Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

viernes, 9 de septiembre de 2011

HOMENATGE AL PROFESSOR MANUEL SANCHIS GUARNER

Hui al facebook hi ha diverses entrades parlant del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner. La Fundació Sambori ha penjat un enllaç a un documental de la RTVV i jo he comentat que el millor homenatge que a persones com ell li podem fer es difondre i llegir/rellegir alguna obra seua; proposava per "Els pobles valencians parlen els uns del altres". Per donar exemple he tirat ma del llibre i l'he fullejat. D'ahí m'ha vingut la idea de fer aquesta entrada com humil homenatge a tan important persona.
Biografia i obra podreu trobar-la per internet sense massa dificultat i no vaig a dedicarme a copiar. Hem permetreu si de cas contar-vos una anècdota. Quan jo estudiava a la Facultat de Geografia i Història de València no era dificil trobar-te'l per allí de tant en tant o vorer-lo participar en xerrades, conferències...., tot i que ja estava major. L'any 1981 va tindre lloc a Algemesí la Segona Assemblea d'Historia de la Ribera i la conferència inaugural la donava el professor Sanchis Guarner. El saló de plens de l'Ajuntament estava de gom a gom, entre els assistent prou company de Facultat. La conferència va anar sobre el llibre que els recomava abans i la part que tots esperavem era la selecció de versos sobre els pobles de la comarca; la esperaven tots menys jo, que no sols la coneixia (tot i que una altra cosa era sentir-la en la veu del professor) sinó que m'imaginava que triaria uns versos que jo coneixia del llibre i els efectes. Aixi va ser; parlant de dones el professor comentà el següent poemeta:
"Un tort, geperut i coixo,
en Polinyà s'ha casat;
què tal seria la nóvia
que ha encara a eixit enganyat.
 Va ser dir l'estrofa i sonar una risa prou més forta que les anteriors perquè molts companys meus em sabien present i els feu més gràcia el tema. El professor ho va imaginar i pregunta si hi havia algu de Polinyà; vaig contestar i ell explica que no coneixia el fonament de la cancó i no coneixia el poble però que no m'ho prenguera a mal. Ni molt menys. Com posa al llibre la cançò fou arreplegada a Albaida i també la va trobar aplicada a Callosa d'En Sarrià.
Per si no coneixeu l'obra us dirè que es una feina impressionat perquè no sols fa un recull d'informació de les terres valencianes, els pobles i la gent al anys seixanta sinó que arreplega el que parlen els pobles valencians uns dels altres.
Per no clavar-me amb cap poble apuntar algun del versos que parlen de la Comarca:
"En la mar se cria el peix,
en les séquies, les anguiles,
en la Ribera l'arròs,
i en los rosers, roses fines".
Parlant d'arròs un altre text arreplega el desig del qui d'altres comarques venien a la Ribera a la temporada de la sega de l'arròs:
"Si l'arròs anara car,
els jornals també aniriren,
i els que van a la Ribera
bona temporà farien.
Entre els que venien a la Ribera a treballar estava la gent de la Marina (bavets els deien a la comarca) i burlant-se de la sòbria alimentació que estes persones tenien es diu....
"A la Ribera me'n vaig
 a menjar-me quatre qüernes (tipus de pa)
en una ceba, dos alls
i un grapat de faves tendres.
Tot i això a Benialí opinen que menjaven millor venint a la Ribera:
"A la Ribera ha vingut
a minjar-me quatre qüernes,
és tanta la fam que tinc
que hasta els ulls me fan lluernes (llumenetes).
Quan l'arròs estava segat la comarca semblava acabada d'afaitar i així arreplega el professor:
"Miren vostes quina cara
fa hui la Ribera Baixa:
sense qüen (monedes), sense fer res,
i el tòs pelat a navaixa.
I prou; com deia un personatge que no recorde.... si volen més als llibres està tot escrit.
Si amb aquestes línies els he despertat la curiositat per "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" i la resta de l'obra del professor Manuel Sanchis Guarner hem sentirè content i pagat.

jueves, 8 de septiembre de 2011

PROJECTE GUTEMBERG

Allà per l'any 1971 l'americar Richard Hart, quan internet era poc més que un somni, va pensar que deurien digitalitzar-se els llibres per facilitar l'accés a la cultura. Així que es posà a la feia i començà a passar a ordinador llibres i llibres. Durant molt de temps escrint el text perquè no hi havia la tecnologia actual que permet el reconeixement de caracter per a la digitalització de textos. Amb els temps va conseguir col·laboradors i recursos. El resultat són més de 36.000 llibres digitalitzats i d'accés gratuit en una extensa llista d'idiomes. Són llibres que per un motiu o altre no tenen dret d'autor o l'autor/autors han donat permís. Per saber més del tema podeu entrar a wikipedia, a la pàgina en angles per a el material més general o a la pàgina en castellà per a vorer que hi ha.
Feu un passeig; igual trobeu alguna cosa que us por interesar. Per cert, a la web trobareu la possibilitat de col·laborar passant textos.