aPARAULA'm: CADUFAR

CADUFAR.

Aquesta paraula està vinculada a la terra i a una feina que segurament ja no es fa però que ha segut fonamental en llocs com la Ribera. A principis de segle XX a la comarca començaren a plantar-se taronger; moltes d’eixes terres eren marjal i per tant havien de ser preparades per a que el taronger no tingués problemes: s’havia de cadufar el terreny.

Caduf es una paraula d’orige llatí que fa referència a una peça de fang cuit de forma cilíndrica però amb una part un poc xafada(per conseguir l’estabilitat de la peça). Unint-ne uns quants es formava una tuberia que era permeable a l’aigua.

Sabent açò queda explicar que cadufar suposa construir en la parcel·la una xarxa d’aquestos cadufos; a la xarxa se li donava la inclinació deguda dirigida a una sèquia, sequiol o escorrentia propera. Al final de la xarxa es posava un sistema per tancar la cadufà quan fera falta. Després es tirava la terra damunt.

La funció de la cadufà era que filtrara la humitat de la terra i l’escorreguera fins a la zona de desaigüe. Segons interessava es mantenia oberta la cadufà i l’aigua acabava a la sèquia, sequiol o escorrentia o, en moments de sequedat, podíem mantindre tancada la cadufà i així mantindre la terra humida.

Mig terme de Polinyà va haver de ser cadufat per poder dur a terme aquella conversió de la marjal al tarongerar. Una feina que m’han contat era molt pesada i com podeu imaginar, per l’època i les condicions de treball, mal pagada.

Desconec si en algun lloc es fa aquesta feina hui en dia; supose que s’ha fet en altres llocs però al meu poble, Polinyà, i a la resta de la Ribera estic segur que s’ha fet eixe treball. Traure a la llum aquesta paraula, reviure-la es una forma de fer homenatge a tots aquells llauradors que cadufaren el terme, permeten convertir un terreny de marjal que s’enfangava en un terreny d’horta perfectament cultivable.

CLUB DE LECTURA: PASTEL DE PIEL DE PATATA

El llibre de gener al Club ha sigut : La Sociedad literaria y el pastel de piel de patat de Guernsey. És un d'eixos llibres que ja de sobte destaca pel titol; vaja titol. Entre nosaltres es quedava en "Piel de Patata", per allò d'economitzar. Realment ha segut un èxit de crítica i públic, com es diu als espectacles, i no sols entre els que regularment acudim al Club; hi ha gent a l'espera de llegir-lo després de sentir parlar als components del grup.
No sols el títol és original, també l'estructua; entre altres cosetes. Es presenta com un recull de correspondència entre diverses persones, el que li dona un dinamisme prou gran i t'enganxa; et passes el temps dient: l'ultima carta i tanque per a dir enseguida... vore que li contesta i tanque; pero.....
No vaig a contar-vos més coses per no descobrir res. Gran part de la historia passa a Guernsey, una illa inglesa al Canal. Hi ha un mapa a Google (en anglés els textos) que ajuda per vore l'illa; no sols on està. Pots punjar sobre els símbols i vore fotos dels llocs més importants de l'illa, alguns són escenaris de la novel·la. MAPA DE GUERNSEY.

De l'autora no val la pena comentar perquè podeu trobar-ho facilment a internet però si vos contaré algunes coses del principal protagonistes (que no personatge): el pastel de piel de patata, que en realitat al llibre... no ho conte va; s'ho llegeiu.
Com alguns sabeu no vaig resistir la tentació de buscar la recepta. Així hem vaig assabentar que no era una recepta de l'illa, que es cosa de l'autora, el que va dificultar un poc la cosa. A la fi vaig trobar la recepta. Hi ha un restaurant a l'illa, el Pavilion, que ofereix el pastís a la seua carta.
El nom del pastís té un doble sentit: per una banda perque es gasta la pell de la querilla i per altra perque amb la querilla es fa com una pell per al pastís. Ara vos ho explique. Si el ferem com diu a la novel·la no te cap interés; tingau present la situació: durant la Segona Guerra Mundial, en territori ocupat i amb problems d'abastiment. Així que sobre eixa idea s'ha treballat. He fet algunes probatures i el resultat es la següent recepta:

PASTIS DE PELL DE QUERILLA DE GUERNSEY.
Ingredients: Les quantitats son orientatives perquè depenen del motle i ho treballat un poc a ull, així que...
Uns dos kg de querilla, un parell de cebes, un parell d'ous, un poc de farina, una remoltxa. Opcionalment: all, bacon, formatge i herbes al gust. Mantega ( jo he gastat sagí/manteca de cerdo per donar més sabor).

Primer pas: Ralleu la querilla amb pell per fora fora; es a dir, ben neta la querilla SENSE PELAR ralleu la pell amb un poc de carn. Mescleu amb una ceba molt picada ( millor encara ratllada), un parell d'ous i dos cullerades de farina, sal i pebre. Unteu amb mantega el fons i les parets del motlle; per desmotllar millor tinc per costum posar al cul del motlle paper de forn també untat. Després heu de distribuir la mescla pel fons i les parets del motlle, per a que faça com una pell del pastís. Poseu a cour al forn a uns 200ª de 15 a20 minuts ( que no es faça del tot que tornarà al forn després).

Segón pas: Prepareu un puré amb la querilla. Piqueu la ceba i el bacon i paseu-lo per la paella lleugerament, sense que agafe color. Mescleu amb la querilla tots els ingredients. Salpebreu.

Tercer pas: Ompliu el pastís que tindreu al forn amb la mescla preparada i torneu al forn a uns 200º fins que estiga fet ( quan pungeu amb un furgadent ha d'eixir sec).

Per gust personal  després vaig desmotllar el pastís i el vaig posar a gratinar; sinó queda molt blanquinós i no queda bonic. No costa res fer-ho.

Anotacions:
- En el primer pas vaig afegir sal i pebre negre per donar un poc de força i per untar el motlle sagí/mantega de porc per a afegir un poc més de sabor però podeu utilitzar mantega vegetal o margarina.
- Al segón pas en la última versió que he fet vaig gastar un porro en compte d'una ceba i el vaig passar un moment per la paella amb el bacon.
- Al tercer pas podeu gastar el formatge que us agrade o mesclar-los, depenent del vostre gust; també variarà la quantitat. Però tingau present que la querilla té poc sabor. Les herbes afegir i la seua quantitat dependrà també dels gustos i el que tingam (julivert, romer, timó, orenga,....)
- La remotlxa li donarà un poc de dolçór però també color, un color que impacta quan el partim.
- Esta última vegada Al centre del pastís ( ho podeu vore a la foto) vaig posar una tirà central de formatge ratllat, sense mesclar.
- Resulta més atractiu al presentar si el gratineu; sinó quedarà blanquinós.
- Per menjar-lo els anglesos presenten els pastissos de querilla amb nata agra ( es pot fer afegint un poc de llima a la nata, sal i pebre blanc ); jo el vaig probar i li afegeix un altre gust però hem va agradar més amb chutney (una mermelada agredolça de verdures i fruita que fan els anglesos). Però cadascú pot acompanyar-ho amb el que vullga.

Si teniu algun dubte pel facebook o pel correu no dubteu en dir-ho.
Si feu alguna variació m'agradaria que la compartireu. L'envieu i la penjaré. D'acord?

Nota: Quan tinga un moment us comente els llibres dels que parlarem eixe dia que també resultà interssant.

