedat per al 25 de març a les 20 h. a la Biblioteca. Les reunions seran aproximadament l’últim divendres de cada mes. Cada vegada concretarem la següent per temes organitzatius, de calendari etc,...

Però la millor forma d’estar enterat de tot és apuntant-se. Envia un correu a bibliopolinya@hotmail.com amb nom i número de telèfon. t’afegiré a la llista de correu i rebras tota la informació sobre el que anem fent, els autors, els llibres, etc.

miércoles, 16 de febrero de 2011

POEMARI POLINYA - DESCUBRIM POETES

Una de les conseqüencies de la Campanya Adopta un poema (ja en comentaré més) és el descobriment d'alguna gent que escriu poesia, així com alguns poetes no massa coneguts. Tots ells de nivell més o menys local. En aquest cas Josep García Richart. Fa algún temps que resideix a Polinyà, on viu part de la seua família. Els seus poemes no havien vist la lluny. Ara un nebot seu n'ha portat un parell. Vaig a transcriure un d'ell, dedicat a sa mare (la de l'autor) poc després de la seua mort.

ARA VEIG
Ara veig el missatge dels teus ulls
amb la llum entelada de l'adéu.
Adéu no em deies, mare, ni me'n vaig.

Em quede amb tu. La vida l'has de viure
com l'he viscuda jo, però la teua.
D'ara endavant serà també la meua.
El teu pas serà el meu pas. I la carn
del teu cos, i la sang qua a les palpentes
et puja per les venes lentament
i l'ànima i l'alé que et donen vida,
vida meua seran. Si tu passeges
les vores desvetllades de la llum,
els meus ulls veuran. I el dia clar.
No et demane l'altar de la memòria
ni que plores, i sé que ploraràs
les llàgrimes de plom que tant et pesen.
No vullgues deixar caure, ja veçuda,
la copa de la mà, que encara és plena.
El temps, no tu, ho farà. Sols aleshores
ens donarme l'adéu. Sols aleshores,
sense dolor, absents, podrem plorar.
I no mires enrere, que fa mal.
Josep García Richart, 31/03/2008

viernes, 11 de febrero de 2011

POEMARI POLINYA: Enrique Perpiñá

Estava esperant-ho i per fí. Han portat un parell de poemes d'Enrique Perpiñá Artal. I no sols han portat un parell de poemes sinó que han regalat un exemplar de la seua antologia publicada a Valencia l'any 2004. Per a qui no sàpiga qui era (tot pot ser), Enrique Perpiñá Artal era metge de digestiu a Madrid, un gran metge; havia nascut a Polinyà, tornava sovint al seu i en ell descansa per a la eternitat. Li agradava escriure poesia i la veritat és que temàticament son molts els poemes que dedica al poble. Una cosa que està per reconeixer-li, encara que aquest no és lloc, és el seu suport al Club de Futbol de Polinyà en aquells gloriosos anys en que fins i tot els que no els agradava el futbol (com jo) disfrutavem amb els partits i esperavem l'estiu per vore com seria el trofeu que aquest metge, Enrique Perpiñá regalava al seu poble.
Obviament cal posar un poema. I per dur un poc la contraria i perquè m'han agradat els versos he triat AUSENCIA, un text que dedica als seus nets, anyorant la seua companyia.

AUSENCIA
Inquietante ausencia.
Cuando la soledad acalla el guiragay
de unos ángeles inquietos
que revolotean por mi casa.
El silencio se oye puro y cristalino,
pero atormenta,
escondiendo una felicidad que no existe,
sin mañana.
Noto en falta el orden de lo desordenado
cuando la inquietud del sentimiento
se resquebraja, inestable,
de fuera a dentro
hasta herirme en el desasosiego
de lo inaccesible.
Griterío ausente,
lueñe,
que, a veces, sonaba como el llanto
de una música pastoril
convertida en la estridencia de una felicidad.
Otras veces,
rumorosos cantares,
sin música, sin viento, sin brisa,
pero ahondando dulzura
al espíritu.

EL LLIBRE JA ESTÀ DISPONIBLE A LES PRESTATGERIES DE LA BIBLIOTECA.

martes, 8 de febrero de 2011

POEMES ARABS PER AL POEMARI DE POLINYA


A Polinyà tenim un Col·lectiu de Dones Arabs prou actives; es fàcil conseguir la seua col·laboració en qualsevol activitat, a més que assisteixen a classes de castellà i valencià a l'escola d'adults. Els vaig comentar del poemari i han tardat no res en participar amb quatre poemes. Son poemes de Mahmud Darwish, un poeta palestí del que m'he informat a la wikipedia i sembla molt ben considerat al mon àrab. Yo he seleccionat este: "A mi madre" . Si vos agrada la poesia feu una ullada a aquest autor. Conste que no soc massa aficionat a la poesia i passat prou estoma mirant algunes coses.
Gracies a aquest grup de dones i sobretot a Souad Baha.

MAHMUD DARWISH
Traducido del árabe por María Luisa Prieto


A MI MADRE

Añoro el pan de mi madre,

El café de mi madré,

Las caricias de mi madre...

Día a día,

La infancia crece en mí

Y deseo vivir porque

Si muero, sentiré

Vergüenza de las lágrimas de mi madre.

Si algún día regreso, tórname en

Adorno de tus pestañas,

Cubre mis huesos con hierba

Purificada con el agua bendita de tus tobillos

Y átame con un mechón de tu cabello

O con un hilo del borde de tu vestido...

Tal vez me convierta en un dios,

Sí, en un dios,

Si logro tocar el fondo de tu corazón.

Si regreso. Tórname en

Leña de tu fuego encendido

O en cuerda de tender en la azotea de tu casa

Porque no puedo sostenerme

Sin tu oración cotidiana.

He envejecido. Devuélveme las estrellas de la infancia

Para que pueda emprender

Con los pájaros pequeños

El camino de regreso

Al nido donde tú aguardas.

محمود درويش

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي

وقهوة أُمي

ولمسة أُمي..

وتكبرُ فيَّ الطفولةُ

يومًا على صدر يومِ

وأعشَقُ عمرِي لأني

إذا مُتُّ،

أخجل من دمع أُمي!

خذيني، إذا عدتُ يومًا

وشاحًا لهُدْبِكْ

وغطّي عظامي بعشب

تعمَّد من طهر كعبك

وشُدّي وثاقي ..

بخصلة شَعر ..

بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..

عساني أصيرُ إلهًا

إلهًا أصير ..

إذا ما لمستُ قرارة قلبك !

ضعيني، إذا ما رجعتُ

وقودًا بتنور ناركْ ..

وحبل غسيل على سطح دارك

لأني فقدتُ الوقوفَ

بدون صلاة نهارك

هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة

حتى أُشارك

صغار العصافير

درب الرجوع ..

لعُش انتظارِك !