DISCURS DE JOAN NOGUEROLES, REGIDOR D'EDUCACIÓ I CULTURA
DE L'ACTE DEL 25É ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA.
Casa de la Cultura Polinyà de Xúquer,. 14 d'abril del 2009.
Doncs sí, ja han passat 25 anys.
Recorde els mesos previs a la inauguració de
Recorde com
La feina era descomunal: classificar els llibres, col·locar-los a les prestatgeries correctes, registrar-los,.... i , per supost, tot sense ordinador. He de reconeixer que Jordi va fer molta feina, molta i bona. Aquesta feina va passar després a Eduard i a ell li ha tocat anar reorganitzant
Però ja fa temps que
Quan estiga acabat Polinyà tindrà
No voldria acabar sense agrair a tots aquells polítics i institucions que al llarg d’aquestos anys han confiat en
Biblioteca.....Enhorabona pel teu 25é aniversari. Moltes felicitats.
Moltes gràcies
Joan Nogueroles, Regidor d’Educació i Cultura
sobre el projecte de la nova biblioteca.
Bona nit a totes i a tots.
Quí anava a dir-ho: ja fa vint-i-cinc anys que es va obrir la “biblio”!!
L’any 1982, quan encara aquest edifici no era més que quatre parets i un sostre, ens aplegà de la nit al matí la pantanada. Molts dels que estem ací ho recordem. Un d’aquells dies aquest edifici ens va servir, per primera i única vegada, d’aerodrom. I ho dic perque damunt del seu sostre aterrà un helicopter per preguntar què passava em aquest poble amb tanta aigua pels seus carrers i per deixar, mira que bé, sols una caixa de pomes i de llet per a repartir com puguerem als més necesitats. Aquell aparell volador no podía imaginar que baix ell estaba la que havia de ser una de les cèlules culturals de Polinyà.
Quan es finalitzà la seua construcció, l’any 1983, i es distribuirem els espais de tot l’edifici, aplegaren caixes i caixes de llibres des de
Durant setmanes estiguerem registrant a mà tots els llibres de les caixes que anavem obrint com si fossin els regals dels Reis d’Orient. Miravem il·lusionats tots aquells volums, aquells titols amb els seus noms d’autors. Molts eren coneguts, altres no els haviem llegit mai de la vida. Omplirem pàgines i pàgines del llibre de registre fins aplegar a tenir aproximadament quatre mil títols. Eixe llibre és fidel guardià de totes les nostres caligrafíes, de les rialles que feiem somiant, llegint noms imaginant històries.
Pensavem que eren moltíssims: quatre mil. Huí són molts més, de segur que sí.
Així registravem i anavem omplint poc a poc els estants nus al principi de la biblioteca, utilitzant un ordre establert universalment pels bibliotecaris, les novel·les, els contes, els llibres de poemes i els de teatre, els llibres d’història, de llengua, de filosofía, de biología, …de totes les característiques que mai haviem pensat que havien. Llibres que guardaven històries misterioses, conegudes i desconegudes, contes per a totes les edats, llibres que ens servien d’esbarjo, que ens servien per aprendre, que ens feien riure o pensar, llibres, llibres molts llibres…I ho deixarem tot preparat, ordenat i llest per a ser tocat, utilitzat per tots. Els llibres guardaren impacients que la gent entrara i els agarraren amb il·lusió, casi amb necessitat. I un dia com aquest de fa vint-i-cinc anys obriem les portes per primera vegada a tot el poble. Un 14 d’Abril de 1984.
I jo vaig ser l’encarregat d‘obrir les portes de la nostra biblioteca municipal. Jo vaig ser el primer dels seus bibliotecaris municipals, i em senc molt orgullós de ser-ho. Per aixó estic ací, i done les gràcies a Eduard i a l’Ajuntament per donar-me aquesta oportunitat de parlar davant de tots vosaltres.
Aquells primers anys sols estaven els llibres omplint els estants i l’espai de tota la biblioteca. Cada any compravem més llibres i també em rebiem de
El nou espai de la localitat s’utilitzava més com un lloc per a fer els deures els xiquets i xiquetes, que com a un lloc per llegir o buscar informació, o vindre a fer-ser soci i poder llegir en casa. Era ben difícil que el silenci es mantiguera, o simplement que s’aconssiguira. Jo sempre ho havia vist com una cosa necesaria en un lloc com una biblioteca, a les grans biblioteques era imprescindible, així ho deien els cartells. Però a Polinyà era una cosa impensable i més que difícil. De quan en quan es respirava un cert silenci, era quan estaba jo sol verdaderament, i em deia enganyant-me: “Mira que si fos així sempre!”. Però per a un poble com el nostre ja es prou tenir una biblioteca, i el estar en silenci és una cosa ben difícil d’aconseguir en qualsevol lloc o moment.