CLUB DE LECTURA - SESSIÓ NOVEMBRE

El divendres dia 25 tinguerem la sessió de novembre del Club de Lectura de Polinyà. Fou al voltat del llibre "Expiación" de Ian Mcewan.
Practicament tots coincidiren en que és un llibre que val la pena llegir; hi ha un parell de fragment un poc més costosos per densos (hi ha qui just eixos trossos li encantaren.
Entre els temes més controvertits, despres de definir expiació, opinar sobre si realment la protagonista va conseguir expiar la seua... culpa. Ahí ho deixem.
Destacarem la quantitat dels personatges i la seua descripció.  Els diversos temes que anaren sorint al llarg de la sessió portaren a parlar d'altres llibres que alguns dels presents coneixien. Per si resulta del vostre interés ahí va la llista (els que vaig poder apuntar, clar, en comentarem alguns més.) :
- Suite francesa de Irene Nemirowky
- El Lector, de Bernard Schlink, llibre passat al cinema
- Vida de Pi, de Yann Martel, de la que sembla es prepara versió cinematrogràfica.
- El antropólog inocente, de Nigel Barley 
- La visita de la bella dama, teatre ( no he trobat pàgina amb un mínim interés)
- La ladrona de libros, de Markus Zusak. Destacada per la forma d'introduir-nos en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.(el tenim a la Biblio)
- No se si casarme o comprarme un perro, de Paula Pérez Alonso. En parlar de titols curiosos de llibres, a més de que el llibre tinguera interés.(el tenim a la Biblio)
- Hijas de Eva, de Manuel Talens. Part de la novel·la passa a Polinyà. (el tenim a la Biblio)



La pròxima sessió del Club serà el 16 de desembre, el llibre "El curioso incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon. Sobre l'autor cal dir que va treballar durant un temps amb xiquets amb deficiències físiques i mentals; aixó explica la forma amb que tracta i descriu al personatge principal de la novel·la, Christopher.
No hi ha molt però sobre l'autor:
Sobre la síndorme d'asperger podeu consultar la wikipedia o la web de la Federació Asperger d'Espanya, si teniu curiositat per saber un poc més 
Hi ha una altra novel·la també molt bona amb un protagonista amb síndrome d'asperger que està a la Biblioteca de Polinyà : Marcelo en el mundo real de Francisco X. Stork. No sempre està disponible però el tenim.



La següent sessió seria a gener del 2012 però ja tenim llibre:
La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.
Més endavant vos conte coses i vos passe informació del llibre.

Dioses, farsantes y excluidos, Francesc Ferrandis Escrivà

Fa uns dies en una búsqueda per internet de les que faig de tant en tant per vore si apareixen coses de Polinya vaig trobar que l'editorial Ediciones Libertarias (Madri) havia publicat un llibre a Francesc Ferrandis Escrivà, natural de Polinyà de Xúquer. Sabedor de qui era l'autor hem vaig alegrar, i molt i ho vaig comunicar al facebook i pel correu de la Biblioteca (que menys).
L'autor ha donat dos exemplars a la Biblioteca, un d'ell (obviament) dedicat.
DIOSES, FARSANTES Y EXCLUIDOS.
A la contraportada podem llegir un tros de la introducció:

"Ya nada sera igual. La tiranía de los mercados jamás se habia manifestado con tanta crudeza como hasta ahora; nunca la política había ofrecido su pescuezo a los sacerdotes de las finanzas con tanta sumisión. La voracidad de los dioses y la ineptitud de los farsantes están a punto de consumar la liquidación del estado del bienestar. Día tras día, el número de excluidos se multiplica de manera insoportable y su herida se expande en consonancia con la profundidad de la tragedia.
No es una crisis lo que ha generado la catástrofe; es una guerra, un asalto programado por sus mercenarios en el lodazal de la política y jaleado por los voceros de la comunicación del vacío y de la bisutería. La guerra, sin embargo, aún no ha concluido. Y, lo que es más importante, todavía se puede ganar."


Com heu comprovat de màxima actualitat.
Els protagonistes del llibre son "los dioses" (poders econòmics), "farsantes" (embaucadors de la política i els mitjans de comunicació) i "els excluidos" (les víctimes). El llibre està dividit en aquestos tres capítols, subdividits en apartats on es recullen un conjunt de pensaments en textos curts però profunds, plens de pensament, de idees, però també de ràbia.

