Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

martes, 3 de mayo de 2011

MANUEL SOLER:¡FONDO FERRO!


El subtítol ve a definir perfectament de que va el llibre: “Aventuras de un marino por los siete mares”. L’autor conta la seua vida de mariner “a lo largo y ancho de este mundo” com s’ha dit tradicionalment. El llibre ens l’ha aconseguit el

germa, José María que viu a Polinyà i ha entrat a formar part del que vos oferim a la Biblioteca de Polinyà. Conta amb un esplèndid pròleg de José Manuel Soldevilla. El citaria quasi complet però millor serà que li feu una ullada. Desde una forma expressi

va i simple parla del plaer de la lectura per passar a manifestar com d’estrany resulta que a Espanya, amb la costa que tenim i la quantitat de gent dedicada a la mar tinguem tan poca literatura marinera.

Al parlar de Manuel Soler diu: “El autor presenta la mar en calma como objeto de bel

leza, y más adelantes esa misma mar como un objeto horrible, casi infernal. De él mismo, dice poco o nada. Se le nota el pudor por ensalzarse y el sonrojo por mostrar sus sentimientos mas íntimos”.

I hem permetrà el prologista i el lector transcruire un pàrraf que m’ha agradat i hem guarde: “Oí decir un día que la lectura es una forma insustituible de vivir. Y lo creí. La literatura nos hace menos mendigos. (...) Basta un pàgina bien escrita, ese blanco cadàver de árbol, para descubrir que las mejores palabras de amor, amistad, dolor, alegria, temor, coraje, están entre dos gentes que no se dicen

nada. Esta verdad solo la grita un libro. Y las palabras que mejor se escriben son esas que previamente uno ha vivido.” I ho deixé ahí perque ho copiaria quasi tot.

Del llibre,.... pensava pegar-li una ullada, algun trosset, per allò que el llenguatge mariner no l’havia tocat mai. Però he anat agafant-li el gustet estos dies i una anecdota ara, una historia dura després, una curiosi

tat de tant en tant i les pàgines han anat passant. Tota una vida al detall: com i perquè es feu mariner, els primers vaixells, els primers grans viatges, el que porten i s’enduen d’ací cap allà.

Els assegure que trobaran moltes coses curioses. De vegades, sense disfrassos, com de dures poden aplegar a ser les coses (un capita que li pega una palisa al seu cambrer fent creure al aduaners que havia amagat el tabac de contraban quan era d’ell, i damunt el mariner (“con la mejilla rota y las costillas doloridas) contestar-li que no havia segut res, que estava res; qualsevol li planta cara a un capita com així.

Aventures i desventures com la tormenta del primer viatge a Filadelfia, que comencen a trencar-se coses, moltes però que no se quines son; o com ell i un amic es menjaren 50 croquetes que tenia preparada la germana. També situacions apurades com la que conta en un viatge pel Mar del Nord en que una ona enorme els produí molts desperfectes.

Ja ho dit al principi. Sols pretenia fer una ullada per damunt damunt i quasi me l’acabe.

Per cert, sabeu que vol dir “Fondo Ferro”? Quan un vaixell...... millor ho busqueu al llibre.

Una última cosa. L’autor té una afició interessant, col·lecciona fusta. Feu una ullada a la seua pàgina web.