Durant quatre anys, aproximadament, la biblioteca va permaneixer oberta donant l’oportunitat a tots de llegir llibres que es desconèixia i d’altres dels que havien sentit parlar d’una manera gratuita. La gent més gran ho veia com una atracció més, un lloc que sols era per a la gent jove, els que estaven estudiant o llegien molt depresa. “Xica quants llibres!”, deien quan s’assomaven a les portes o a les finestres. Però no s’atrevien a entrar, com si fos un lloc prohibit per a ells, sols ho feien casualment quan es celebrava un acte cultural. Però ja era un pas.
L’any 1988 vaig deixar de ser el bibliotecari municipal.
Ahí dins vaig deixar moltes hores de feina, molts records, moltes discusions i riallles. I quan vaig tancar les seues portes vaig sentir dins de mi com un pessiguet al cor, perque la biblioteca representava par a mi uns anys de la meua joventut i de la meua vida.
Durant un temps va estar tancada, la pols va ser la que governà eixe espai misterios i carregat d’històries, però afortunadament es va tornar a obrir per a tot el poble.
Cada vegada que he passat i he entrat la he vist envellir-se junt a mi. He vist com s’ha anat fent gran, omplint els seus estants de llibres i revistes cultural, I no sols els estants. Ara veig entrar i eixir a xiquets i xiquetes, a dones i a homes, a gent de totes les edats, i m’alegra pensar que per fi la gent de Polinyà es conscient, al menys un poc, que una biblioteca es imprescindible, casi necessaria i és motor cultural d’un poble.
DISCURS D'EDUARD J. GAY, actual bibliotecari.
Bona nit.
Hui, com a Bibliotecari, m’agradaria transmetre-los dos idees. La primera que dins
Per explicar-los això de biblioteques dins
Cap a 1919 un grup de persones pensà que devien organitzar-se si volien millorar la seua situació com a treballadors i fundaren
L’Ajuntament, al llarg dels anys, ha continuat comprant els nou volums. Així, quan en 1984 es formà
Fem un bot en el temps i ens posem al últims anys del franquistme. A Polinyà, igual que a tot arreu el personal s’organitzà i fundà associacions, preludi de partits i sindicats. Una d’eixes associacions era el Club de Jovens. Un grup de jovens universitaris i estudiants de batxillerat amb inquietuts que començaren a organitzar activitats culturals. Gràcies als contactes d’uns i altres a
En desapareixer el Club de Jovens els llibres quedaren al local fins que en 1984 passaren a formar part de
Ara ja saben perquè alguns llibres estan marcat a les primeres pàgines amb el nom Club de Jovens i un número.
Però tenim més Bibliteques dins
Ha segut la forma com llibres més o menys important s’han salvat del fem. Els puc asegurar que autèntiques joies han estat de desapareixer, llibres que podrem mostrar-los a la nova Biblitoca
Són diverses les coleccions entregades, totes elles de forma anònima, sense voluntat de protagonisme. A totes les persones o famílies que han aportat el seu granet d’arena moltes gràcies públicament.
Però no vullc que se’ls queda la idea que una Biblioteca és un almacent de llibres, siguen nous o vells.
Una Bibliteca ha de ser molt més. Un centre d’informació, de documentació, de cultura, d’esplai, un lloc per disfrutar. Un lloc de formació i informació. Un espai on viure el llibre i l’accés a
Eixa idea hem tingut sempre. Amb eixos principis actualitzats, hem dissenyat la nova Biblioteca. Un lloc de Polinyà on poder accedir a llibres, revistes, documents, fotos, informació, contactes. Un punt on per mig d’internet accedir i navegar pel mon. Un racó on des dels més menuts als més major puguen descobrir mons infinits.
Fa temps que
I si s’ha quedat menuda es perquè ha crescut i molt en els últims 25 anys, i ho ha fet gràcies a totes les aportaccions però sobretot i per damunt de tot als ajuntaments que als llarg dels 25 anys de vida han cregut en
Gràcies a ells i a tots els que estos 25 anys han fet us de
Esperem celebrar el 26 aniversari a la nova Biblitoeca que ara els presentarem. Mentres, al llarg de l’any, tenim preparats diversos actes que aniran sorgint. Volem coneixer el que esperen el usuaris, tenim pensat preparar un mural amb les fotos del socis i socies per al dia de la inauguració i moltes altres coses. Este va a ser un any intens, volem que siga un bon aniversari, un aniversari en el que esperem comptar amb la seua complicitat, amb la seua presència en tot el que anirem fent.
Moltes gràcies a tot i totes i disculpen si m’he fet llarg. Sols espere haver-los sabut transmetre les dos idees que al principi els plantejava.
La primera corporació democràtica de Polinyà va projectar ben prompte la construcció d'un centre cultural (
L'1 de juliol de 1983
El 23 de febrer de 1984 el regidor de Cultura, Juan Bernardo Gay, proposa al ple una Junta Local amb representació de diverses associacions locals: Mª Carmen Martín en noms dels Cursos de Valencià Carles Salvador, Maruja Bueno per l'Associación d'Ames de Casa, Edelmiro Clari per l'Associació de Jubilats, Alberto Navarro en nom de
Tot açò culmina el dia 14 d'abril dia que va obrir les portes