No hem resistics a copiar-vos el preàmbul:
"Deberia existir Dios para expulsar a latigazos de los templos del poder a los mercaderes del miedo y a los gestores de la farsa; los excluidos le adorarían. Aunque existen las personas para reemplazarlo con la convicción de sus gestos, con el puñal de la palabra.".

Ja el teniu a la Biblioteca.

Ah, enhorabona una vegada a l'autor. De tot cor i ja amb el llibre a la ma.

Eduard J. Gay

Club de Lectura: La elegancia del erizo

El passat divendres 28 d'octubre tingué lloc una nova sessió del Club de Lectura. La elegancia del erizo fou llegida està vegada en tres idiomes: uns ho feren en castellà, altres en valencià i va hi haure qui en francés. A la fí el comentari general era positiu; a uns els semblava que hi havia massa filosofia, altres els ha agradat precisament això. Les complicacions que alguns han trobat han sigut aclarides a la sessió amb l'intercanvi d'opinions, comentaris.... Cadascú ha destacat una part, uns escena, un personatge,..... Això és el més interessant, la riquea de compartir una lectura.
Al llarg de la sessió, com sempre, han sorgit recomanacions:
- Camí de Sirga, de Jesús Moncada,
 - Firming, de Sam Savage
- 85 Chaning Cross Road, de Helen Hanff
- La sociedad literaria el pastel de piel de patata, de Guernsey
- Los alegres muchachos de Atzavara, de Vazquez Montalban

PROXIMES SESSIONS:

- 25 de novembre: Expiación de Ian McEwan

- 16 desembre, El curioso incidente del perro a medianoche, de Mark Haddon.

ANIMEU-VOS A ASSISTIR A LES PRÒXIMES SESSIONS !!!

UNA TROBALLA DE VAZQUEZ MONTALBAN

La gent de tant en tant buida les prestatgeries i dona els llibres a la Biblioteca. Jo incorpore el que m'interessa o faig donacions d'allò que tinc repetit. De vegades apareixen algunes joies, llibres extranys, o simplement desconeguts. Fa poc a una caixa que em donaren vaig trobar "Los alegres muchachos de Atzavara", de Manuel Vazquez Montalban. No és que siga un especialista en l'autor però no hem sonava de res l'obra i l'argument hem va picar la curiositat. I m'ha agradat; ha segut vist i no vist; dels que no et deixes.
Parla d'uns fets a un poble de Tarragona, Atzavara, en un moment concret, estiu de 1974, mentre Franco i el franquisme es moren. Parla d'una classe social, la burgesia catalana d'aquell moment i tota la seua tipologia i forma de ser, pensar, actuar. El que m'agradat del llibre no és sols la història, que està be, sinó la forma com ens conta la història. Quatre personatges que visqueren els fets ens ho conten; són quatre cróniques de quatre persones molt diferent amb punts de vista entre diferents i complementaris.
Vazquez Montalban, tan meravellós com sempre, ens fa creure que quatre persones diferents han escrit els textos.
De tant en tant està bé això de deixar de banda les novetats i rebuscar a les prestatgeries algún tresor oblidat que, entre tanta cosa ens ha passat per alt. Es allò que a la Biblioteca de Polinyà etiquetem amb: "No soc nou però igual t'agrade"

NOVETATS: EL LEGADO DEL VALLE

Jordi Badia i Luisjo Gómez han escrit aquesta novel·la amb un objectiu: parlar de la Vall de Boí, la seua història, l'art que conserva, ....., i ho fant per mig d'una intriga i tots els elements de les que tan sovint apareixen a les llibreries. És entretingut, està ben escrit i presenta uns dubtes sobre les pintures romàniques de la Vall que resulten interessants; de fet si es fa una búsqueda a internet es troben algunes discusions en foros universitaris sobre la història de les pintures, la interpretació i....... i el que explica al llibre. També trobe de positiu, que segur era un dels objectius dels autors, que  desperta l'interés per la Vall de Boí i tot el que conté, que per cert és més que el romànic, tot i ser una meravella. Llegiu-la i ja em digueu.